Els segons en dèficit fiscal, els darrers en finançament

PalmaSense sorpreses. La publicació ahir de l’ Informe de Comptes Públics Territorialitzats per part del Ministeri d’Hisenda i Administracions va constatar que les Illes Balears són la comunitat més maltractada per l’Estat. És així perquè presenten la segona pitjor balança fiscal, amb un dèficit que l’any 2011 fou de 1.483 milions d’euros, i només superades per la comunitat de Madrid, però també perquè les Illes es mantenen com el territori que rep el pitjor fiançament de l’Estat, amb 1.790 euros per habitant, que el deixa gairebé 14 punts per sota de la mitjana de la resta de comunitats amb règim comú.

La dada més esperada per part del ministeri de Cristóbal Montoro era la de les balances fiscals. L’única vegada que s’havien difós va ser fa sis anys, sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i amb dades del 2005. La metodologia de l’informe elaborat per l’assessor ministerial Ángel de la Fuente només s’ha basat en el càlcul anomenat “càrrega-benefici”, pel qual es computen els impostos que paguen els ciutadans d’un territori amb els serveis que presta l’administració central, independentment d’on es faci la despesa. Amb aquest mètode, Balears surt millor parada, però tot i així presenta la segona pitjor balança fiscal.

El 2011, cada ciutadà de les Illes va aportar a l’Estat 1.329 euros en impostos que després no van retornar, i això representà un 5,71% del Producte Interior Brut (PIB) de l’Arxipèlag. En les dades publicades pel Ministeri, només les balances fiscals de quatre comunitats presenten aquest saldo negatiu: Madrid (-8,87%), la primera i distorsionada també pel mètode que es fa servir i la tributació de grans empreses a la capital; Catalunya (-4,35%) i València (-2,03%).

Millora respecte de 2005

Si l’informe hagués fet servir el mètode de “flux monetari”, que té en compte els impostos pagats només en relació a la despesa directa de l’administració central en aquell territori, Balears hauria sortit encara molt més mal parada. Va ser així fa sis anys, quan es publicaren les balances fiscals de 2005 amb els dos mètodes. Llavors les Illes presentaven el pitjor dèficit fiscal, amb un 14,2% en relació al seu PIB. Pel que fa al càlcul de “càrrega-benefici”, l’únic que s’ha fet servir ara, Balears es manté en la segona pitjor posició, però la seva balança presenta una lleugera millora: si el 2005 el dèficit fiscal representa el 7,47% del PIB de la comunitat, ara aquesta relació negativa ha baixat fins a l’esmentat 5,71% de l’any 2011.

La publicació d’aquestes balances fiscals s’hauria d’haver fet el mes de desembre passat, i inicialment s’havia plantejat com la primera passa perquè el govern central i les comunitats autònomes començassin a negociar el nou sistema de finançament autonòmic. L’actual sistema és vigent des de 2009 i, per llei, s’ha d’actualitzar cada cinc anys.

No obstant això, l’endarreriment en la publicació de l’informe ha servit perquè el ministre Cristóbal Montoro hagi anat refredant la revisió del finançament fins que, aquesta mateixa setmana, ha avançat que de moment no pensa emprendre aquesta revisió perquè els comptes de l’Estat no es poden permetre una major aportació al sistema de la que fan ara, i perquè implicaria obrir un procés de tensió política entre distints territoris. Ángel de la Fuente, responsable de l’informe publicat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, advertí ahir en la mateixa línia que “el finançament autonòmic només és un dels components del saldo [balança] fiscal” i per això instà a “no mesclar els saldos fiscals amb el finançament”.

14 punts per sota de la mitjana

En qualsevol cas, l’ Informe de Comptes Públics Territorialitzats presentat ahir inclou les dades sobre el finançament de les comunitats el mateix any 2011. Les Illes Balears són la comunitat de l’Estat pitjor finançada, amb 1.790 euros per habitant per competències homogènies -recursos per als mateixos serveis públics prestats-, seguida del País Valencià (1.804 euros), Múrcia (1.927), Andalusia (1.967) i Madrid (1.970).

Segons aquestes dades, Balears queda 13,8 punts per sota de la mitjana de les comunitats -excepte el País Basc i Navarra, amb règim foral-. Així, cada ciutadà illenc rep 283 euros menys per al finançament dels serveis públics que la mitjana dels de la resta de l’Estat (2.770 euros). La comunitat insular rep menys de la meitat de fons per càpita que Ceuta i Melilla, i la regió de règim comú millor finançada, La Rioja, la supera gairebé un terç (31,1%).

El grup del PP rebutjà ahir en el Parlament la realització d’un ple extraordinari per tractar distintes qüestions relacionades amb el finançament autonòmic, com també la compareixença davant el ple del president del Govern, José Ramón Bauzá, per donar explicacions sobre la seva gestió en relació a això. La proposta presentada pel grup del PSOE, que tingué el suport de MÉS, que també ha demanat les compareixences de Bauzá i del conseller Marí Bosó, considerava necessari que el cap de l’Executiu explicàs quines són les passes que pensa fer el Govern balear a partir d’ara. El rebuig per part dels diputats populars es va produir a la Diputació Permanent que tingué lloc abans del ple extraordinari que durà a terme la Cambra per aprovar la Llei del joc i debatre les esmenes sobre el projecte de llei de mines. L’oposició va acusar Bauzá “d’amagar-se al Consolat de Mar” per no donar explicacions sobre una gestió que, consideren, ha esdevingut “un fracàs”.