EDUCACIÓ
Balears 09/08/2016

"La divulgació de coneixement ha d’estar lliure de burques digitals"

La major part de la comunitat universitària, contrària a la prohibició dels mòbils a les aules. L'equip rector no entén tant d'enrenou per un text que es va aprovar en el Consell de Govern amb una majoria àmplia

Cristina Sastre
3 min
Imatge d'arxiu de la Universitat de les Illes Balears.

PalmaProfessors, catedràtics i alumnes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) coincideixen: “La normativa que prohibeix l'ús de mòbils i portàtils a les aules és un absurd”. Alguna cosa fa olor de socarrat, diuen, si la UIB, que sempre ha presumit de ser capdavantera en noves tecnologies, limita l’accés a la informació a través de dispositius electrònics.

La UIB, per part seva, defensa una normativa pensada per "facilitar la convivència entre els membres de la comunitat universitària". Dolors Forteza, vicerectora de Docència i la responsable del tràmit de la norma reguladora de l'ús de dispositius electrònics a les aules, vol deixar clar que allò que cal fer "no és prohibir, és regular-ne el mal ús". Forteza assegura a aquest diari que l'acord normatiu es va aprovar en el Consell de Govern amb una majoria àmplia i ara no entén tant d'enrenou.

"El que passa és que el text està mal enfocat", explica Llorenç Valverde, catedràtic del departament de Matemàtiques i Informàtica de la universitat balear. Qui va ser vicerector de tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) de 2006 a 2013 sap que el debat no és pels mòbils, ni les tauletes, ni els ordinadors portàtils, "perquè es pot ser maleducat amb i sense mòbil". La intensitat de la discussió, explica, recau en la disciplina, en l'educació que ha de portar-se des de casa. "És intolerable que un alumne et digui que no tornarà a classe pel renou i l'actitud dels seus companys. A vegades no queda més remei que fer el ridícul amb normes com aquesta", diu Valverde. I, clar, llavors, "com sempre, paguen justs per pecadors".

Rafel Crespí, membre del Consell de Govern que ha aprovat el text que prohibeix els mòbils i les tauletes a les aules, reconeix que "la norma crida l'atenció i tal vegada hauria bastat amb una fórmula més senzilla". Però segurament, explica, quant al rebombori que ha causat la notícia, no n'hi hagi per a tant. "Tot dependrà, al final, de com de reservats siguin els professors", acaba el catedràtic i cap de departament d'Economia de l'Empresa.

Marc Morell, un altre professor de la universitat, dóna veu a tants altres que pensen i piulen a les xarxes socials que "no fa falta que la UIB reguli res", malgrat que tots coincideixen a dir que estan farts de veure alumnes distrets que, fins i tot, miren pel·lícules a classe. Cap vol imaginar-se, segur, dalt de la tarima, "ara que hi ha tants pokémons".

Per part seva, i en el mateix sentit, el portaveu de CCOO, Antoni Baos, opina, com a mestre, que "és un absurd", que "els docents tenen prou eines" per desmuntar "la imatge tan antiquada que dóna la UIB aprovant normatives absurdes com aquesta".

Prohibit fer fotos a la pissarra

“Les clases de la universitat es paguen amb doblers públics. Només per això hauria de considerar-se com un acte de comunicació públic”, diu Ricardo Galli, professor associat a la UIB i fundador, juntament amb Benjamí Villoslada, de la web Menéame.net. Ell, que sempre ha defensat l’educació pública, considera que "la divulgació de coneixement ha d’estar lliure de burques digitals".

I precisament perquè són diners públics, la vicerectora de la UIB diu que n'hem de tenir cura. "Hem de ser molt escrupolosos", apunta. La norma prohibitiva ho és: "Qualsevol forma d'imatge o enregistrament no autoritzat pot fer incórrer en responsabilitats legals i atemptar contra els drets d'autor o contra la pròpia imatge de l’alumne i el professor". "Una pissarra no és propietat intel·lectual, però quasi", explica Forteza.

“La normativa que prohibeix fer fotos a la pissarra, que només els pot ocórrer a professors acomplexats, consentits i d’escassa vocació, és rídicula, absurda i no té gens de sentit. Incomoda l’alumnat i criminalitza les noves tecnologies. A més, ja hi ha una llei –la Llei Orgànica 1/1982– que regula el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge”, conclou Galli.

stats