Publicitat
Publicitat

ACCIDENTS DE TREBALL LES CAUSES

Treballar a Balears té més risc

Les Illes són la comunitat amb més accidents laborals el 2013

Balears és històricament la comunitat autònoma (CA) de l’Estat on hi ha més accidents de treball en relació a la xifra de cotitzants a la Seguretat Social. Durant el 2013 superà la xifra de 4.000 accidents laborals per cada 100.000 treballadors. Un nombre a l’alça, després de sis anys seguits de davallades.

“Fa un any, dos, tres, quatre... estàvem millor, però les retallades han estat pertot i cal pensar si les causes pressupostàries han de ser impediments per continuar fent feina”. Pedro Fiol és des de fa cinc anys el gerent de la Fundació per la Prevenció a l’Hostaleria de les Illes Balears (FPHIB), un ens suportat entre els sindicats i les patronals del sector, per dotar les empreses i els professionals d’eines de prevenció i d’informació a l’hora de posar-se a treballar.

La FPHIB acaba d’editar quatre manuals per evitar accidents a les diferents famílies de llocs de feina del sector de l’hostaleria. “Fem accions en matèria formativa”, diu Fiol, “i aquests manuals estan fets per donar-los a qualsevol treballador que comença a fer feina al sector”.

Aquest material formatiu en prevenció de riscos laborals ha sorgit d’una fundació especialitzada -“els únics a tot l’Estat”, afirma Fiol- que es complementa amb un vídeo d’unes dues hores de durada que explica la legislació vigent en matèria de prevenció.

13.253 accidents laborals

L’especial configuració del sector productiu de les Illes Balears, encarat cap als serveis i el turisme, provoca que sigui aquest un dels col·lectius diana a l’hora de difondre formació sobre salut laboral. Dels més de 13.200 accidents laborals succeïts a Balears l’any passat -ocorreguts al lloc de feina i amb resultat de baixa laboral-, més de 9.000 ho foren en el sector serveis.

El fet que sobta més és que cada any Balears lideri la llista de sinistralitat laboral a l’Estat -en proporció al nombre de treballadors donats d’alta a la Seguretat Social-, per davant de territoris amb indústries pesants, extractives o transformadores amb -a priori- més risc de patir sinistres.

L’índex d’incidència de l’accidentalitat laboral a Balears queda per damunt dels 4.000 sinistres per cada 100.000 treballadors, molt per damunt de les CA que li van per darrere, com Astúries (3.490), Canàries (3.373) i Castella-la Manxa (3.434), i molt més enfora encara de la mitjana estatal, que queda en els 2.869 accidents per cada 100.000 treballadors que fan feina. A més, les xifres de 2013 aporten un nou condicionant a les Illes. Per primer cop des de 2007, pugen un 4,7% respecte de l’any anterior i acaben amb un període de sis anys consecutius de davallades dels accidents. No obstant això, els 13.253 accidents laborals patits per treballadors a Balears -i els gairebé 2.000 successos registrats in itinere, anant o venint de treballar- queden molt enfora de les taxes de principis de la dècada anterior. L’any 2000, per exemple, la xifra dels sinistres superà els 30.000.

Més precarietat

Des del sindicat UGT, el diagnòstic de la situació és clar: “La sinistralitat ve de la precarietat del lloc de feina que s’ofereix”, resumeix Francesc Mulet. Ell és secretari d’Acció Sindical d’UGT Balears i creu que els treballadors que es contracten de manera temporal tenen més números de patir un accident al lloc de feina, perquè no tenen informació a bastament sobre prevenció de riscos laborals. “La llei diu que s’ha d’informar els treballadors” prèviament a l’inici de la seva activitat; “però amb aquests contractes de 7 o de 15 dies, a temps parcial, en realitat no hi ha cap formació”. A més, des d’UGT es justifica la tendència de baixada de l’accidentalitat laboral a Balears -interrompuda el 2013- perquè durant tots aquests anys “hi ha hagut menys treballadors fent feina” a causa de la crisi, que ha enviat a l’atur desenes de milers de persones a Balears.

Un argument semblant exposa el director del departament de Salut Laboral de Meliá Hotels, Antoni Siquier: “Una persona que treballa a la construcció i que passa a l’hostaleria no coneix els riscos de la seva feina; és una qüestió de manca de professionalitat” i, en ocasions, per als qui fa 30 anys que estan al mateix lloc de feina, “d’excés de confiança”. Tot i això, el cap de Salut Laboral de Meliá Hotels creu que és un factor a tenir en compte “la rotació bestial de personal i la seva temporalitat; els canvis desorienten”.

A més, Siquier qüestiona l’efectivitat de donar per sabudes les normes de salut laboral que les empreses lliuren als treballadors, obligades per la legislació actual: “Quan una persona entra a treballar, li donen un manual -sobre prevenció de riscos laborals adaptat al seu lloc de feina- i no crec que tothom se’l llegeixi”. Però la llei es dóna per complerta. “És més efectiu que els mateixos caps de departament facin una formació directa sobre els nous treballadors” que són a càrrec seu, segons apunta Antoni Siquier. Una idea que referma Francesc Mulet des d’UGT: “El Govern ha d’intentar que els treballadors tinguin almenys una noció en matèria de prevenció en el seu lloc de feina, però amb aquests contractes que es firmen ara, d’informació se’n dóna poca”. Des de la FPHIB, Pedro Fiol també atribueix la remuntada a la retallada de les inversions en accions formatives: “Les accions que es posen en marxa han de ser reiteratives en el temps, com també passa en les campanyes sobre trànsit i seguretat viària”. Així, el gerent de la FPHIB recorda que “es va demostrar que les polítiques de prevenció van funcionar per la reducció dels accidents des de 2007. L’aturada de les polítiques d’informació explica l’estancament de la davallada” en les xifres de sinistralitat laboral, diu.