Robot Vinater

EnòlegComença a Barcelona la fira Mobile World Congress, un aparador de noves tecnologies i que versa sobre la nova tirania que ens té fascinats a tots: la telefonia mòbil i les aplicacions que l’envolten. De petits ens imaginàvem que tindríem cotxes voladors, coets per viatjar per la galàxia o que les cabines de telèfon s’haurien transformat en recintes de teletransportació com a la sèrie d’Star Trek. Segurament eren somnis d’infància, però la realitat és que els avanços tecnològics que estam vivint eren inimaginables pels nostres pares i em provoca cert vertigen poder concebre les coses que veurem en el futur.

Els aspectes positius dels nous artefactes són més que evidents, però també n’hi ha de negatius. Un dels que més preocupa és que les màquines, l’automatització i el software són responsables de la desaparició d’oficis, però, sobretot, estan fent desaparèixer llocs de feina. Podem observar que les grans indústries s’han anat automatitzant i cada vegada necessiten menys treballadors per produir el mateix o fins i tot més. Ja fa un bon grapat d’anys que diversos experts econòmics ens parlen d’aquest canvi i alerten que el ritme de destrucció de llocs de feina és superior als que s’estan creant i que, si no es comencen a plantejar solucions, podem tenir un bona part de la població que mai no tindrà feina i, per tant, serà un factor important en l’augment de les desigualtats als països més avançats. Ja hi ha informes, com el fet pel Fòrum Econòmic Mundial, que parlen que la digitalització de la indústria farà desaparèixer uns 5,1 milions de llocs de feina entre el 2015 i el 2020, i l’OCDE va parlar l’any passat que a l’estat espanyol hi ha un 12 % de treball en risc d’esfumar-se. Si vàrem viure la reconversió industrial, probablement n’haurà d’aparèixer una de digital, ja que la gent que serà substituïda per un robot haurà de viure d’alguna cosa, i al final de la nostra vida tots voldrem gaudir d’una jubilació. Per aquest motiu, els experts i també alguns polítics al Parlament Europeu ja parlen que els robots haurien de començar a cotitzar a la Seguretat Social per poder mantenir l’actual estat del benestar, una idea que pot semblar estrambòtica, però si un reflexiona amb tranquil·litat, es pot adonar que si fan la nostra feina ben segur que haurien de poder aportar alguna cosa més.

L’automatització no només ha arribat a les fàbriques; també és una realitat al camp. Fins fa ben poc els coneixements del pagès i la seva força física, amb l’ajuda de poques eines i alguna bístia, eren suficients per conrear la terra. Actualment, moltes de les feines que es fan al camp són mecanitzades i amb un actor principal: el tractor. Amb ell i els enginys tècnics pot treballar la terra, plantar els ceps, prepodar, esquitxar, despampolar, veremar; o sigui, fer-ho quasi tot sense baixar del seient del tractor -a excepció de podar i esporgar. No només això: ja fa unes dècades va aparèixer l’anomenada viticultura de precisió, que consisteix a utilitzar imatges multiespectrals des de satèl·lits o avionetes que ens permeten calcular diferents paràmetres per conèixer l’estimació fisiològica de la planta, l’estat de vegetació i vigor, l’estrès hídric, fins i tot la qualitat del raïm i fer-ne un control de maduració. Actualment, tenim novetats tecnològiques com el LIDAR, que permet caracteritzar amb una gran precisió aspectes estructurals de la vinya.

Amb tots aquests avanços, un pot pensar que els pagesos ens transformarem en simples tractoristes que anirem al camp quan ens ho indiquin les màquines, però pot ser que no facem ni això, ja que comencen a aparèixer robots pagesos. La casa americana Case IH, filial de CNH Industrial (dins el grup Fiat), acaba de presentar el primer vehicle agrícola no tripulat, o sigui, un tractor robot que podrà ser dirigit i programat remotament des d’un smartphone o tauleta, i al mateix temps tres universitats i cinc companyies d’Espanya, França, Itàlia i Alemanya han iniciat un projecte anomenat Vinerobot, que tracta de fabricar un robot que es pot passejar per la vinya i mitjançant diversos sensors pot monitoritzar un bon grapat de paràmetres ben interessants pel viticultor, com rendiment de raïm, creixement vegetatiu, estat de les aigües o composició del raïm. Més que facilitar la feina, sembla que el futur no es vol fiar dels ulls i les mans dels homes i dones que cultiven la terra i la vida.

Vi recomanat

Espectacle 2010 Celler Espectacle de Montsant (DO Montsant)

Espectacle és un dels grans vins negres que s’elaboren al món, fruit de la feina i l’esforç de cinc grans personatges: Marta, Fernando, Christopher, Isabelle i René Barbier de Clos Mogador. Sorgeix d’una vinya centenària d’unes dues hectaries, envoltat d’un paratge espectacular i amb una inclinació que provoca cert vertigen. No es pot beure cada dia, sobretot pel preu, però vaig tenir la sort de gaudir-ne gràcies a l’amic Joan Beltran. Aromàtic, sensacions de figues forneres, mores i gerds molt madurs, balsàmics d’eucaliptus, anís i tocs de xocolata. En boca, càlid, gustós, potent però amb un tacte suau i molt delicat. El seu nom el defineix a la perfecció.