Publicitat
Publicitat

'A cor obert': un homenatge a la mineria de Mallorca

Demà a les 21.30 hores, IB3 emetrà aquest documental de Bartomeu Vidal

Amb Que verda era la meva vall , de l'any 1941, John Ford va fer un dels homenatges al món de la mineria més commovedors de què es tenen notícia. Ambientada en un petit poble de Gal·les, la pel·lícula del director nord-americà mostra la severa quotidianitat d'uns miners que treballen en mines de carbó, arriscant la vida diàriament a canvi d'un sou esquifit que tot just els permet sustentar les famílies. Ford no idealitza el món que retrata -els seus miners van bruts, estan molt cansats i moren en accidents terribles-, però capta a la perfecció la dignitat d'un ofici tan dur que empeny els que hi treballen a tenir un caràcter estoic i a fer pinya entre ells. Amb una voluntat d'homenatge similar a la de Ford, però des d'una òptica més divulgativa, el cineasta Bartomeu Vidal ha filmat A cor obert , documental sobre la indústria minera a Mallorca, un món fins ara força desconegut a casa nostra.

Ginés Llorente, exminer llosetí

Prenent com a fil conductor el personatge de Ginés Llorente, un exminer llosetí que fa uns anys intentà recuperar la festa de Santa Bàrbara -patrona dels miners- tal com se celebrava antigament, Vidal i el guionista Antoni Gomila han retratat l'evolució d'una indústria, la de les mines de carbó, que va tenir un impacte significatiu en la gent, l'economia, la societat i el paisatge mallorquins dels darrers dos segles. S'ha de tenir en compte que molts miners mallorquins primer havien fet feina al camp, amb el que això implica de canvi de vida radical. Per oferir una visió del tema tan rica i àmplia com fos possible, A cor obert inclou entrevistes amb una vintena de miners i de familiars de miners, i amb enginyers, acadèmics i facultatius. "Un dels objectius", explica Vidal, "és donar a conèixer el patrimoni miner, oral i material, de Mallorca".

Les primeres mines catalogades a Mallorca daten del 1811, als inicis de la revolució industrial. "Al segle XIX va ser quan l'explotació minera a les Balears va dur-se a terme d'una manera més sistemàtica, gràcies a l'arribada de professionals vinguts de diversos punts d'Espanya". Històricament, les conques mineres més importants han estat les de Selva, Lloseta, Binissalem, Alaró, Biniamar, Sineu i Alcúdia. La majoria del carbó que s'extreia era utilitzat per produir electricitat: per a les teuleres, les fàbriques tèxtils...

Màxima esplendor

El moment de màxima esplendor de la indústria minera mallorquina va viure's a mitjan segle XX, quan el sector mobilitzava unes sis-centes persones. Excepte en l'època en què era una indústria incipient, la mineria, aquí, ha estat sempre explotada per empreses mallorquines: les mines Isern (propietat del padrí de l'actual batle de Palma, Mateu Isern), per exemple, o les Ramis Bernat, a la conca de Lloseta.

El documental explica la duresa de fer feina en un món que, en el passat, era fins i tot molt més arriscat del que ho és avui dia per culpa dels estris tan rudimentaris que s'usaven i de les condicions tan precàries en què els miners havien de desenvolupar la seva tasca: hores i més hores sense veure la llum del sol, sempre amb por de respirar "el mal aire" (monòxid de carboni) o que el sostre de la mina se'ls esfondrés damunt… "En dos-cents anys, aquí hi ha hagut uns cent cinquanta morts en el sector", diu Vidal. L'explotació minera a Mallorca tenia, a més, unes dificultats afegides. "L'extracció era molt complicada", explica Vidal, "perquè el subsòl mallorquí està molt romput, i això vol dir que trobaven una mica de carbó aquí i una mica allà, i que costava fer-ho retre tant pel que fa a temps com econòmicament". I això no és tot: "Com que Mallorca és una illa, moltes de les mines s'inundaven sovint i s'havien de buidar constantment. Es feien servir bombes d'aigua modernes, però de vegades ni així no hi havia manera de buidar les galeries d'una mina en època de pluges". Aquestes dificultats, més la manca de doblers i les males previsions econòmiques, expliquen que només s'explotassin un 10% de les concessions mineres que l'Estat donà a empreses mallorquines.

Bartomeu Vidal acumula una llarga experiència en el món audiovisual illenc. Ha dirigit capítols de les telesèries Llàgrima de sang , L'anell i Mossèn Capellà , a més de diversos documentals divulgatius sobre el fons marí balear i la serra de Tramuntana. A cor obert és una coproducció entre IB3 i Bartomeu Vidal, té una durada de 55 minuts i s'emetrà demà a les 21.30 hores.