El 78% dels ciutadans s'oposa al trilingüisme o a com l'aplica el Govern
Un 46% dels illencs pensa que els docents no tenien cap més alternativa que la vaga indefinida, segons una enquesta de Gadeso
PalmaNomés un 22% dels ciutadans de les Illes Balears aprova la manera com el Govern de José Ramón Bauzá ha fet les coses amb el decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL), mentre que l'altre 78% no hi està d'acord, segons una enquesta publicada aquest divendres per Gadeso. El sondatge indica que aquest 22% són els únics que accepten definir el decret del trilingüisme com "una bona solució per al fracàs escolar".
Un 23,8% dels enquestats el veuen com "un bon model mal aplicat" per les presses i la manca de consens; un 14% opina que és un intent de marginar el català a les escoles i un 39,3% creuen, senzillament, que és "el resultat d'una visió equivocada de l'educació".
A Menorca és on és més negativa la visió sobre el TIL: només un 18% el veuen com una bona solució per al fracàs escolar i un 41% estan d'acord que és el resultat d'una visió equivocada de l'educació. En total, un 82% dels menorquins s'oposen al projecte o a com l'aplica l'Executiu. Eivissa, en canvi, és l'illa més favorable, encara que un 76% dels enquestats continua suspenent la manera de fer les coses del Govern.
Amb la vaga
L'enquesta de Gadeso també dóna aire a la protesta dels docents. Tot i que és evidentment incòmode per als pares, un 46,7% dels enquestats entén que els docents no tenien cap altra alternativa i just un 25,4% pensa que "només es perjudica l'alumnat". La resta -un 8,2%- no es declinen per cap opció. Un 19,7% entén les peticions de mestres i professors, però hauria preferit altres maneres de protestar. Un altre pic, el suport a la vaga és més alt a Menorca -un 55% dels menorquins no hi veuen alternativa possible- i més baix a Eivissa on, tot i amb això, aconsegueix el 42% de suport dels ciutadans.
De fet, l'enquesta revela un rebuig molt general a altres mesures, a banda del TIL, decidides pel Govern Bauzá. Un 84% dels qui l'han resposta s'oposen a la retallada de mestres i d'atenció a la diversitat; un 80%, a l'augment d'alumnes per aula; un 56% critica l'obertura dels expedients als directors de Menorca -i un 31% no n'opina, només un 13% ho defensen-; i un 51% s'oposa a la Llei de convivència escolar i autoritat del professorat -amb un 17% que no saben què dir-ne-.
El sondatge també determina com els ciutadans cada vegada donen més importància a l'educació, amb augments d'entre el 6,3% (Pitiüses) i un 7,3% (Menorca) respecte d'aquest factor; i, a la vegada, continua baixant la satisfacció dels ciutadans respecte de l'ensenyament. Un 85% dels enquestats creu que no sempre s'ensenya a l'escola el que és útil a la vida laboral, un 77% critiquen problemes estructurals com la massificació a les aules i el fracàs escolar, i un 48% es queixen de la manca de voluntat política per arribar a un consens estratègic. Un 31% dels enquestats considera que els mestres no s'impliquen prou en la formació dels estudiants.
