El Trastorn Obsessiu Compulsiu

PsicòlegEl Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) és una de les etiquetes més reconegudes popularment per les característiques dels seus símptomes, com netejar una vegada i una altra objectes que ja són nets o comprovar un cop i un altre si el cotxe està efectivament tancat. Segur que tothom ha tornat qualque pic enrere perquè creu que ha deixat el cotxe obert o perquè “segur que avui he deixat la planxa encesa!”. Aquests dubtes són normals, i aquest comportament de comprovació no significa que tinguem un trastorn obsessiu. Per entendre de què parlam: una persona amb aquest trastorn pot obrir i tancar el cotxe deu vegades, sense moure´s del seu costat, per assegurar-se que el cotxe està tancat correctament. I ho ha de fer deu vegades, de la mateixa manera, a la mateixa distància i cada cop que baixa del cotxe.

La primera característica del TOC és la presència d’obsessions. Les obsessions són pensaments, impulsos o imatges recurrents que es perceben com a intrusius i no desitjats, generen angoixa o malestar intens i la persona intenta ignorar-los o suprimir-los amb un pensament o una acció, és a dir, amb una compulsió.

Les compulsions, seguint els criteris del Manual Diagnòstic i Estadístic DSM-5, són comportaments o actes mentals repetitius que la persona realitza com a resposta a una obsessió o d’acord amb regles que ha d’aplicar d’una manera rígida. L’objectiu d’aquests comportaments és prevenir o disminuir l’angoixa o el malestar o evitar qualque succés o situació temuda. Aquests comportaments no estan connectats d’una manera realista amb allò que volen neutralitzar o prevenir, o bé resulten clarament excessius.

Aquest trastorn és més propi dels adults, però també es dóna en infants, encara que és més infreqüent. De fet, determinats rituals i perseveracions són una característica considerada normal dins el procés de desenvolupament infantil entre els set i els vuit anys. Quan són més petis, abans dels sis anys, són habituals els rituals relacionats amb el moment d’anar a dormir, amb el bany o amb els àpats; en uns casos comporta simplement un caràcter lúdic i en altres els rituals són un intent de control de les pors evolutives (foscor, monstres...). Més endavant apareixen altres comportaments relacionats amb el col·leccionisme, o també de tipus supersticiós, principalment en situacions estressants per a l’infant, com són els problemes familiars, separacions dels pares, exàmens... Els rituals que són propis del desenvolupament normal tendeixen a desaparèixer a mesura que l’infant es fa gran i assoleix estratègies per manejar d’una manera realista les situacions de la vida quotidiana. Per contra, els rituals de tipus obsessiu compulsiu no mostrarien aquesta reducció quan ens acostam a l’adolescència i podrien fins i tot incrementar-ne la freqüència.

Hi ha diferències entre els rituals considerats evolutius i les compulsions clíniques. En un TOC la compulsió persegueix reduir una sensació de malestar i poc tenir poca relació amb el fet que és objecte de malestar, genera una interferència important en la vida quotidiana del nin, bé per la raresa de la compulsió o per la quantitat de temps que s’hi inverteix, s’observa malestar i irritabilitat quan s’interromp el ritual i no hi ha una percepció de normalitat per part dels adults que envolten l’infant.

L’edat d’inici del Trastorn Obsessiu Compulsiu és més freqüent entorn dels deu anys, té un desenvolupament gradual i és més probable en persones amb un quocient intel·lectual més elevat. L’inici del trastorn en la meitat dels casos podria estar associat a algun esdeveniment concret, però l’altre cinquanta per cent no sembla tenir un precipitant determinat, encara que pareix clara la influència de possibles trastorns emocionals i trastorns obsessius en familiars i progenitors. També és més freqüent trobar casos amb pares que tenen un nivell cultural alt, amb tendència a limitar els comportaments espontanis (tant dels infants com dels adults), amb un tipus d’educació proper a l’autoritari que limita molt la llibertat d’actuació de l’infant.

Les obsessions més freqüents a la infantesa són el temor de la brutor, por del perill cap a un mateix o familiars, o del desordre. Els rituals compulsius més freqüents serien el rentat excessiu, repetició d’actes de comprovació, comportaments dirigits a evitar el contagi o ordenar objectes simètricament.

De fet, moltes vegades els pares acaben formant part del ritual compulsiu: un exemple pot ser la necessitat d’un nin de comprovar que totes les portes, finestres i cortines d’una casa estan ben tancades cada vegada que hem de sortir de casa, abans d’anar a dormir. Clar, com que la foscor també em fa por i anar sol per la casa també, sempre he der fer això acompanyat per un adult. A més, tampoc no es pot fer de qualsevol manera, s’ha de seguir una seqüència determinada de comprovació que disminueixi la sensació de perill i de malestar; i pot passar que de cop se sent un renou que ben bé podria ser que ha entrat algú a la casa... tornem a començar! I encara que la situació provoca discussions i requereix molt de temps, es fa perquè acaba sent l’única manera de calmar el fill.

Per tant, la intervenció psicològica es fa imprescindible en aquests casos, tant pel grau de malestar que suposa per a l’infant com per la interferència que pot arribar a generar en el seu entorn, principalment el familiar.

Recomanació

'Millor, impossible' (1997), una pel·lícula protagonitzada per Jack Nicholson.