Publicitat
Publicitat

Els acusats diuen que firmaren sense saber que "era una cosa falsa"

La protagonista, Maria de la Pau Segura, negà conèixer Matas i digué que el seu procés de contractació "és un procés que a la meva ment l'he esborrat, perquè no és gens agradable"

Tres funcionaris de l'Institut de Desenvolupament Industrial (IDI), mitjançant el qual es va contractar Maria de la Pau Segura, s'enfronten a una pena de tres anys de presó per delicte de falsedat documental.

Ahir, en el judici, els tres acusats no negaren haver firmat les actes, la relacionada amb la convocatòria de la plaça de traductora i la d'una entrevista amb Segura que mai no es podia haver fet perquè en aquella data ella ja era a l'Argentina. Els tres digueren que no coneixien Segura, que no tenien interès a contractar-la i que ells no fixaren els requisits. Firmaren les actes de manera rutinària perquè se'ls presentaren a firma. Rosa Grijalba, que fou directora general de Promoció Exterior, reconegué la firma, però no recordà ni qui li va presentar el document ni quan. Negà haver rebut ordre de Matas de contractar Segura.

El segon acusat, Joan Fortuny Siquier, secretari del consell d'administració de l'IDI, recordà que un tècnic li demanà que firmàs. "Heu de firmar perquè volen contractar ràpidament aquesta al·lota'. Em quedà gravat", afirmà. "Ens utilitzaren per legaltizar alguna cosa, legalitzàvem un desig que no era nostre ni de l'IDI, però mai no vaig pensar que fos una cosa falsa".

Per part seva, el cap de servei Àngel Gallego també digué que a ell no se li havia donat cap ordre per contractar Segura. "Ho hauria dit", afirmà. De fet, l' únic "ordenant" que fou esmentat ahir en el judici fou qui era el secretari general tècnic, el finat Carlos Gutiérrez. Segons un testimoni, Salvador Fortuny, fou Gutiérrez qui donà l' ordre de contractar Segura. Limità el paper dels acusats a signar les actes "com signaven moltes coses, per confiança".

La protagonista, Maria de la Pau Segura, negà conèixer Matas i digué que el seu procés de contractació "és un procés que a la meva ment l'he esborrat, perquè no és gens agradable". Se li demanà expressament si censà votants i ho negà. Defensà que la seva tasca era la de promoció comercial. Final del cas.