SANITAT
Balears 31/08/2013

"Ha passat un any sense metge ni medicació"

Balears acumula el 25% de casos de desatenció a immigrants recollits per Metges del Món a l'Estat

Antònia Artigues
3 min

Palma.Tal vegada si la ministra de Sanitat, Ana Mato, s'hagués acostat a l'envelat "d'emergència sanitària" instal·lat ahir per Metges del Món a la plaça d'Espanya, hauria pogut comprovar que, contràriament al que ella va dir dimarts a Palma, sí que hi ha problemes en l'assistència sanitària; sí que hi ha persones amb malalties cròniques i greus que no són ateses. "A Balears, fins i tot ha mort una persona... jo almenys encara puc protestar", diu una de les afectades.

Metges del Món a Balears té documentats 240 casos de desatenció a pacients. En tot l'Estat, l'ONG en compta 1. 000, de manera que Balears acumula quasi el 25% dels casos que denuncia l' ONG.

Testimonis

Ahir, algunes d'aquestes persones se sumaren a l'acte convocat per Metges del Món. La mare de Bàrbara tingué un infart el 3 de maig de 2012 (sí, quan encara no havia entrat en vigor el decret que restringeix el dret a la salut). Alhora que la mare entrava al box, a ella la cridaven d'admissió per dir-li que s'havia de fer càrrec del cost, que un esten (peça que se li havia de col·locar) valia 1.500 euros, i 1.000 euros cada dia d'UCI. "Jo els vaig dir: atenguin-la... si volen, els deix el cotxe", afirma la dona. "Afortunadament, el metge em va dir que no em preocupàs, que ell havia fet un jurament i que ell operaria ma mare", explica Bàrbara. Just quatre dies més tard, rebé una factura de 10.000 euros.

Hi va haver una única consulta. "De llavors ençà ha passat un any, sense metge i sense medicació", diu Bàrbara, qui afirma que la primera revisió ha estat ara, fa just uns quinze dies, gràcies a Metges del Món".

Al germà d'un jove magrebí que pateix una malaltia mental i que abans del decret era atès amb normalitat i seguia un tractament supervisat pel seu centre de salut a Manacor, li digueren un dia: "No fa falta que vinguis més". "Ens digueren que ja no el podien visitar i que ja no tenia dret al tractament". "Ara, després que Metges del Món ens ha ajudat, ens tornen a atendre al centre", adverteix el jove.

Nancy és asmàtica. Abans havia viscut a La Rioja i tot i no tenir papers, allà era atesa. Aquí, a les Balears, en principi també l'atenien. "Primer m'atenien molt bé i em feien receptes per al medicament que he de prendre", explica. A la seva situació d'asmàtica s'hi afegí un problema: agafà una forta anèmia. "Em van donar un tractament amb ferro i em digueren que m'havia de fer analítiques cada 6 o 4 mesos. M'anaven controlant, però un dia em digueren que ja no em podien atendre més". Quan va arribar a Metges del Món, l'anèmia havia empitjorat molt i fou necessari fer-li transfusions de sang. Avui continua tractada a l'ONG.

El preu de la vida

Molt combativa es mostra Sílvia. Té MPOC, una malaltia respiratòria crònica que necessita tractament i seguiment. "En no tenir-lo, les crisis són més seguides, no tens accés a les proves, no et sotmets a controls periòdics... la qualitat de vida va empitjorant", assegura. "Quan puc, compr les medecines... són 300 euros al mes", explica. Tot i que el problema econòmic és important, Sílvia adverteix que el que més la preocupa és no saber com evoluciona la malaltia. "Exigim que ens tornin allò que teníem, el dret a la sanitat". Sílvia es mostra molt molesta amb la duresa del Govern balear en l'aplicació de la norma. "Quin preu té per al Govern una vida? Quant s'estalvien el president Bauzá o el conseller Sansaloni amb mi?", es demana indignada.

stats