Per fer aplicar el TIL no cal català

Palma/maó.El diputat de MÉS Nel Martí va criticar ahir que el cap del Servei de Tractament Integrat de Llengües (TIL), el responsable d'aplicar el trilingüisme a les aules de les Illes Balears, només haurà de saber espanyol i no se li exigirà ni català ni anglès, l'idioma propi de les Illes Balears i l'estranger que haurà de ser vehicular a les aules. Pel diputat menorquí, l'estratègia del Govern demostra que el trilingüisme només té un objectiu: "Arraconar el català".

L'Executiu va respondre a l'horabaixa a les crítiques del diputat menorquí amb un comunicat en el qual justificava que cap dels dos idiomes no sigui un requisit. Segons el Govern, el cap del Servei de trilingüisme substitueix el cap del Servei d'Ensenyament del Català -eliminat pel PP per substituir-lo pel Servei de trilingüisme-, i "en l'apartat de requisits no s'especifica res quant a titulació i idiomes tal com no s'especificava res en l'anterior plaça de cap de Servei d'Ensenyament de Català". O sigui que, com que no s'exigien els tres idiomes al cap del servei eliminat, al nou tampoc.

Però hi ha dues diferències clau: una és que abans que el PP de José Ramón Bauzá assumís el poder calia saber català per ser funcionari. La Llei de funció pública ho exigia, però el PP va fer servir la seva majoria absoluta per eliminar aquest requisit. L'altra diferència és que l'anterior servei era el d'ensenyament en català, l'anglès no hi entrava. D'una banda, el català era un requisit autonòmic i, de l'altra, l'espanyol era l'estatal. Però ara el cap de Servei del trilingüisme només té un requisit lingüístic: saber castellà.

Estratagema per triar-lo a dit

Tot i la jurisprudència que descarta que els caps de Servei es puguin triar per lliure designació, el Govern ha descartat el concurs i ha triat aquest sistema per escollir, d'entre els funcionaris, el responsable d'aplicar el trilingüisme a les escoles. Per poder-ho fer sense saltar-se la llei l'ha equiparat a un subdirector general. La memòria justificativa on l'Executiu explicava per què volia passar la plaça de concurs públic a lliure designació just diu que el canvi del Servei d'Ensenyament del Català al Servei de Tractament Integrat de Llengües "implica una nova estructura orgànica" i que el nou organisme, "tenint en compte els motius de la seva creació i la tasca a desenvolupar [...], ha de passar a dependre directament de la directora d'Ordenació, Innovació i Formació Professional", Isabel Cerdà.

Pere Bueno, de l'STEI-i, veu ben clar que fer passar el cap del Servei de trilingüisme a dependre directament d'una directora general demostra que el TIL "és únicament una aposta política" i que aquest càrrec és un "comissari polític" que, a més a més, pot ser "incompetent" perquè no ha de saber ni català ni anglès.

El PSIB insisteix en la il·legalitat

La presidenta del PSIB, Francina Armengol, també criticà ahir el Govern amb relació al TIL, però centrant-se en les mesures disciplinàries contra els directors de tres instituts de Maó. Per Armengol, de visita ahir a Menorca, amb aquesta "mesura" el Govern atempta "contra la llibertat d'expressió, de càtedra i d'autonomia dels centres".

La diputada socialista, que comparegué acompanyada del secretari general del PSOE-Menorca, Vicenç Tur, i de la parlamentària Cristina Rita, reiterà el suport del seu partit als directors sancionats, víctimes -digué- d'una "mesura arbitrària" que té gust de "purga ideològica", i posà a l'abast, en cas que recorrin les sancions per via administrativa o judicial, l'informe dels serveis jurídics del PSIB en què es conclou que els expedients són il·legals "i poden ser constitutius de delicte penal".

"Els han expedientat per creure en la democràcia interna dels centres", emfatitzà Tur, qui lamentà la negativa del Consell i l'Ajuntament de Maó de fer el debat educatiu.