EDUCACIÓ
Balears 06/04/2014

La crisi dificulta l’escolarització de 0 a 3 anys

Des de Menorca s’exigeix un major compromís públic i mesures que hi facilitin l’accés de les famílies

Maria Josep Ferri
3 min

MaóEn els darrers anys s’ha parlat molt de les retallades en l’àmbit educatiu, però poc de com han afectat i afecten el massa vegades oblidat primer cicle d’educació infantil. Al marge dels motius que explicarien aquest ostracisme mediàtic i polític, el que demanen els professionals que fan feina en la xarxa d’escoles infantils de Menorca, integrada per una vintena de centres de titularitat pública, és que la ciutadania torni a mirar aquesta etapa amb l’atenció amb què ho feia abans, perquè d’això dependrà “la millora del benestar col·lectiu i dels nivells econòmics de la nostra societat”.

La reflexió la verbalitza en aquests termes Vicenç Arnaiz, psicòleg especialista en educació infantil, i la secunden les mestres de la Cooperativa d’Escoles Infantils de Maó, que veuen com l’entrada en vigor de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, coneguda com a llei Montoro, pot fer encara més difícil el futur immediat de l’educació dels infants de zero a tres anys.

Raons del desconcert

La raó d’aquest desconcert radica en la decisió d’atorgar-ne la competència a l’Executiu balear, fins a dia d’avui l’administració menys implicada en aquest cicle, després de l’estatal. Una simple ullada al finançament de les ‘escoletes’ de Maó dóna compte de quina és la situació actual i de quin és el grau d’implicació dels estaments públics.

En l’actualitat, l’aportació de les famílies suposa el 67% del cost total; la de l’Ajuntament, el 27,5%; la del Consell, el 4%, i la del Govern queda en un escàs 1,5%. Aquestes xifres, tot i les diferents realitats municipals, es podrien extrapolar sense grans variacions a la resta de Menorca.

Anys enrere, però, el compromís autonòmic havia estat molt més fort i arribà fins i tot al 10%, després de l’aprovació el 2008 d’un decret que regulava la xarxa d’escoles infantils públiques i els serveis per a l’educació de la primera infància. Els 4.000 euros per aula en funcionament que dedicava el Govern en aquell moment s’han vist reduïts fins als poc més de 900 euros actuals, cosa que allunya l’objectiu d’aconseguir de manera progressiva que les famílies acabin abonant només el 35% del cost total. A això s’hi hauria de sumar la davallada, no tan dràstica, que també ha aplicat el Consell.

Aquest panorama evidencia una mancança en el disseny i en l’adopció de polítiques d’infància. Ho denuncia Arnaiz, que tampoc no dubta a l’hora de repartir responsabilitats. “La consciència ciutadana respecte d’aquest tema és fràgil”, assegura qui va estar al capdavant del programa de millora impulsat a escala balear durant l’anterior mandat. Per ell no hi ha mitges tintes en una qüestió com aquesta, perquè “ens hi juguem l’equilibri social o la fractura social”. “És impensable que un fillet educat en una situació d’exclusió durant la seva primera infància tingui possibilitats d’esdevenir un subjecte integrat, integrador i amb conductes prosocials”, raona.

I aquest és el perill actual. Segons les dades recollides l’any 2012 per l’Observatori de la Infància i la Família de Menorca -no es disposa d’un informe més actualitzat-, l’escolarització d’infants ha davallat de manera significativa en els darrers temps i s’ha arribat en alguns casos a comptar-se caigudes d’un 20%. Això ha provocat que l’illa hagi perdut les xifres referencials que mantenia en l’àmbit estatal i, fins i tot, europeu i que situaven l’índex general d’escolarització en un 65%.

Actualment, aquesta xifra se situa al voltant del 50%. Aquesta “involució”, en paraules d’Arnaiz, es fa més evident si es desglossa la xifra general per edats. Així, tenim que l’escolarització de nadons no ha variat gaire i s’ha mantingut en un 17% (val a dir que en algunes escoletes aquesta podia arribar abans al 25%). En canvi, el decalatge s’accentua en l’escolarització de fillets d’un a dos anys, que passa de moure’s entre un 65% i un 70% a un 59%, i en la de dos a tres anys, que representa un 76%, malgrat que fa uns anys arribava al 85%.

stats