MEDI AMBIENT
Balears 13/01/2017

La llei del Parc Natural del Trenc no inclourà un nombre màxim de visitants

El Consell de Govern aprova l’avantprojecte de llei, que serà ratificat al Parlament enguany. Les regulacions més delicades, com les dels xibius, es definiran més endavant

Jaume Vinyas
3 min
La llei del Parc Natural del Trenc no inclourà un nombre màxim de visitants

PalmaEl Govern calcula que el Parc Natural Maritimoterrestre del Trenc-Salobrar de Campos serà una realitat enguany. Ho va indicar el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, a la roda posterior al Consell de Govern que va donar el vistiplau al projecte de llei de la declaració i a la seva tramitació al Parlament, on haurà de ser debatut i aprovat, previsiblement, amb el suport dels tres partits que van subscriure els Acords pel Canvi.

Vidal va afirmar que és un “orgull” complir finalment el mandat que es recollia en la Llei per a la Conservació dels Espais Naturals (LECO) de 1991.

L’aprovació de la llei deixarà enlaire, encara, algunes de les decisions més problemàtiques, com la regulació dels xibius. Vidal va admetre implícitament que aquesta serà una qüestió espinosa (la competència és de Demarcació de Costes), però va recordar que un article del projecte de llei estipula que “el Govern, en coordinació amb altres administracions públiques i en l’abast de les seves competències, ha de vetlar per la protecció del cel nocturn i la reducció de la contaminació acústica en l’àmbit del parc”. Aquest article és una de les novetats de darrera hora i sorgeix de les demandes recollides en tres al·legacions. Amb tot, caldrà esperar fins al Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN), que el Govern haurà d’aprovar en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor de la llei i que acabarà de perfilar les activitats permeses dins del nou espai protegit.

Protecció de l’activitat primària

El projecte de llei protegeix les activitats salineres “com a activitat motora per a la conservació i el manteniment tant dels elements etnològics i culturals com de les comunitats florístiques i faunístiques” del futur parc natural. El text, a més, assenyala com a “element fonamental” per a la conservació del patrimoni natural la conservació de l’activitat agrícola i ramadera. Per tant, s’imposa com a objectiu la millora de les explotacions agràries.

Vidal va destacar, així mateix, la limitació precisa dels límits del parc natural, especialment pel que fa a l’àmbit marí. Aquest espai representa el 60% de la zona protegida pel parc, que tindrà una extensió total de 3.673 hectàrees.

“Hi ha una continuïtat ecològica de l’ecosistema marí amb l’espai natural terrestre que està avalada per l’evidència científica”, va assenyalar també.

Zones degradades i aparcaments

Una de les tasques prioritàries que hauran d’emprendre els tècnics serà la recuperació de les zones degradades, majorment les dunes primàries, que, per primera vegada, s’han identificat. Vidal va assenyalar que aquesta degradació, que ha implicat la pèrdua d’alguns trams de platja, és deguda sobretot a la pressió humana que ha patit la zona. La Conselleria recorda, en aquest sentit, que els cèlebres búnquers construïts durant la dècada dels 40 es trobaven tapats fins a les obertures i actualment, en canvi, han quedat al descobert.

Amb tot, el conseller va subratllar que no es plantegen la introducció d’un límit diari de visitants. “No limitarem l’accés de persones. Posarem els mecanismes per reduir-ne l’impacte”, va dir. A més, va insistir que “no ens preocupa el nombre de persones que visitin es Trenc, sinó què hi fan”.

Vidal, qui es va comprometre a dotar el parc del nombre d’efectius necessaris per garantir-ne una gestió correcta, va posar com a exemple de recuperació la zona costanera de sa Ràpita, situada en un extrem del futur parc natural i que va acollir durant més de 25 anys els cèlebres xalets il·legals que no es van a arribar a finalitzar mai i que foren esbucats el 2013.

Tanmateix, els accessos al parc seran limitats i només es permetran 1.500 places d’aparcament distribuïdes en tres zones, situades en els límits. La seva explotació econòmica serà clau per finançar el projecte de recuperació de les dunes.

El nombre de places d’aparcament que recull finalment el projecte de llei ha estat un dels principals motius d’enfrontament amb l’Ajuntament de Campos. El batle, Tià Sagreras, va lamentar que el diàleg que han mantingut amb el Govern no hagi servit per acostar postures. “ Si els diàlegs són postureos,m’estim més que no dialoguin i no facin perdre el temps”, va assenyalar.

stats