Vegans, maridatge i foguerons

EnòlegAquesta dimarts passat vaig llegir a l’ARA que l’Observatori de Neologia del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut d’Estudis Catalans havien escollit com a neologisme de l’any 2016 la paraula ‘vegà/vegana’. S’havia elegit just per davant la paraula ‘maridatge’ i ja molt enrere havien quedat mots com ‘micropoble’, ‘ciutat refugi’, ‘invisibilitzar’ o ‘jihadista’. Tant maridatge com el terme ‘vegà/vegana’ són paraules associades a la gastronomia que, ben segur, no sorgiren el 2016, però són conceptes relativament nous que apareixen a les societats benestants on la gastronomia no és únicament una manera de menjar per sobreviure i transferir energia al cos, sinó que és qualque cosa més.

Pensant una mica en aquests dos conceptes, em va semblar divertit poder parlar-ne quan som a l’inici d’una de les setmanes més populars i carnívores de l’any. Avui, diumenge, s’encenen els foguerons al meu poble, Algaida -nosaltres feim el sus de les bauxes amb la revetlla de Sant Honorat, patró d’Algaida. Demà quasi tot Mallorca estarà ‘on fire’ gaudint de la revetlla de Sant Antoni, i dijous 19 seran els ciutadans de Palma qui podran fer festa al carrer. Pot semblar contradictori parlar de maridatge i foguerons; només solem pensar com casar els vins amb els plats que hem de menjar quan celebram alguna festa assenyalada -fa poc n’hem tinguda més d’una-, o quan hem de preparar un tiberi especial. No tenim tendència a associar la perfecta combinació de diferents viandes amb el vi o d’altres begudes quan anam a festes més populars com els foguerons de Sant Antoni. Encara que no ho sembli, abans de preparar la llonganissa, el pa, la botifarra, la xulla, l’espingada o altres menjars fonamentals durant aquests dies, molts ja sabem prou bé quin serà el vi que agafarem per dur-lo a la plaça. No fa falta pensar i repensar com i quin vi hi pot maridar més bé. La mateixa part del cervell que envia l’ordre de moure la cama per pujar un escaló també sol enviar l’ordre d’elegir una beguda afruitada, senzilla, honesta, amb bon bevent, que no raspi i que sigui fàcil de beure. Parlam dels vins negres d’anyada que ens solen encalentir més ràpidament i s’adapten a la perfecció a la festa, aquells que fa només 5 mesos es trobaven a la vinya i que ja podem comprar a molts de cellers que han penjat la branca de pi a la porta.

Dins aquest ambient de foguerons, on s’escampa com si fos una espessa boira l’aroma de carn i sobrassada torrada, té un cert morbo parlar de l’altre neologisme, ‘vegà/vegana’. Més enllà d’un tipus d’alimentació és una filosofia de viure, en què porten fins al final el respecte cap a tots els animals, rebutjant les pràctiques i el consum de productes obtinguts a través de l’ús o de la seva mort. Si ho pensam bé, aquesta celebració de Sant Antoni també és ben especial per als vegans, ja que és el patró dels animals domèstics i ens encomanam a ell per demanar que els protegeixi.

Aquesta manera d’entendre la vida està fent forat a la nostra societat. Cada vegada hi ha més gent que s’apunta al veganisme i ja podem trobar a casa nostra molts locals que tenen en compte aquests clients i algun nou establiment que ofereix tots els plats i productes 100% vegans. El món del vi tampoc se n’escapa; ja hi ha distribuïdors, sobretot a l’Europa germànica, que ens demanen si els nostres vins poden no contenir productes d’origen animal, i ja hi ha marques que porten un segell indicant que són vegans. No us alarmeu; encara que hi ha gent que diu que antigament es tirava carn de xot, o un xot sencer, dins el cup de fermentació, això no es fa, ni tampoc no crec que es fes mai, però abans d’embotellar el vi, aquest se sol clarificar per deixar-lo ben límpid i evitar-ne precipitacions. Per fer-ho es poden utilitzar productes d’origen animal com les clares d’ou, gelatines de peix o porc, caseïnat de la llet i, per això, els vins clarificats d’aquesta manera no són aptes per als vegans.

Una reflexió per als vegans i per als que no ho són: tot i que el vi no s’hagi clarificat o s’hagi fet amb un producte d’origen vegetal, sempre hi tobarem proteïnes animals, ja que els raïms que veremam es troben envoltats de petits animalons, com caragolins, abelles, papanovies, i molts, sobretot si es cull a màquina, acaben dins el dipòsit de fermentació i, com diuen els més vells, el cup s’ho menja tot.

Vi recomanat

Escumós de la Finca 2011 Celler Raventós i Blanc (Penedès)

Dins un dels entorns més emblemàtics per als habitants de Sant Sadurní d’Anoia i envoltat d’una història vitícola excepcional, va sorgir un celler d’esperit jove, amb ganes de fer molta feina, amb nova arquitectura, nous dissenys i arriscant al màxim. Al cap dels anys i després d’innovar molt i de fer cultiu ecològic i biodinàmica, han aconseguit vins de gran qualitat. Avui parlam del seu escumós de la Finca. Embolcallat amb una presentació diferenciada, sorgeix un vi amb una bombolla fina, fruita fresca, mantega, làctics, sedós, voluminós i elegant en boca.