OFICIS PORTUARIS
Balears 19/08/2017

Els consignataris més antics: 140 anys de treballar al moll de palma

L’empresa de Miquel Puigserver intenta aguantar el pes de la globalització i l’aparició d’empreses amb més poder econòmic

Martí Gelabert
4 min
Els consignataris més antics: 140 anys de treballar al moll de palma

Es tracta d’una de les empreses més antigues de l’Estat, en el seu ofici. Està instal·lada a Palma des de l’any 1876. En concret, cinc generacions, 141 anys de vida i treball. Miquel Puigserver SA és l’empresa que presideix, precisament, Miquel Puigserver. Són consignataris, la figura que fa de representant de l’armador. En paraules de Puigserver, és qui “arregla tots els assumptes inherents de tota la tasca que du un vaixell quan arriba a port”, des de la càrrega fins als passatgers: “Tot el que el vaixell pugui necessitar”, afegeix. Aquest ofici sorgeix perquè cada armador no podia tenir una oficina a cada port, “els vaixells es mouen i això seria complicat”, detalla Puigserver, tot i que assumeix que avui en dia, amb la globalització, aquestes dinàmiques estan canviant. “Hi ha tants vaixells de la mateixa companyia que arriben al al mateix port que, de vegades, ja s’autogestionen”, explica.

Als inicis, era una figura molt rellevant. Ara, Puigserver reconeix que no ho és tant. “Abans hi havia moltes companyies, ara un grup té deu companyies totes seves. Té una afluència tan important que s’ho poden fer ells mateixos”, matisa. A més, parla dels preus. Diu que han baixat i que, per tant, la seva feina també ha hagut de reduir-los. Si els creuers, abans, tenien un preu molt alt, ara ja se’n troben de barats, per la qual cosa tot acaba repercutint en els que demana la seva empresa. “Abans podies carregar uns costos que actualment no pots carregar, perquè tens molta més quantitat de feina”, apunta. Així mateix, celebra que, després d’aquest centenar i mig d’anys fent feina, l’empresa sobrevisqui: “Som vius, que ja és complicat”.

Les oficines on ens rep estan al carrer de la Mar, allà on entrava tota la mercaderia del port en el passat. Ara Puigserver s’hi asseu cada dia, en una empresa que ha heretat i que gestiona amb especial il·lusió. Ell diu que hi fa feina des que té “ús de raó”. “Ja de nin anava per damunt del moll”, apunta. I que faci tants anys que exerceix la professió suposa veure canvis. “He vist tota l’evolució dels darrers anys, que ha estat enorme”, diu. Explica que, abans, els capitans “estaven perduts. Arribaven al port i no sabien què hi havia. Ens necessitaven per tot”. És a dir, en matèria de provisions, càrrega, descàrrega o, fins i tot, cridar hospitals. Ara, però, els vaixells ja tenen contractes, indica Puigserver, i “les lleis dins l’Autoritat Portuària i la manera d’aplicar la nostra feina està molt controlada”.

Sentimentalisme

Treballar, històricament, al port fa entendre l’ofici d’una altra manera

Puigserver diu que hi ha dos tipus d’empreses al port. En primer lloc, els que són “molt sentimentals”, que fa molts d’anys que funcionen i són empreses que venen de generacions, amb un esperit de feina concret, una cultura concreta i una manera d’entendre el port concreta. Però, d’altra banda, la globalització ha duit altres empreses que no tenen ni deu anys i que ja “dominen el mercat”.

La primera referència a l’empresa de Puigserver es troba en un llibre. El seu repadrí, Gabriel Mulet i Sans, fundà l’empresa. A més de regidor, president de l’APB i agent de duanes, era poeta. En un dels seus títols ( Solitaris ), s’hi detalla un pròleg de Josep Maria Alcover en què es donen les dades de fundació de l’empresa. Després de tants anys fent feina en aquesta professió, Puigserver considera que el més gratificant i el que comporta molta “satisfacció” és el fet de tractar amb ciutadans d’arreu del món. “Tractes amb gent de tot tipus, d’altres cultures... al final, t’ha d’agradar”, confirma. A més a més, subratlla que es tracta d’una feina que no coneix ni horari, ni moment, ni forma. “Has de tenir una mica de mà esquerra, saber tractar la gent. No tots són una bassa d’oli. Uns exigeixen molt, altres no tant... has de saber grapejar amb tothom”. Ara bé, aquestes relacions són un dels principals valors que sostenen la motivació de Puigserver.

Futur

El consignatari espera poder fer que l’empresa duri 140 anys més

Aquesta motivació hauria de ser un dels punts d’ancoratge necessaris per continuar fent feina. “Podem continuar 140 anys més, esper”, desitja Puigserver, però assumeix que “no és fàcil” i que “hi ha molta competència”. Potser si li ho haguessin demanat al començament, fins i tot hi podria observar un futur molt més pròsper.

Ara bé, sempre hi ha coses a millorar. Puigserver fa un símil: diu que és com fer una paella, que sempre pot quedar més bona. “Nosaltres, amb l’APB, intentam millorar”. Per exemple, explica que es fan noves terminals, que amb els creuers són deficitàries, però que els beneficis repercuteixen a la ciutat.

A Mallorca, com a illa, Puigserver considera la funció del consignatari com a “molt important”. I cada dia és també una aventura diferent al moll. Està per veure com, amb aquests problemes que atorga a la globalització, l’empresa va mantenint el seu lloc als molls de Palma.

La vocació pot amb la globalització

L’evolució dels anys ha comportat un canvi d’estratègies i funcions. Quan Miquel Puigserver va començar a fer feina de consignatari, la figura del capità era molt important, perquè tota la responsabilitat era seva. Avui en dia, explica Puigserver, tot està controlat des de les oficines centrals i hi ha responsabilitats que abans no hi havia. “Tothom s’ho mira de manera minuciosa”, confessa. L’ofici ha variat, però la seva empresa lluita per mantenir-se en el mercat amb un gran sentimentalisme i vocació.

stats