Publicitat
Publicitat

SALUT PÚBLICA

El bisfenol A, en el punt de mira pels seus efectes nocius per a la reproducció

Europa reconeix que es tracta d’un disruptor hormonal “altament preocupant”

El bisfenol A (BPA), un compost químic que s’utilitza en la fabricació de productes policarbonats (utensilis d’un sol ús, botelles de plàstic, CD...) ha estat reconegut per l’Agència Europea dels Productes Químics (ECHA) com un disruptor endocrí, és a dir que altera l’equilibri hormonal dels humans. Així, l’ha inclòs al llistat de “substàncies altament preocupants” perquè considera que genera un nivell de preocupació “equivalent a les substàncies cancerígenes, mutàgenes i tòxiques per a la reproducció”. Ho va decidir per unanimitat el comitè dels estats membres de l’ECHA, reunits el mes passat a Hèlsinki a petició de França, que va aportar nombrosos estudis que ho demostraven.

Per Nicolás Olea, catedràtic i director del departament de Radiologia i Oncologia de l’hospital clínic San Cecilio de Granada, aquesta decisió arriba tard. “Fa anys que l’ECHA hauria d’haver donat la seva opinió amb la informació que tenia l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, que sempre negava l’evidència. Finalment l’ECHA ha estat un poc més honesta i ha decidit que això té els dies comptats”, assevera Olea. “Probablement aquesta decisió farà que es reguli d’una manera més estricta”, hi afegeix Ángel Nadal, catedràtic de Fisiologia de la universitat Miguel Hernández d’Alacant.

Olea i Nadal alerten des de fa anys dels efectes nocius que el bisfenol A té per a la salut i lamenten que durant anys els organismes europeus han llevat importància a l’assumpte. “Quan vàrem publicar per primera vegada els nivells de bisfenol A a l’orina de tots els infants espanyols ens varen dir que aquells valors eren normals. No pot ser normal pixar tots els dies plàstic. I es varen inventar els European Reference Values, per dir que els espanyols orinen el mateix que la resta”, lamenta Olea. “És un procés excessivament lent i en què pareix que mai no hi ha cap responsabilitat perquè fins i tot quan s’ha admès que hi ha hagut una exposició i que pot tenir un risc per a la salut ho prohibeixen, com en el cas dels biberons, i fan com si no hagués passat res”, hi afegeix.

Efectes

“Se sap que el bisfenol A és estrogènic des de 1936. Es va publicar a la revista Nature, però va passar desapercebut”, assegura Olea, i per això qualifica de “ficada de pota” que anys més tard, a la dècada dels 60, aquesta substància s’acabàs convertint en “la mare de tots els plàstics”. El grup d’investigació d’Olea demostrà el 1995 l’efecte hormonal que tenia el bisfenol A a partir de l’anàlisi de productes de consum com les llaunes de conserva

-recobertes amb resina que conté BPA- o els segelladors dentals. “També vàrem mesurar en orina i en sang quants residus hi havia i vàrem demostrar a l’Administració que l’exposició al bisfenol A era diària, ja fos a través de l’alimentació o de la pell”, explica Olea.

Per la seva banda, Nadal explica que l’any 2000 des del seu laboratori varen demostrar que el bisfenol A tenia efectes en la cèl·lula beta-pancreàtica, que és la que produeix insulina. “Hem vist en ratolins que donant-los bisfenol A es produeix una alteració en el metabolisme de tal manera que augmenta la probabilitat de tenir diabetis perquè incrementa la insulina en sang”, destaca.

Diabetis, obesitat, càncer de mama, problemes de reproducció... Són algunes de les malalties associades a l’exposició al bisfenol A. “La sospita biològica i clínica que tenim és que no tot el món és igual de sensible, són més sensibles problablement l’embrió i el fetus, i també depèn del sexe i de la susceptibilitat del moment de l’exposició. La nostra hipòtesi de treball ara és que l’exposició a compostos estrogènics durant els 30 dies posteriors a la fecundació de l’embrió mascle condiciona la qualitat seminal, que es demostra quan un home de 32 anys no deixa embarassada la seva parella”, assenyala Olea, qui creu que davant aquesta sospita el que cal és prevenir les exposicions. “Hi ha poca activitat en prevenció”, lamenta, “sobretot en oncologia”.

Olea assegura que cada vegada hi ha més especialistes que s’estan preguntant per l’efecte del BPA. Els pediatres d’Atenció Primària varen ser els primers a demanar i ara els endocrins comencen a veure com una amenaça el que està passant amb l’obesitat o la diabetis i es comencen a plantejar que tal vegada hi ha més factors a part de la dieta o la genètica. “Si acceptes la realitat, pots actuar afavorint la gent, utilitzant productes més apropiats i més suaus amb la vida humana, però la tendència és negar l’evidència”, conclou el catedràtic de Radiologia.

Regulació

“El sistema és tan pervers que està basat en la demostració del dany”, explica Olea, qui lamenta que en la regulació dels nivells de bisfenol A no es tingui en compte l’efecte biològic sota l’excusa que “no hi ha evidència suficient”. “No hauria de ser així, abans d’introduir una substància al mercat hauries de demostrar que no té cap efecte com a disruptor endocrí”, diu Nadal.

Actualment la legislació regula els nivells màxims de bisfenol A per compostos individuals, “però les persones no s’exposen a compostos individuals sinó múltiples: el tiquet de la compra, el desodorant, la colònia... és un còctel diari”, apunta Olea. La demostració d’aquesta exposició diària hauria de tenir-se en compte, segons el catedràtic, per a la regulació, sense esperar a demostrar l’efecte. “El sistema està malalt, s’hauria de regular l’efecte còctel; però primer s’ha d’admetre el problema”, sentencia.

La indústria dels plàstics s’ha convertit en una de les més potents del món i això fa molt difícil desmuntar-la. “Hi ha molts interessos econòmics darrere”, apunta Nadal, qui recorda que precisament la fàbrica més gran de producció de bisfenol A d’Europa es troba a l’Estat, concretament a Cartagena.

“L’alternativa que està presentant la indústria és pitjor que el bisfenol A. És el bisfenol S. Químicament substitueix un carboni per un sofre, però biològicament continua sent estrogènic i, per tant, un disruptor endocrí; i el presenten com la gran alternativa perquè en lloc de donar un plàstic anomenat policarbonat, que tot el món té sota sospita, dona polisulfonat. Com que el bisfenol S no està regulat, tardarem deu anys més a demostrar que allò que abans feia el BPA ara ho fa el BPS”, lamenta Olea.

La solució és, segons Nadal, una química verda, ja que avui dia és difícil viure sense la química: “El plàstic policarbonat, com a plàstic és pràcticament perfecte, però està fet amb una substància que és estrogènica. Com a químic, crec que s’ha de fer química sostenible i fer plàstics que siguin biodegradables. Tenim la tecnologia per fer-ho”.