Publicitat
Publicitat

Les claus de la caixa que sobrevisqué al tsunami financer

L'entitat ha aconseguit mantenir-se gràcies a les reserves i a un model de negoci sense riscs

Colonya Caixa Pollença era, el 2009, la darrera de les 45 caixes d'estalvi amb llicència com a entitat financera afiliada a la CECA (Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi) atenent a la seva facturació i al seu volum d'actius. Avui, un representant de l'entitat amb seu a la plaça Major de Pollença, el president Josep Antoni Cifre Rodríguez, seu al consell d'administració de la CECA, on ja només hi ha 13 entitats, entre les quals Colonya Caixa Pollença i també Caixa Ontinyent, les més petites, gairebé microscòpiques respecte de les altres 11.

Tanmateix, són les dues úniques caixes d'estalvi tradicionals que es mantenen amb totes les capacitats plenes de desenvolupar el seu negoci financer i de dotar i gestionar les seves obres socials. Dues rara avis enmig d'un procés de reestructuració que ha bancaritzat la resta del sector i que ha provocat fusions, absorcions i rescats financers per a totes aquelles caixes que no han pogut suportar la pressió de la crisi.

La més que centenària Colonya Caixa Pollença s'ha pogut mantenir al marge de tots aquests processos i, de passada, ha complit amb tots els requeriments realitzats per les autoritats financeres del Banc d'Espanya, del Banc Central Europeu i de les successives reformes normatives introduïdes pel Ministeri d'Economia. Aquesta viabilitat s'acaba de confirmar amb les xifres de l'informe de gestió de l'entitat pollencina de 2012, tancat amb beneficis. "El fet que Colonya s'hagi conservat, hagi mostrat fortaleses i seguretat" durant el procés de reestructuració bancària "ha estat clau", afirma Josep A. Cifre, qui, malgrat la coincidència del llinatge, no manté parentiu amb el fundador de la caixa.

Solvència

El criteri bàsic perquè Colonya Caixa Pollença hagi superat tots els tests d'estrès bancari fins ara ha estat l'acumulació suficient de reserves econòmiques de primera qualitat ( core capital ), unes reserves que superen l'11% del total dels seus fons, tot i que el límit mínim marcat pel Ministeri d'Economia és del 8%. En una frase convertida gairebé en mantra, els successius informes anuals de gestió de Colonya insisteixen que "la gestió acurada, juntament amb un rigorós control i contenció de la despesa, ha permès mantenir el resultat de la seva explotació, alhora que continuar cobrint amb escreix les dotacions reglamentàries i voluntàries".

Model de negoci

Caixa Pollença ha basat el model de negoci en la gestió dels dipòsits dels seus clients, la seva proximitat i a no emprendre operacions de risc, encara que fossin potencialment lucratives. 8 de cada 10 euros dels actius de l'entitat provenen de les imposicions de particulars i ha estat amb aquest capital amb el qual ha operat l'entitat. Per Cifre, ha estat "clau per a la subsistència que Colonya no hagi acudit al mercat interbancari" per recaptar doblers. Cifre recorda que altres entitats han "entrat en fallida quan no han pogut retornar els crèdits que havien demanat a l'interbancari" a causa del fracàs de les inversions que s'havien fet amb diner prestat.

Colonya ha basat la seva operativa en la concessió de crèdits minoristes i diversificats, però sempre amb càrrec als recursos propis captats, i "gràcies a la mutualització del crèdit amb la Caixa, una decisió presa en els anys 60 que ha resultat clau per evitar caure en el context de crisi actual", en opinió de Cifre. El producte estrella ara és l'Estalvi Ètic, que des de fa 11 anys ofereix Colonya i que capta nous clients, a raó d'uns 10 diaris, d'entre aquells que valoren l'aplicació dels valors de la responsabilitat social corporativa a l'operativa bancària. Colonya és l'única entitat de l'Estat afiliada a la Febea (Federació de banca ètica i alternativa europea), que precisament ha duit a terme la seva assemblea anual recentment a Palma.

Prudència, rigor i arrelament

Seria impossible d'entendre Colonya Caixa Pollença sense el permanent arrelament a la vila on nasqué. L'entitat, fundada el 1880 per Guillem Cifre i dirigida més tard per la seva esposa, Clara Hammerl, serví en un principi per al finançament de la Institució lliure d'ensenyança de Pollença. Els seus directius i treballadors han estat primordialment pollencins, però mai no han comptat amb una cúpula professional. A dia d'avui el president i la resta dels membres del consell d'administració "no tenim cap més altra retribució, només cobram dietes i despeses de desplaçament per feina feta", afirma Cifre. Una assistència a una assemblea són uns 100 euros.

Fins al relativament recent procés d'expansió que ha portat l'entitat a l'obertura de les actuals 20 oficines (una menys que el 2012), els seus clients han estat també majoritàriament de Pollença. No obstant això, segons Josep A. Cifre, "els crèdits no s'han donat indiscriminadament. Si ho haguéssim fet en el moment de puixança, potser hauríem crescut molt, però ara estaríem en fallida". Antigament, un membre del consell d'administració no podia demanar crèdits a Colonya fins a la tercera generació. Ara sí que en poden demanar, amb autorització prèvia de la Conselleria i el Banc d'Espanya. "Però els criteris per concedir un crèdit es mantenen igual avui que el 2006, abans de la crisi. De fet, enguany som l'única d'entre les antigues caixes que enguany hem crescut en crèdits autoritzats, perquè pensam que és ara quan la gent necessita més suport".

Sense desnonaments

Malgrat no haver participat en el finançament de promocions d'habitatges a l'engròs, part del crèdit minorista oferit per Colonya ha anat a parar a la compra d'habitatges. L'augment de la morositat motivat per la crisi s'ha fet palès també a Colonya, amb un índex que ha passat del 3,64% del 2011 al 4,89% de l'any passat. Les dues xifres queden enfora de la mitjana de morositat de les entitats financeres espanyoles, que a gener de 2013 arribava al 10,8%. "A Colonya mai no s'ha fet un desnonament", sentencia Josep A. Cifre, "no hem tret mai ningú de ca seva. Sí que hem executat hipoteques, i ens hem quedat immobles, però sempre hem arribat a acords i hem facilitat alternatives, o bé un lloguer o una dació en pagament. I això no és mèrit de l'entitat, és mèrit del client que, quan no ha pogut complir, s'ha posat en situació per poder parlar amb ell".

Obra Social en actiu

El gran tret diferencial que distingeix Colonya és que manté l'obligació de destinar part del seu dividend anual a l'obra social, controlada a través de la Fundació Guillem Cifre de Colonya. Tot i la retallada dels beneficis, la voluntat de Colonya "és mantenir les mateixes activitats de l'obra social", entre les quals destaquen l'Anuari de l'educació de les Illes Balears, que des del 2004 dirigeix Martí March, i el Premi de narrativa infantil i juvenil. És el manteniment de l'obra social allò que palesa que, més enllà de la reestructuració del sistema bancari i del rescat europeu, del banc 'dolent' i del BCE, de Lehman Brothers, i de l'FMI, a Pollença encara mantenen les claus de la seva petita caixa.