Balears 22/02/2017

Els sindicats denuncien que un treballador de l’Estat a Canàries pot cobrar mil euros més que a les Pitiüses

Set sindicats s’han unit per demanar que s’inclogui una partida específica als pressupostos generals de l’Estat de l’any 2018 o, com a tard, del 2019

Armando Tur
2 min
Moment de la roda de premsa a la seu del CSIF-F d'Eivissa

EivissaUn total de set forces sindicals dels funcionaris de l’Estat a les Pitiüses –Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF-F), Associació espanyola de Guàrdies Civils (AEGC), Alternativa Sindical de Policia (ASP), Sindicat Unificat de Policia (SUP), Confederació Espanyola de Policia (CEP), Unió Federal de Policia (UFP) i Sindicat Professional de Policia (SP)- han unit forces aquest dimecres per demanar que s’iguali la indemnització per residència als treballadors públics destinats a Eivissa i Formentera amb la que perceben a les illes menors de Canàries.

Ho fan emparant-se en una taula en la qual s’assenyala, per exemple, que els treballadors de les illes menors de l’arxipèlag canari cobren entre 563,33 euros mensuals i 212,43 euros, mentre que en el cas de les Pitiüses i Menorca, aquest extra oscil·la entre els 102,80 euros i els 54,90 euros en els llocs amb menor qualificació.

A tot això s’hi han de sumar altres increments com els mensuals per triennis, que també són superiors a les Canàries. En total, la diferència entre un treballador en un arxipèlag i en un altre pot assolir “entre els 700 i els 1.000 euros al mes”, segons ha reconegut Fernando García, del Sindicat Professional de Policia. “Quan un company em diu que se’n va d’Eivissa després de 10 anys treballant-hi li deman que si està boig, però en veure les xifres pens que els bojos som els que no partim”, assegura Garcia, qui diu que hi ha funcionaris que “després de conèixer la idiosincràsia, la llengua i la manera de treballar de l’illa” decideix anar-se'n per aqueta diferència.

Per la seva banda, des de la Confederació Espanyola de Policia, David Ruiz ha afegit “el constant increment del preu de l’habitatge” com un dels problemes que s’han de tenir presents quan es calculen les diferències. Asseguren que a les illes menors de Canàries “un lloguer pot costar 150 euros mensuals”, un preu lluny de ser una realitat al mercat immobiliari eivissenc. A més, Ruiz ha apuntat el “cost de la vida” com un factor determinant, ja que “aquí és molt més alt amb relació a altres arxipèlags”.

Des d'Alternativa Sindical de Policia, Raul Cuesta ha recordat que “el nombre de visitants a la terminal aeroportuària d’Eivissa ha crescut un 14% fins a assolir els més de 7 milions el darrer any”, mentre que les plantilles de treballadors no ho han fet en aquests termes. Per això ha demanat “que es tingui present la població flotant en el catàleg de llocs de feina de les Pitiüses”.

Per demanar que es corregeixi aquesta diferència, el delegat de CSIF-F, Juan Nieto, ha volgut assenyalar que “pot haver-hi mobilitzacions” i ha remarcat que “no és el primer cop que s’exposa aquest problema”. De moment presentaran un escrit davant la Direcció Insular de l’Estat en què demanen que s’inclogui a la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2018 aquesta equiparació de salaris a les Pitiüses o que, almenys, es programi una quantitat suficient perquè la igualtat pugui ser possible en un termini màxim de dos anys.

stats