Els ajuntaments es tornen “responsables”

PalmaEl preu és un aspecte a valorar però no l’únic. La Fundació Deixalles va organitzar ahir una jornada per compartir bones pràctiques de consum responsable a l’Administració amb l’objectiu de “visibilitzar que el consum i la compra pública responsables tenen nombroses experiències que es poden transferir”, explica Jordi López, encarregat de l’àrea de Consum Responsable de l’entitat.

La Fundació Deixalles, a través d’un projecte de sensibilització sobre consum responsable i comerç just finançat per la Direcció General de Cooperació del Govern, assessora les administracions públiques a l’hora d’incorporar clàusules socials en la contractació de productes i serveis. Des que es va posar en marxa aquest projecte ja han assessorat una vintena d’ajuntaments de Mallorca i gairebé la meitat dels departaments del Consell de Mallorca i conselleries del Govern. “L’Administració ha de donar més formació als càrrecs clau, com els interventors i els secretaris; han de tenir més informació sobre la normativa de contractació europea”, subratlla Toni Colom, primer tinent de batle de l’Ajuntament de Valldemossa.

“Avui dia la normativa de contractació pública vigent permet en determinats supòsits i amb total seguretat jurídica incorporar clàusules socials i ambientals als plecs de contractació”, recorda López. “Venim d’un context de crisi que ens ha inculcat que allò més barat és allò més bo, i no només no és cert sinó que va en contra de la normativa europea. L’Administració ha d’assumir que la gestió dels serveis públics és complexa”, hi afegeix el primer tinent de batle del municipi.

L’exemple de Valldemossa

Des de l’Ajuntament de Valldemossa, explica Colom, intenten aplicar en les contractacions públiques criteris socials, mediambientals i de gènere. “A municipis com el de Valldemossa, l’ajuntament, en proporció, és un motor econòmic, una de les empreses que tenen més gent contractada, i, per tant, la nostra responsabilitat com a ajuntament petit encara és mes gran”, assegura Colom. Entre altres iniciatives, varen optar per treure un plec de condicions específic per a empreses d’inserció sociolaboral per a la gestió del Punt Verd del municipi. “L’empresa adjudicatària no és una empresa de mercat, sinó que és una empresa amb una responsabilitat i una solvència tècnica reconeguda, la Fundació Deixalles”, subratlla. Així mateix, han duit a terme algunes iniciatives amb el SOIB per la inserció persones aturades de llarga durada. Colom té clar que cal diferenciar els serveis d’atenció a les persones de la resta de serveis: “Els plecs de serveis d’atenció a persones necessàriament implica una redefinició de la contractació pública amb uns altres elements intrínsecs; és imprescindible que el recurs humà sigui qualificat i ben retribuït”.

Polítiques públiques

Cada vegada el ventall d’alternatives de consum responsable és més ampli i s’ha estès fins a sectors com la banca o l’energia. En aquest sentit, Toni Lodeiro, divulgador i consultor en nova cultura de consum, recorda que a l’Estat actualment hi ha més de 200.000 clients de Banca Ètica i al voltant de 80.000 clients de cooperatives d’energia renovable. “El salt perquè aquestes iniciatives passin de ser minoritàries a ser competitives ha de venir de la mà de les polítiques públiques”, apunta Lodeiro, que posa com a exemple la decisió dels ajuntaments de Donosti i Barcelona de demanar crèdits a Fiare, la cooperativa de banca ètica de l’Estat.

Així mateix, Lodeiro també destaca l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per la transició energètica, amb la posada en marxa, a partir de l’any que ve, d’un operador 100% municipal compromès amb l’electricitat d’origen renovable i el foment de l’autoconsum i la potenciació de les instal·lacions solars.

L’economia social és una altra de les apostes del consistori barceloní i, per primera vegada, ocupa un lloc central en les polítiques públiques. “Creim que el paper de l’Administració Pública ha de ser fomentar una economia que deixi molt més retorn social, més repartiment de la renda, i que tingui més cura del medi ambient”, defensa Lodeiro. Finalment, Lodeiro recorda que les polítiques públiques “han de fer que el mercat sigui més lògic” i que consumir un producte de km 0 sigui més econòmic que un producte que ve d’un altre continent i que té un impacte mediambiental molt més elevat.