Varietats de vinya de les Balears (2)

EnòlegSi us demanen quines són les varietats autòctones de raïm de Mallorca, segurament contestareu que el callet i el mantonegro, encara que tinc la impressió que una gran quantitat de població de Mallorca no sabria què dir i valdria més que pronunciàs la famosa frase televisiva “pasapalabra”. La setmana passada vaig fer-vos cinc cèntims del nou llibre que ha tret la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca sobre les varietats de vinya de les Balears i poguéreu llegir la gran riquesa de castes de raïms que hi ha a casa nostra. El mantonegro i el callet són actualment les varietats més conegudes i cultivades, ja que es varen convertir en majoritàries a Mallorca durant el segle XX. El mantonegro va agafar un gran protagonisme a la zona de Binissalem a causa de la influència del celler José L. Ferrer i el callet es va estendre més a la zona del pla i del llevant de Mallorca. Avui em vull fixar en aquestes varietats, ja que des de fa temps han estat envoltades d’una aura de misteri.

M’explicaré. Quan els viticultors, cellerers o estudiosos del món agrícola hem anat a mirar documentació històrica sobre el cultiu de la vinya a casa nostra, hem trobat que quasi totes les varietats locals de les Balears es troben documentades abans i després de la terrible plaga de la fil·loxera que es va estendre per tot Europa i que va destruir bona part de la vinya. He dit quasi totes perquè n’hi ha dues que no apareixen a cap document d’abans de la plaga i són el callet i el mantonegro. La plaga es detecta el 20 de maig de 1891 a Llucmajor i Algaida, en un any s’estén a set municipis més i al cap de pocs anys ja teníem tota l’illa infectada. Afortunadament a l’Europa continental ja havien trobat el remei plantant un peu de vitis d’origen americà, l’anomenat bord, i després s’havia d’empeltar la varietat de vitis vinifera. La primera referència del callet i el mantonegro, la podem trobar a una memòria agrícola del 1892, Vinos y vendimias (Satorras), en què es descriuen les diferents varietats que es cultiven a les Balears i les varietats esmentades apareixen enmig d’una línia en blanc amb lletra minúscula i en lloc d’estar escrit amb tinta l’anotació es fa amb llapis. A la Memoria sobre la invasión filoxérica y la reconstitución del viñedo en la provincia de Baleares 1909 (Ballester, 1909) ja trobam les dues varietats integrades amb la resta. Aquestes dades eren la constatació que les dues varietats s’havien començat a plantar just després de l’arribada de la fil·loxera i ens feien presagiar que tant el callet com el mantonegro eren castes de raïms duites de fora i que al cap de poc temps varen tenir una acceptació notable. El mantonegro és un tipus de vinya que s’assembla a les garnatxes rústiques i, per això, a mi i a alguns companys i companyes de professió, sempre ens voltava la idea que dugueren a Mallorca garnatxes d’algun indret del continent i li canviaren el nom; del callet mai no he conegut una teoria que m’hagi fet el pes, encara que me n’han explicat històries de tots colors.

Totes aquestes elucubracions segurament quedaran a un calaix a partir de les dades que ens aporta el llibre de la Conselleria, ja que un dels aspectes més interessants són les conclusions dels estudis que han fet els tècnics per caracteritzar totes les varietats des del punt de vista ampelogràfic, agronòmic i genètic. A partir del material vegetal que estava disponible, la investigadora Sonia Garcia Muñoz va fer un estudi genètic per fer la caracterització genètica de les varietats de les Illes Balears i així conèixer la relació parental i a la vegada establir sinonímies. L’estudi estableix la relació de les diverses varietats. Hi surten dos grans grups diferenciats i el callet i el mantonegro es troben en el mateix. Pel que fa al mantonegro, sembla que sorgeix de l’encreuament del callet negrella (un tipus de callet trobat a la zona de Cas Concos) i el sabater; el callet que trobam a la resta de l’illa vindria de l’encreuament del callet negrella i el fogoneu.

Ja sabem que el que diu la genètica va a missa i no es pot contradir, però l’escrit en llapis a un document oficial em provoca un somriure i em fa volar la imaginació recordant l’amor que els mallorquins professam a l’estraperlo, a les mentides piadoses i a agafar dreceres.

Vi recomanat

L’Origen 2013 Celler Can Verdura (Binissalem)

A Tomeu Llabrés l’amor per la terra i la vinya ja li ve d’avior, son pare és un dels grans viticultors de ca nostra i un dels grans coneixedors del raïm mantonegro. Amb passió, coneixement, esforç i amb la idea clara de fer vins singulars amb les varietats locals de mantonegro i moll, s’ha tirat a l’aventura de produir la seva pròpia marca. L’Origen és un mantonegro de llarga maceració i llarga criança en botes que aconsegueix un gran equilibri amb la fruita madura que aporta el raïm i algunes notes especiades, en boca és de pas suau però ferm i molt agradable.