A casa nostra n’hi ha de molt bons però viatjarem al bressol de la ‘viognier’, a Condrieu, i tastarem, encara que sigui de paraula, un dels vins que segur que recordareu sempre. Plantaren les primeres vinyes a Condrieu l’any 1984 i actualment posseeixen cinc hectàrees sobre sòls de granit i esquist d’on neix un vi amb un home i una dona asseguts, respirant pau, tranquil·litat i gaudint de l’elixir de la vida que para el temps. Albercocs secs, mantega fumada, fruita blanca, tocs de mel amb una gran i delicada potència en boca. Pocs vins poden presumir de mantenir, després de tants anys, la força i l’energia del primer instant.
VINYÒVOL
Balears
27/08/2017
Les aparences enganen
Ens podem sentir gratament enganats quan un fruit desagradable en rosegar-lo es converteix en el més preciós i delicat suc de vida
3 min
EnòlegI que no podríeu fer vi d’aquest raïm tan bo? Em preguntava un amic mentre menjàvem uns singlots d’un raïm de balança després d’atipar-nos d’un berenar com Dionís mana. I tant que se’n pot fer vi, però aquests que tenen el gra més gros, la pell més agradable al tacte de les mucoses i que són tan gustosos per menjar, com el cardinal, Alfonso Lavallé, calops, mamella de monja o palleta d’or, si els vinificam, solem obtenir uns vins més aviat senzills, ja que tenen molta popa i poca pell, que és d’on s’extreuen les aromes, tanins i color, poc alcohol, ja que les varietats de taula tenen menys concentració de sucre, i sobretot uns vins plans, insípids i de poca vida per la falta d’acidesa.
Les aparences enganen i no únicament quan jutjam les persones que acabam de conèixer per aquells detalls que podem veure a simple vista i que no solen reflectir la realitat del personatge, sinó que també pot passar amb aquells fruits que són els més extraordinaris del món al primer tast, però que, una vegada els llevats fan la feina de la fermentació, es converteixen en vins sense gràcia ni vida. I ens podem sentir gratament enganats quan un fruit desagradable en rosegar-lo es converteix en el més preciós i delicat suc de vida. I això sol passar amb algunes castes de raïms. Em ve al cap una delicada i apinyada varietat de grans petits, tonalitat groguenca, pell gruixuda i amb un interior ben dolç que, quan li claveu els queixals i començau a menjar-vos-la, notareu un instant dolç que deixarà pas a una aspror i amargor cada vegada més intensa. Tendreu la boca cada vegada més seca, talment asseguts a la butaca del dentista quan us acaben de posar aquell tub de plàstic en forma d’ham invertit que us aspira tota la saliva, i no tardareu gaire a escopir-lo amb força posant cara de fàstic. De la viognier en surten uns vins delicats, tant en nas com en boca, però alhora molt gustosos, opulent i amb una complexitat que captiva. Com hem dit, les aparences enganen i allò que ens pot semblar un aneguet lleig pot acabar convertint-se en un cigne de bellesa incommensurable.
Sí, ho reconec, som un fidel admirador dels vins elaborats amb la viognier, i a més, m’agrada fer proselitisme d’aquesta casta de raïm, que té una història ben extraordinària i associada als efectes de la globalització. Si fugim una mica de viquipèdies i agafam autors de reconegut prestigi dins la vitivinicultura, com el gran expert francès en ampelografia Pierre Galet, descobrim que no es coneix l’origen exacte d’aquesta varietat de raïm, però des de fa molt de temps es considera l’autòctona de Condrieu i Ampuis, a les terrasses que dominen la riba dreta del Roïna, ben a prop de la localitat francesa de Vienne. Es creu que hauria estat l’emperador romà Probus, natiu de Smirniurm a Croàcia, que hauria introduït aquesta varietat de raïm a la zona i que seria la mateixa que ara es conrea sota el nom de vugava bijela a l’illa de Vis. Emperò el més increïble és que l’any 1958, el cultiu de viognier era molt minoritari i es limitava a molt poques quarterades localitzades al voltant del riu Roïna. 29 hectàrees a la zona de Condrieu –on es considera la varietat tradicional, d’on fan uns vins blancs secs amb alt contingut d’alcohol, delicats i alhora potents i exuberants, amb unes subtils aromes de fruites i una força en boca que pocs vins poden superar–; a Château-Grillet –una petita finca al sud i que és una de les denominacions d’origen més petites del mon i també més exclusives–; i Côte-Rôtie, on es mescla, de manera tradicional, amb un alt percentatge de la varietat negra Syrah per fer uns vins negres ben especials.
Finalment hi havia vuit hectàrees a la resta del Roïna i també una petita quantitat, unes 18 ha, disseminades per la zona del riu Loira. De ser una gota enmig de l’oceà, va començar a expandir-se a la dècada dels 80 gràcies a les seves qualitats i al boca-orella dels que tastaven els vins. Primer per tot França, l’any 1999 ja n’hi havia 2.620 ha, i després a la resta del món, on es convertí un una moda que no ha parat de créixer però sense arribar a la massificació. A les Illes Balears entrà per Algaida i Formentera i en aquests moments hi ha en producció 5.75 ha a la DO Pla i Llevant, 14.25 ha a la indicació Vi de la terra de Mallorca i un parell més a l’illa de Formentera.
