El calvari de Munar a la presó

PalmaEls pitjors mesos per a l’expresidenta de l’extinta Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, són ara a l’estiu. Les classes i tallers de la presó s’aturen amb l’arribada de la calor i les hores es fan més males de dur. Conten que el que vol és estar ocupada. Estudiar anglès i català l’ajuda que el temps li passi més aviat. Fa tres anys que està tancada al centre penitenciari de Palma, obligada a conviure en el mòdul de dones -en el qual no hi ha zona de respecte com en els dels homes-, amb preses que han comès delictes de tot tipus. Les normes internes estableixen horaris determinats i l’exposen forçosament al contacte amb les altres recluses. No pot quedar a la cel·la. Els que encara mantenen algun tipus de relació amb ella diuen que està horroritzada del que escolta i el que veu. I és que les dones que han ingressat per assumptes de corrupció política, amb qui podia mantenir conversa, van sortint a poc a poc, mentre que ella queda.

Els seus amics més propers expliquen que la primera etapa arrestada fou molt dura. Però el que li passa ara és que no li arriben els permisos, tot i que fa bonda i no té cap expedient obert en la seva contra. “No aconsegueix cap premi, no li donen”, assegura una de les persones que regularment la visita. Els qui fan suport a la que molts batejaren com ‘la princesa’ es poden comptar amb els dits de les mans. Qui ha parat el cop és la família. El seu home gairebé no vol sortir de l’illa i cada diumenge va a visitar la seva esposa durant els 40 minuts reglamentaris. De vegades hi va acompanyat del seu fill, la seva mare o d’una neboda. Un reduït grup d’amics espera el torn per formar part d’aquestes estones dels diumenges, en les quals només hi pot haver 4 persones. Els toca cada sis o set setmanes.

Tal dia com avui de l’any 2013 el cotxe gris, que sempre està aparcat davant l’Audiència Provincial, se l’emportava conduït per la Policia Judicial a la presó de Palma. Els magistrats de la Secció Segona signaven a petició de la Fiscalia Anticorrupció enviar a la presó l’expresidenta del Consell de Mallorca i del Parlament de les Illes Balears, després que s’hagués conegut la sentència pel cas Can Domenge, que la condemnava a sis anys de presó, que se sumaven als cinc anys i mig de condemna pel cas Maquillatge. El risc de fugida per l’acumulació de condemnes i un llistat llarg d’assumptes pendents fou el que argumentaren els jutges en la seva decisió, més l’ombra de tenir doblers a l’estranger i poder fugir de la Justícia. El mes d’agost del mateix any, la Sala de vacances de l’Audiència desestimava el seu recurs de súplica contra l’interlocutòria de presó provisional sense fiança.

El Tribunal Suprem confirmà tant el desviament de fons públics del Consell de Mallorca a una productora de televisió, com l’estratègia que beneficià un empresari en l’adjudicatària dels terrenys de Can Domenge. L’alt tribunal confirmà la condemna de 5 anys i 6 mesos de presó per malversació i prevaricació pel cas Maquillatge. I després, sis anys més per frau a l’Administració i revelació d’informació confidencial pel cas Can Domenge.

Maria Antònia Munar era un poc més gran que la majoria d’alumnes que iniciaren els seus estudis de Dret a la Facultat de la Riera, el mes d’octubre de 1975, però sobretot pareixia que ja havia viscut abans dues vides, com a mínim. Companys de la carrera expliquen que no li interessaven gaire les coses que preocupaven els joves de la seva edat. Era una al·lota ambiciosa i quan va presentar-se a les eleccions municipals l’any 1979, el seu objectiu era clar: ser batlessa de Costix per donar-se a conèixer i que fos la porta d’un futur professional. Munar va aconseguir el seu objectiu i es convertí amb la batlessa més jove de tot l’Estat. No era estudiosa, però sí prou llesta per treure la carrera amb el mínim esforç. Alguns conten que sempre va demostrar especials habilitats per sortir airosa de qualsevol situació compromesa. Ja en les aules de la Riera, Munar cridava l’atenció per la seva manera de vestir, molt elegant, però amb un estil que la feia semblar més gran del que era, res a veure amb la manera com anaven les altres estudiants. Això sí, sempre tingué molt d’èxit entre l’alumnat masculí.

Astuta, bona negocianta, ràpida i molt més hàbil que els homes que l’envoltaven. Munar fou una dona forta i poderosa. La primera figura femenina que arribà a ser batlessa en la Mallorca dels 80, presidenta del Consell Insular de Mallorca i del Parlament de les Illes Balears. També en la seva època de consellera d’Educació la recorden negociant els avantprojectes dels pressuposts illencs amb el conseller d’Hisenda de torn i sortir-se sempre amb la seva. De fet, el seu partit, Unió Mallorquina, va fer de partit frontissa donant la mà a PP i PSOE. Tant els uns com els altres la necessitaren per governar.

Poc cosa queda avui dia del personatge públic que creà ella mateixa. Diuen que a la presó va a missa i escriu cartes als seus. Conten que la mare no es mou del costat del telèfon i que hi parla a diari. L’han vista als cicles de cinema que organitza el centre penitenciari. Ha passat d’una talla 46 a una 36, està molt prima. El menjar de la presó és el que és i a l’economat tampoc no es pot trobar gaire cosa: llaunes de tonyina o patates fregides. Els familiars van intentar fer-li arribar una caixa de fruita, però no van poder.

Els pidolaires de càrrecs i ajudes han fuit aviat. D’alguns de propers no n’ha rebut ni una abraçada. Han estat molts els que li han girat l’esquena i l’han deixada a l’estacada. Sembla que la gent és reàcia a visitar-la i passar tots els controls del centre. Des de la presó creu que la gent només recorda el que va fer mal fet i se sent dolguda.