La UIB critica que l’IEB no en respecti l’autoritat per al model de llengua

Palma.L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) “ha prescindit” de “l’assessorament tècnic” de la Universitat de les Illes Balears (UIB) per al manual sobre les modalitats insulars que va presentar el desembre la consellera Joana Maria Camps. Ho ha denunciat en una “ressenya crítica del llibre de l’IEB sobre ‘les modalitats insulars’” el Departament de Filologia Catalana de la UIB.

No és una crítica banal: al document, de manco de dues pàgines i publicat a la web del departament ( dfc.uib.cat ), la Universitat defensa el seu terreny com a autoritat lingüística de referència i independent del Govern. L’IEB depèn directament de la Conselleria de Cultura. O sigui: del Govern Bauzá. La ressenya de la Universitat recorda que, segons l’Estatut, la “institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la UIB” i que la Llei de normalització lingüística també hi insisteix. Per ara, com a mínim, el Partit Popular no ha canviat cap de les dues normes en aquest aspecte.

Mancances

El document del Departament de Filologia critica el llibre Les modalitats insulars. Recull de formes lingüístiques normatives de les Illes Balears perquè “no s’entén com es parla de les modalitats insulars” sense explicar, d’entrada, què vol dir “modalitat lingüística”. També diu que “sembla que els responsables de l’obra” obliden que l’Institut d’Estudis Catalans ja té en compte “moltes de les modalitats lingüístiques insulars”.

A més, el text diu que no queden “especialment clares” les formes admissibles per a usos informals o espontanis però no recomanables per a d’altres usos. Afegeix que se n’haurien hagut de revisar “aspectes fonètics i gramaticals”, perquè hi ha afirmacions “obsoletes” o “fins i tot inexactes”.

Els filòlegs de la UIB recorden que hi ha força publicacions recents que mostren la diversitat d’usos de la llengua partint del català insular, “però que tenen en compte la unitat de la llengua” i els paral·lelismes amb altres variants geogràfiques. Amb tot, veuen positiu que el llibre “representi un rebuig a les tesis secessionistes de determinades institucions privades”, fent referència, sense anomenar-los, als defensors de la inexistent llengua balear. Explica que el llibre s’até a la normativa i a les recomanacions de l’IEC.

La consellera Camps va presentar el manual Les modalitats insulars el 10 de desembre i sorprengué més d’un en explicar que el llibre aplegava les variants lingüístiques “dins la unitat de la llengua catalana”. La consellera va dir que el recull inclou “morfosintaxi, fonètica i usos propis de les Illes, amb formes gramaticals incloses en la nova gramàtica de l’IEC”.

Camps va destacar que aquesta tasca és una prioritat del Govern, “perquè ens ajudarà a estimar les nostres modalitats lingüístiques”, però no va caure en el parany que potser esperaven alguns i no va tenir emperons a l’hora d’afirmar que aquest recull i, en definitiva, les modalitats formen part de la llengua catalana. El director de l’IEB, Antoni Vera, va admetre que ja hi havia “un treball anterior més centrat en els temps verbals”, però calia “incloure-hi la gramàtica i la fonètica”.

El document diferencia el llenguatge formal i l’informal. En el cas del formal, estableix l’ús de l’article literari en el registre escrit i en el llenguatge formal i, en canvi, reserva l’ús del salat per a la conversa i l’àmbit col·loquials. Així i tot, el recull fa un cert gest a l’estil de José Ramón Bauzá de llegir els seus discursos al Parlament en salat. El manual diu que forma part del passat el fet d’usar l’article literari en registres orals formals.