Publicitat
Publicitat

HI VÉNS O HI VAS?

Vives: joies, memòria i amor per l’ofici

Des del 1922, són 95 anys i tres generacions d’una família que sustenta la joieria més antiga de Maó i una de les més autèntiques de les Illes

Ho confés: quan vaig a Maó (hi vaig molt manco del que voldria), m’agrada fer una llarga ullada als aparadors de la joieria Vives. Mires perquè admires, com s’observa una bona pintura, un moble o qualsevol cosa que, per un motiu o un altre, crida la teva atenció. Els aparadors de les botigues, almenys per mi, no són tant avantportes al consum, sinó finestres a través de les quals descobrir creativitat, ofici, singularitat, idees, bellesa...

En el món de la joieria, Vives té un nom que ultrapassa de molt l’illa de Menorca. Se’ls coneix i se’ls reconeix. I això que cap de les tres generacions de la família Vives Campomar que s’han succeït al capdavant d’aquest negoci no ha tingut intencions d’expandir-se més enllà del número 29 del carrer Nou de Maó. Ni sucursals, ni venda on-line, la joieria Vives és el que veus i el que et pots endur si entres en el seu món, en la seva història i en unes peces precioses que tenen memòria per convertir-se en memòria.

Va ser l’any 1922 quan el pintor Joan Vives Llull i la seva esposa, Antònia Campomar, obriren la joieria. Primer el seu fill Joan, gran viatger, i des de fa uns anys, el net Joan Vives han continuat la tradició familiar, un ofici que s’estimen i l’elaboració d’unes joies que ofereixen una curiosa mescla de la història de la joieria a les Illes, amb tècniques, pedres i peces que adquireixen sobretot al sud-est asiàtic per transformar-les en collars, arracades, braçalets, agulles, penjolls o anells únics. Les de Vives són joies que sempre tenen un punt de sofisticació. Ells defugen de la joieria minimalista contemporània, que ja n’hi ha molts que la fan. Van al preciosisme, a la pàtina del temps, a les empremtes de la cultura, de les cultures. Les joies com a record i per al record.

Carrer Nou, 29 (Maó)

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF