La forta connexió amb els alemanys

EnòlegAquesta setmana s’ha celebrat la fira de vi més important d’Alemanya, i de les més grans del món, la Prowein de Düsseldorf, un megamonstre que omple 10 pavellons de cellers de tot el món i on no ha faltat una nodrida representació de les empreses vitivinícoles de ca nostra, ja que al voltant del 90% del vi mallorquí que es ven a la UE queda a Alemanya. Que a ca teva reconeguin la feina feta és una obsessió que tenim i que és molt complicat aconseguir, diuen que per arribar a aquesta fita, a part d’elaborar productes de qualitat, necessites aconseguir èxits a fora i que els forans siguin els que s’enamorin del teu producte, ho podem resumir en “ves-te’n de casa i triomfa”; alguns creuen que és degut al tarannà de Mallorca, un gran forner algaidí m’ho explicava dient que sempre som darrere les persianes esperant veure com fracassa el nostre veí, però crec que és una manera de ser que abasta bona part dels pobles del Mediterrani.

Un exemple vitícola clar és la història que conten els responsables del ressorgiment dels vins del Priorat. Quan ja havien elaborat els vins i creien que podien sortir al mercat amb força, varen anar a visitar les places més properes, és a dir, Tarragona i Barcelona. Quan tastaren els vins amb els distribuïdors tot foren bones paraules, però, quan sentiren que volien vendre el vi a 1.500 pessetes la botella, els venedors de la capital els ensenyaren la porta de sortida amb una rialla d’“on van aquests?”. En veure el poc o nul èxit que tingueren a casa decidiren agafar les maletes i viatjar als països més interessants per veure si els rebien d’una altra manera i, ves per on, passats els Pirineus tingueren un gran èxit, unes crítiques excel·lents i una notable acceptació que feren emmudir aquells que miraven rere les persianes, i el Priorat passà d’esser considerat un vi poc apreciat a convertir-se en l’excel·lència de Catalunya.

A Mallorca encara no tenim l’anomenada del Priorat, però vivim uns moments de gran expansió i bonança gràcies al fet que passà una mica el mateix, aconseguírem el reconeixement dels forans i això provocà que bona part dels nostres compatriotes tornassin a tastar els vins adonant-se de la bona qualitat dels beuratges locals. La gran diferència és que molts cellers mallorquins no han hagut d’agafar maletes i viatjar, ja que rebem milions i milions de turistes cada any. Un d’aquests grups de visitants, bàsicament els alemanys que no es dediquen a passar el dia a la bierstrasse de l’Arenal, va descobrir el vi, l’oli i la gastronomia local, com diuen molts cellerers són els responsables del boom vitivinícola que vivim.

Quan un sector funciona, molta gent s’hi apunta i en el sector agrari estam vivint un boom de cellers en què la gran majoria dels nous projectes vitivinícoles són capitanejats per empresaris que no tenen cap fermança amb la terra i que provenen del nord d’Europa, sobretot d’Alemanya. El primer fou el suec Stellan Lundquist a mitjan anys 80, quan poca gent confiava en la vinya mallorquina. Fundà el celler Santa Catarina, que ara porta el seu fill, però les inversions de bon de veres s’han fet aquests darrers anys amb projectes molt espectaculars. Sigui per amor a Mallorca o per amor propi, per complir el somni de fer el propi vi o per curullar l’ego i la vanitat, a Mallorca arrelen inversions construint petits cellers i també projectes més aviat faraònics en què s’han gastat una milionada que frega l’obscenitat, ja que ni amb 100 anys ho amortitzaran. El Dr. Michael Popp de Binorica construí a Alaró el celler Castell Miquel, el rei dels tints de cabells Andrea Schwarzkopf té la finca i el celler de Can Axartell a Pollença, el petit llogaret de Biniagual fou comprat per la familia Graff i ja fa anys que treuen els vins de Finca Biniagual, Peter Eisenmann comprà l’emblemàtica finca Es Fangar entre Manacor i Felanitx amb cert rebombori pel camí públic, el suís Gregori Hirchman acaba d’estrenar el celler Son Mayol envoltat de rèpliques dels guerrers de Xi’an just al costat de la UIB, l’amo de les perfumeries Müller té un petit i enigmàtic celler anomenat Cas Beato, la família Dewall el vi Ses Talaioles, Thomas Neumann amb Ava Vins, Marc Gayda la finca Son Artigas Gran, Cristina Schallock amb Bodegas Xaloc, Thomas JC Matzen de Can Vidalet i encara n’hi ha molts més, ja que cada dos per tres apareix un nou inversor amb l’ambició de voler fer el millor vi del món a Mallorca.

Vi recomanat: Elements 2012

Finca Es Fangar (Manacor)

La finca Es fangar es troba ben a prop de Son Macià i és una de les més extenses de Mallorca. Com moltes possessions fou adquirida per un multimilionari, en aquest cas un alemany de nom Peter Eisenmann, que dugué a terme un projecte de recuperació de cultius en agricultura ecològica, sobretot vinya i oliveres, i també la cria de cavalls. Al capdavant dels vins, hi trobam un jove prioratí, Dani Morales, que rodejat per un bon equip ens proposa vins de qualitat i amb unes botelles ben atractives. Elements és un vi negre mescla de varietats locals i foranes en què predominen les aromes de fruita negra, herbes aromàtiques i fusta fina, en boca càlid, gustós i especiat.