EMPRENEM
Balears 29/01/2017

Turistec, un ecosistema per potenciar la tecnologia turística

El clúster, que continuarà apostant per la internacionalització i per augmentar la seva massa crítica, demana al Govern una política industrial més “estratègica i competitiva”

i
Enric Culat
5 min

ACTUALMENT, ELS CLÚSTERS s’estan convertint, cada cop més, en elements essencials de col·laboració publicoprivada entre entitats, administracions, organitzacions empresarials i gremials, empreses i start-up generadores i alhora consumidores d’idees i projectes innovadors. La celebració d’esdeveniments com Fitur, que just avui fa set dies va concloure una nova edició, serveixen per posar en comú els interessos d’aquestes entitats i empreses, per donar-se a conèixer, presentar noves solucions i models, i per descomptat, per generar negoci. La utilització de la tecnologia dins del negoci turístic cada cop és més evident, en molts d’àmbits, i Fitur ha estat un bon aparador per comprovar-ne les darreres novetats. La tecnologia és avui dia un element bàsic per assegurar la presència de les empreses turístiques en el mercat.

BALEARS JA FA temps que participa en aquesta fira internacional amb la ferma voluntat de demostrar al món que les nostres illes són alguna cosa més que una fenomenal oferta turística de sol i platja i que poden arribar a convertir-se, perfectament, en un autèntic referent mundial en l’àmbit de TIC i turisme. No són elucubracions, ho va dir en aquest diari tot un expert, el director d’I+D+I de Segittur, Carlos Romero, en el transcurs d’una visita que va efectuar recentment a Mallorca. Segittur és una societat estatal i pública per a la gestió de la innovació i les tecnologies turístiques.

PERÒ PER CONVERTIR Balears en referent de la innovació, cal posar-hi convicció. Si la principal especialització del nostre arxipèlag és el turisme, convé transmetre a la societat, les vegades que faci falta, que també hi ha una especialització en tecnologia turística no només per part dels hotels, sinó en general respecte de tot el que envolta el món de la indústria turística, start-up i emprenedors del sector. En aquest sentit, Jaume Montserrat, president de Turistec (Clúster Internacional de Tecnologies de la Informació i la Comunicació aplicades al Turisme), es lamenta que “paradoxalment, a fora de Balears de seguida entenen que la nostra oferta turística va molt més enllà d’unes bones infraestructures; en canvi, nosaltres, a dins del nostre territori, no hi ha manera que ens ho acabem de creure”.

UN BON LLOC per comprovar-ho ha estat Fitur, on enguany Turistec hi ha anat acompanyat de sis empreses -openROOM, Dome, Timón Hotel, Dingus, Mark Site i Winhotel-, amb les quals el clúster ha compartit un ampli estand a Ifema per tal de poder efectuar trobades i reunions amb clients (actuals i potencials) i amb partners amb els quals s’han fet moltes sessions de treball per trobar inversors i analitzar les possibilitats d’acords entre proveïdors i compradors. Montserrat defensa que “hem de ser presents allà on hi són els clients i fan els seus negocis. Crec que ha estat una de les millors edicions del Fitur postcrisi. Participar en aquest tipus d’esdeveniments -considera el president de Turistec- no serveix només d’aparador, té un efecte de reforçament de marca i dona visibilitat, al llarg de tres dies, cosa que després es tradueix en oportunitats de negoci. Enguany ha visitat més gent que mai l’estand de Turistec per demanar de quina manera podien entrar a formar part del nostre clúster”, explica amb satisfacció Montserrat.

ACTUALMENT INCLOUEN TURISTEC unes 60 organitzacions entre entitats, empreses i start-up, des de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca i la patronal de les pime fins a importants empreses turístiques i també petites start-up. Aquestes darreres representen una prioritat a Turistec. “Ara mateix en tenim una desena, la majoria ubicades al Parc Bit, on hi ha un ecosistema important, però nosaltres treballam per a totes, siguin on siguin, perquè tinguin accés a tota una sèrie de solucions tecnològiques”, explica Montserrat. Turistec i el Parc Bit tenen en marxa un programa de col·laboració per tractar que les start-up entrin en el clúster des del principi i sense despesa econòmica. Dues vegades a l’any s’organitzen jornades per captar emprenedors i posar-los en contacte amb inversors. “Els joves generen molta innovació i tenim l’obligació de canalitzar aquesta nova generació d’emprenedors dins del clúster”, hi insisteix Montserrat.

EL MES DE febrer Turistec acomplirà deu anys. En tot aquests temps, especialment els darrers anys, el clúster ha sabut potenciar la seva vocació internacional i augmentar la massa crítica. “Vendre Turistec no és difícil, el més complicat és fer-lo funcionar -puntualitza Montserrat-, però després de la crisi les empreses s’han adonat finalment de la necessitat de col·laborar entre si, i Turistec és l’ecosistema ideal per fer-ho amb les màximes garanties”. El clúster també és un bon mètode de fer feina amb la “part pública”, les administracions, amb l’objectiu comú de reforçar la competitivitat i tractar que les empreses no se’n vagin a un altre lloc, augmentin els seus beneficis per poder-los reinvertir en el propi territori i en conseqüència tot repercuteixi positivament en el nivell de vida dels ciutadans. Aquesta és la teoria, però no hi ha una fórmula màgica per aconseguir-ho. Per si no fos prou difícil, la cohabitació entre l’administració i les organitzacions gremials sovint topa amb entrebancs.

EL PRESIDENT DETuristec va tenir ocasió d’exposar alguns d’aquests entrebancs i problemes a la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, en el decurs d’una reunió mantinguda dilluns passat al Consolat de Mar. Una de les qüestions que més preocupa el clúster és el futur de RIS3, una estratègia comuna per potenciar els valors productius a Europa fins al 2020. En aquest sentit, Montserrat puntualitza que una de les línies mestres del RIS3 fins ara havia estat l’especialització intel·ligent en tecnologies de la informació i comunicació en turisme, “però no acab d’entendre gaire bé què ha passat i per què una redacció ja existent del RIS 3, gràcies a la qual ja s’haurien pogut aconseguir projectes de finançament, s’ha aturat de sobte”, explica contrariat Montserrat sobre aquest tema. Per això, Turistec és mostra a favor de potenciar un lobby amb el Govern per tal de poder fer innovació i cercar recursos a Europa. Un altre tema de debat són les diferències de matís respecte de la política de clústers que defensa Turistec i la política industrial que ofereix el Govern i que va presentar el mes de desembre. Sobre aquesta qüestió, Montserrat demana “un pla de clústers a mitjan i llarg termini per afavorir la competitivitat de les nostres empreses i fer-nos forts en allò que realment som bons, però l’hèlix del secor públic no està funcionant prou bé”.

RESPECTE DELS PROJECTES en marxa, el president de Turistec enumera un dels que ha tingut més repercussió fins ara: el projecte CAVAL -especialitzat a definir un estàndard turístic i operatiu per a diferents sistemes d’informació- i que diverses empreses de renom ja han adoptat com a propi. Cybercontour és un altre projecte, que consisteix en el desenvolupament d’una plataforma per donar visibilitat a tota l’oferta complementària de petites empreses que habitualment no tenen capacitat per implantar aquest tipus de tecnologia. Aquest projecte té un pressupost d’un milió d’euros i perquè tiri endavant necessita trobar finançament de línies europees, organismes públics o partners privats interessats a col·laborar-hi.

AMB VISTA AL futur, Montserrat insisteix que des del clúster es continuarà treballant per augmentar la massa crítica, fomentar la col·laboració entre les empreses, incorporar inversors i posar-los en contacte amb els emprenedors. “M’agradaria deixar de treballar només per a la subsistència i que el clúster pogués formar part, de manera real, d’una política industrial estratègica dins del territori. Pel sector turístic, desitjaria que totes les empreses s’adonassin que l’adopció de l’agenda digital és fonamental per poder convertir-se en referents i que vegin en els clústers elements per poder avançar en les seves necessitats. Estar als clústers és l’única manera d’obtenir retorn d’una inversió en innovació que necessàriament s’ha de continuar fent”, conclou Montserrat.

stats