El calendari gastronòmic d’abril

Recepta: Caragols amb costelleta de porc i patates

Bep Al·lès

4 min

El calendari gastronòmic d’abril Caragols amb costelleta de porc i patates INGREDIENTS B.A.

GastrònomCom feim una vegada al mes, farem un repàs del mes entrant, tot repassant el seu calendari gastronòmic, i també dels productes locals a les nostres illes.

A la pagesia prepararan els camps per sembrar-hi els productes de l’estivada, especialment les síndries i els melons d’olor, que sembrarem en lluna creixent a partir de dia 3 però a redossa. Així mateix, també sembrarem a finals de mes les tomatigueres, fesols, espinacs, mongetes tendres, cebes, ciurons, porros, cols, lletugues...

Pel que fa al calendari gastronòmic, el mes d’abril hi trobarem les següents celebracions:

Diumenge de Rams

Era costum i encara ho és a la banda de Ciutadella berenar de casques. Les casques són com un tortell gruixat, fet de pasta d’ensaïmada, similar a les coques de Reis, que era el berenar del dia dels Rams i que s’acompanyava de xocolata cuita.

Des de fa uns anys, la panificadora les ha recuperades i se serveixen els dies anteriors a la celebració.

Setmana Santa

De la gastronomia de la Setmana Santa el principal exponent que ens han quedat són les formatjades de brossat i les de formatge, encara que també tenim constància per l’arxiduc que teníem coques de Setmana Santa, que malauradament s’han perdut.

El dijous i el divendres sants eren els dies per consumir les formatjades de formatge -així els deim a Ciutadella i a la resta de pobles flaons- i les de brossat, a més de les formatjades i rubiols de peix i de verdures. Per antics receptaris de cuina senyorial, tot apunta que, als rubiols de verdures, també els deien cocarrois, com a Mallorca. Potser perquè molts de nobles de Menorca es van casar amb joves de la noblesa o de famílies benestants de Mallorca.

De la cuina de la Setmana Santa poc més tenim. Eren dies de dejuni i abstinència.

Com a costum, podem destacar els confits d’ametlla, els caramels de dos colors embolicats amb paper blanc, i els caramels entronxats que donaven les capirotes a les processons del dijous i el divendres sants.

Pasqua

Igual que a la pasqua jueva, el be, l’anyell bíblic, és el protagonista de la gastronomia pasqual. Amb el sacrifici d’aquest animal es tenia la carn per fer les formatjades de carn, que no es podien menjar fins al Diumenge de Pasqua a les 12 h, just després de que les campanes haguessin tocat a Glòria. També el be ens serviria per elaborar el plat principal de la celebració, el be al forn amb patates. Però també hi havia una sèrie de plats relacionats amb l’anyell i que s’havien de consumir prest, per tant també era el moment d’elaborar la freixura o freixurat i les trunyelles, plats que avui en dia ja no formen part d’aquesta diada ja que, a causa de la globalització i del fet que anem a menjar fora, hem optat per altres menges i hem deixat de banda les tradicionals, cosa que a poc a poc les fa desaparèixer del receptari tradicional.

Tenim també dins aquesta gastronomia i costum els caramels de Pasqua, aquests llargs, de color vermell, embolicats amb paper color d’or i que era costum que els padrins regalassin als fillols. També era costum a les fàbriques obsequiar els seus operaris amb una borsa de caramels i confits variats.

Pel que fa a les postres del dia de Pasqua, tindrem, com mana la tradició de les principals celebracions, la tortada o bé braç de gitano, a més dels pastissets plens de confitura.

Sant Marc

Dia 25 d’abril és la festivitat de sant Marc evangelista i és costum, tant a Menorca com a Mallorca, menjar caragols, si bé és a la balear major on més s’ha conservat aquesta tradició. Es creu que, si es mengen caragols aquest dia, estarem protegits de les embòlies o del que ara es diuen accidents vasculars. També es creia que, si plovia el dia de Sant Marc, plouria encara 40 dies més.

Recepta

Caragols amb costelleta de porc i patates

Dins una olla bullim els caragols amb aigua, un poc de sal, les fulles de llor, les branques de tem i de fonoll i les patates senceres i sense pelar, de mitja hora a tres quarts. Quan els caragols estiguin ben bullits, treim les patates i les reservam. Dins un tià de terra feim un bon sofregit amb les cebes, el pebre verd i les tomàtigues, així com una fulla de llorer, i quan comenci a confitar hi afegiu un poquet de tem i de fonoll frescos, les costelles pelades i el bacó o pernil salat en daus i ho deixau sofregir a foc dolç uns 10 minuts. Mentre el tià és al foc pelam les patates bullides, les tallam a rodelles o cantells i les afegim al sofregit juntament amb els caragols -colats- i un got del suc en què han bullit, uns brins de safrà i una culleradeta de pebre bord dolç o coent. Ho deixam a foc moderat uns cinc minuts i servim.