Treball (precari) per compte propi

PalmaTreballar per compte propi és, des de sempre, sinònim de precarietat: sense vacances pagades, amb pensions més baixes i amb poques ganes de ser autònoms. Segons un informe d’Adecco i Infoempleo, set de cada deu persones afiliades al Règim de Treballadors Autònoms preferirien treballar per compte d’altri per tenir una major seguretat laboral i més d’un 40% reconeix haver-se’n donat d’alta per una qüestió de necessitat.

No obstant això, el nombre d’autònoms ha anat creixent durant els darrers anys, especialment a les Illes Balears, que, segons la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms, és la segona comunitat on més augmenten les persones afiliades a aquest règim. Tot i que entre el 2008 i el 2012 es varen reduir les persones que treballen per compte propi a l’Arxipèlag, des del 2013 comencen a incrementar-se fins a superar valors d’abans de la crisi.

És una situació que en el règim general també s’ha produït, però les explicacions són diferents, segons Ana Landero, secretària de Formació i Ocupació d’UGT a les Balears. “El 2013 el govern Rajoy va aprovar la tarifa plana d’autònoms, que volia afavorir l’autoocupació com si fos la panacea”, però el que ha acabat provocant, “com tota la reforma laboral, és reduir el cost laboral de les empreses: t’acomiaden i després t’ofereixen fer la mateixa feina a través d’un contracte mercantil si et fas autònom”.

A més, el descompte que va posar en marxa el govern (d’un 80% els primers sis mesos i d’un 30% fins a l’any i mig) contribueix, segons Landero, a enfonsar els ingressos de la Seguretat Social i la seva caixa ha sofert un gran impacte”.

Aquesta figura de fals autònom va néixer, explica la sindicalista, “en sectors com el de la comunicació, on es contracten freelances, però després es va anar estenent als serveis i, a poc a poc, a tots els àmbits”.

La importància del sector serveis a les Balears podria ser, precisament, un dels factors que explicaria un increment més pronunciat dels treballadors per compte propi a les Illes que no a la resta de comunitats, a més del fet de disposar d’un teixit empresarial format principalment per petites i mitjanes empreses, segons apunta Landero.

Ara, “la feina que fas és la mateixa perquè ets una empresa, però només tens un client, que és la teva antiga empresa i, a més, assumeixes tu els costos de Seguretat Social”, explica Landero. Per això, denuncia que “les bonificacions a la Seguretat Social, en general, no creen més ocupació ni fan que hi hagi més negoci, sinó que fomenten la picaresca i el frau. Volien més ocupació i tenen més precarietat”.

En aquest sentit, la Seguretat Social ha impulsat una campanya d’inspeccions a través de la qual ha enviat més de 62.000 notificacions d’advertència per tot l’Estat en què demana documentació que justifiqui les bonificacions i que demostri que s’estan complint els criteris per tenir-les.

Per la seva banda, el Govern balear ha acordat amb el central que, durant el 2017, es duran a terme 4.772 actuacions a l’Arxipèlag emmarcades en campanyes específiques contra l’economia irregular, que inclou els falsos autònoms, però també persones que treballen com a autònomes i no se n’han donat d’alta, algunes sense contracte, estrangers sense permís de treball o d’altres que combinen una feina amb la prestació d’atur.

Així ho explica Isabel Castro, directora general de Treball, Economia Social i Salut Laboral, qui també recorda que, en qualsevol cas, es tracta d’una competència que duen a terme els inspectors de les Balears per a l’Estat. “La figura dels falsos autònoms no és -afirma- gaire habitual, però es produeix, i en alguns sectors més que en altres, com en el de la construcció o als despatxos d’advocats.

Les autònomes

Si bé el percentatge d’homes que opten per l’autoocupació és encara molt més elevat que el de les dones, l’augment d’afiliacions entre l’any 2015 i el 2016 va ser més pronunciat en el cas de les treballadores. En l’àmbit estatal, aquesta diferència va ser de mig punt (del 0,6% d’increment en el cas dels homes a l’1,1% de les dones), però en el cas de les Balears va ser un poc més cridanera: els autònoms varen créixer un 1,9% i les autònomes, un 2,7%.