Publicitat
Publicitat

FOC A LA SERRA

De la cendra brotarà un nou bosc

L'incendi posa al descobert la manca de gestió forestal, necessària també per regenerar el terreny calcinat

Els marges de la serra de Tramuntana, construïts sobre pendents impossibles, són ja només testimoni d'un temps en què s'aprofitava qualsevol racó de terra per conrear. A la Mediterrània, el progrés ha deixat pel camí la gestió forestal. La pèrdua de rendibilitat de les activitats que es feien fins fa 30 o 40 anys, relacionades amb la producció de llenya, i fins i tot activitats ramaderes de muntanya, han fet que el bosc es vagi assilvestrant. Una situació que no és negativa per si mateixa, ja que la natura torna al seu estat original previ a l'acció de l'home, però segons explicava aquesta setmana el cap de servei de gestió forestal del Govern, Luis Berbiela, aquest escenari obliga a tenir en compte una sèrie de qüestions si es vol evitar que els nostres boscos continuïn sent un polvorí. D'altra banda, la crema de 2.335 hectàrees obliga a demanar-se com cal gestionar aquest territori per facilitar-ne la regeneració.

Sense tallafocs naturals

La massa forestal és més contínua i densa

Antigament, en moltes finques de muntanya se sembrava o bé hi havia fruiters, i això provocava la creació de faixes de discontiuïtat que, en cas d'incendi, aturaven el foc o en dificultaven l'avanç. El fet que ja no es transiti tant, sobretot a la part interior dels boscos, que abans eren trepitjats per l'home i sovint per animals de càrrega com someres o cavalls, provoca que hagi augmentat la densitat de la massa forestal. Això significa que s'acumula més combustible forestal per hectàrea i que es facilita la combustió i la major temperatura.

Boscs improductius

L'abandonament dels boscos, un problema greu

Per Berbiela, no es pot dir que els boscos estiguin "bruts", com es diu popularment. És, senzillament, la natura tornant al seu estat natural. Però els propietaris no gestionen allò que és improductiu i això planteja el problema de com fer-ho per invertir recursos quan difícilment ho farà la iniciativa privada.

El potencial de creació de biomassa -combustible vegetal- és molt gran a Balears. El creixement dels boscos necessita anar-se esmotxant. Del total de producció vegetal, només se n'aprofita un 2% a Balears en el cas del pinar. És a dir, es deixa sense recollir el 98% de la "collita" vegetal que es podria agafar dels boscos sense fer-los malbé; ans al contrari, rebaixant-los la densitat. Pel que fa a l'alzinar, l'aprofitament és tan sols del 4%. En opinió del responsable de la gestió forestal del Govern, "si no ho cremam al forn per produir energia, llavors és més fàcil que es cremi al bosc, amb conseqüències evidentmnet molt pitjors".

Alternatives de gestió

El paisatge és molt important i els propietaris necessiten ajuda

El 86% dels boscos de les Balears estan en mans privades. Una solució a la dificultat de la gestió podria ser l'impuls d'iniciatives de col·laboració -no sempre pecuniàries- entre l'administració, la societat civil i les empreses. Als països anglosaxons alguns exemples són l'organització de jornades de voluntariat a grans propietats i, a canvi, després sempre hi ha intercanvis com ara la cessió d'espais per a esbarjo de la comunitat. En el cas de la custòdia del territori, la fórmula precisament és establir col·laboracions publicoprivades en què els impulsors són les entitats com el GOB. Els propietaris es comprometen a fer una gestió sostenible i, a canvi, la societat els ho retorna mitjançant feines de voluntariat o suport davant un problema concret, com quan cau una marjada.

L'erosió, l'enemic principal

Les pluges de tardor podrien ser letals per a un territori sense arbres

Marcos Soriano és el responsable de l'Ibanat per a la retirada dels pins morts per l'incendi de la carretera d'Estellencs i calcula que les tasques del departament de Carreteres del Consell acabaran en una setmana. Soriano adverteix que " cal tenir molta cura, perquè tot el que s'estigui fent malament ara pot condicionar els processos erosius". Al bosc mediterrani, en moltes ocasions després d'un incendi, si no hi ha processos erosius immediats i hi ha arbres que poden fer llavor, hi pot haver una regeneració natural. "Però en alguns llocs la regeneració natural pot no ser tan efectiva a causa dels processos erosius".

Després d'un incendi, la pluja sempre és el perill principal, perquè arrossega terra i la capa més fèrtil és la més superficial. Per això, una de les coses que cal fer és aprofitar els mateixos troncs cremats per fer faixes perpendiculars al pendent per contenir l'esllavissament de la terra. "Són feines que es tenen previstes, però ara mateix la prioritat és la seguretat per reobrir la carretera al trànsit", assegura Soriano.

L'incendi demana una reposta ràpida per part de l'administració i l'atenció mediàtica aquests dies és del 100%. Amb tot, des del GOB apunten que "tot i que fa mal al cor", segurament ara no hi ha capacitat per fer el que seria més urgent, que és prendre mesures contra l'erosió. "No hi ha capacitat humana i n'hem de ser conscients. L'extensió és inabastable", diu el responsable de biodiversitat del GOB, Toni Muñoz. Tombar els pins, triturar la fusta cremada, col·locar-la en faixes de protecció... "si no es fa en tres setmanes, que és el que tardarà a començar a ploure fort, no es podrà evitar l'erosió". Amb tot, creu que encara que no s'hi pugui arribar a temps, aquestes tasques cal que es facin igualment, encara que ja hagi començat la tardor. Així mateix, planteja la possibilitat de sembrar algunes espècies herbàcies que facin de contenció de la terra mentre creix la vegetació natural.

Reforestar demana temps

Els tècnics han d'estudiar on serà possible una regeneració natural

Una vegada retirada la fusta cremada de la carretera d'Estellencs, la Conselleria de Medi Ambient haurà de valorar quines tasques emprèn per gestionar el territori cremat. Aquesta feina implica una planificació a mitjan termini de zonificar i un estudi de l'afectació que hi ha hagut, explica Soriano. "Hi ha zones on hi haurà un rebrot important de pins, mates o altres espècies, i si els pins eren grans, hi haurà explosió de pinyons. A les zones on hi ha potència de sòl perquè rebroti és on prioritàriament s'hauria d'evitar la pèrdua de sòl", recorda Muñoz. Ara la feina dels tècnics és determinar a quins llocs serà possible una regeneració natural i en quins llocs serà necessària una reforestació. En qualsevol cas, també caldrà controlar la població de cabres, una altra amenaça per als brots.

"Plantar un arbre és positiu, però el risc és que es pugui caure en l'oportunisme polític", creu Muñoz. La majoria de les plantes de la garriga mediterrània, quan es cremen, rebroten de manera natural. Fins i tot el pi, que quan mor deixa la pinya plena de llavor, una realitat a causa de l'adaptació de milers d'anys de les plantes autòctones als incendis periòdics. Però el problema és la reiteració d'aquests focs, i això és el que condiciona aquesta recuperació: "Si no som capaços de donar temps a la flora per regenerar-se, es va degradant. Si cada vegada queda menys terra, es perden espècies i comença el procés de desertificació, en què es va perdent la qualitat de la vegetació. Un extrem d'això són els carritxars d'Artà i de Pollença", assenyala Muñoz.

La preocupació d'alguns és que en la gestió del territori cremat es vulgui avançar la reforestació. El GOB espera que no es faci una actuació "curterminista i populista" per plantar arbres abans no estigui clar. A la Trapa, recorden, es va esperar 2 o 3 anys abans de posar planter després del foc del 1994.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT