VINYÒVOL
Balears 13/05/2017

Entre el Rin i Vosges

Els vins que elaboren són el reflex d’una manera de ser que no sembla ni alemanya ni francesa

Andreu Majoral
4 min
Entre el Rin i Vosges  Vi recomanat Gewurztraminer Grand Cru Hengst 2012 Domaine Saint-Rémy (Alsàcia)

EnòlegMai havíem estat tan atents, com fins ara, a conteses electorals en les quals no tenim dret a vot, ja que, segons ens deien els analistes polítics més ben informats, era possible la victòria de l’extrema dreta. Si els ultres Norbert Hofer a Àustria, Geert Wilders a Holanda i Marine Le Pen a França haguessin guanyat les eleccions als seus països, tindríem una Unió Europea convertida en The walking dead. El temps ens dirà si aquest temps mort l’aprofitarem per donar un impuls positiu a Europa o es farà realitat la darrera obra de ficció de Michel Houellebecq.

Rumiar sobre Europa m’ha portat a un encreuament de camins i cultures que al llarg dels darrers segles ha estat el desig de molts governants i els habitants del qual han anat passant de mans alemanyes a franceses depenent de qui era el vencedor de la darrera batalla. Us parlo d’Alsàcia, un preciós indret entre el riu Rin i la serralada dels Vosges que s’estén talment una catifa al llarg de 150 quilòmetres i que ha conegut la crueltat i els horrors de les diferents guerres entre França i Alemanya; actualment és un paratge saturat de camps cultivats i de turistes que el visiten.

Els alsacians són ben conscients que la cuina i els productes locals són la carta de presentació d’una societat, i que és a través dels sabor dels seus plats que ens podem enamorar del lloc que hem visitat i diferenciar-lo d’altres indrets on només trobem menjars globalitzats. És una gent que cuida, vecia i potencia els productes locals i la gastronomia tradicional; tant a la capital com a ciutats mitjanes o pobles petits hi ha una gran oferta de tot tipus de productes i menjars tradicionals, tant si ens volem gastar una morterada en un restaurant d’estrelles com si volem anar a llocs baratets. Aquest fet pot explicar la bona convivència del sector primari i terciari amb paratges plens de boscs a la zona muntanyenca; de vinya, mostassa i farratge als costers, i plens de cereals ben a prop del riu sense rastre de camps abandonats com sí que passa a casa nostra.

Els vins que elaboren també són el reflex d’una manera de ser que no sembla ni alemanya ni francesa. La serralada dels Vosges els fa de barrera i atura una gran quantitat de tempestes i pluges, circumstància que converteix l’indret en un dels més secs del centre d’Europa, però amb un riu, a l’altre costat, que li aporta una atmosfera més humida. Si els veïns alemanys de Mossela cerquen molta aroma amb dolçor i certa lleugeresa, ells volen un gust més sec i més vigor amb els mateixos perfums; si els veïns francesos de Chablis i Borgonya cerquen potència, volum i mantega en boca, els alsacians no volen perdre acidesa ni tampoc frescor.

Així com a la resta de França tenim unes denominacions d’origen amb una complexa estructura amb classificacions ben detallades, controlades i per a les quals necessitaríem una guia d’instruccions a fi d’entendre-les, a Alsàcia només hi ha una denominació d’origen i no s’estableix cap distinció oficial entre diferents pobles, parcel·les o orientacions; únicament s’especifiquen els vins anomenats Grand Cru, que procedeixen de 51 parcel·les de vinyes ben delimitades que solen ser de major qualitat. La gran majoria de vins que trobem al mercat són monovarietals i poques vegades fan mescles, llevat dels anomenats crémants, que és com anomenen els escumosos que elaboren utilitzant el mètode champanoise. Cada varietat és un món; si cerqueu vins negres, trobareu la frescor, fruita i suavitat del pinot noir -aquesta és l’única opció per a un bon negre. En canvi, de vins blancs n’hi ha una tracalada. Si busqueu blancs més aviat lleugers, secs, perfumats i florals, el muscat és una bona opció; la varietat sylvaner també dona vins lleugers, més afruitats, i sol presentar una mica d’agulla; si voleu menys aroma però més frescor, teniu l’enigmàtica chasselas ; si volem més cos, generós i amb tocs fumats, tenim el pinot gris. Emperò les dues varietats més conegudes i que envelleixen meravellosament són el riesling, amb les seves peculiars aromes, potència controlada i alta i fina acidesa, i el gewurztraminer, varietat de pell rosada que dona vins blancs amb una fruita espectacular, més dolcencs i amb més estructura.

Vi recomanat Gewurztraminer Grand Cru Hengst 2012 Domaine Saint-Rémy (Alsàcia)

A Alsàcia hi ha unes 15.000 hectàrees de vinya d’on surten uns 110 milions de botelles de vi produïdes per petits i mitjans elaboradors que podem trobar al llarg d’una ruta de vins perfectament dissenyada perquè els visitants no es perdin. Domaine Saint-Rémy es troba al poble de Wettolsheim, al costat de Colmar. Corinne i Phillipe cultiven 23 hectàrees de vinya en agricultura ecològica i biodinàmica, i exporten per tot el món -a les Balears també. Estam davant un extraordinari blanc que marida a la perfecció amb el tradicional foie o amb el formatge munster. És daurat, molt perfumat de flors i litxis, en boca un poc dolcenc, fresc i amb molt de nervi.

stats