En els propers mesos, el SOCIB elaborarà un mapa de riscos potencials de les tortugues marines per evitar col·lisions amb els vaixells que naveguen en aigües properes a les Balears, per exemple la badia de Palma, que és un dels llocs de màxim risc per a aquests animals. L’elaboració d’aquest mapa també permetrà saber quins són els llocs més adients per alliberar-hi les tortugues i en general contribuirà a millorar el seu hàbitat. També s’està a l’expectativa d’una possible localització de tortugues gràcies al projecte ANIDA –del qual aquest diari ja va informar el juny passat–, que permetria identificar possibles rastres de tortugues que hagin anat a nidificar a les platges de les nostres Illes, en col·laboració amb la Fundació Palma Aquarium, amb la intenció de col·locar-los una altra marca de transmissió.
D’altra banda, el SOCIB ha pogut repetir un experiment que ja es va realitzar l’any passat, fent interaccionar les dades que proporcionen les tortugues amb les que envien els planadors submarins quan s’apropen als animals. “Enguany ho hem millorat i hem afegit al 'glider' una sèrie de sensors indicatius per exemple de la clorofil·la, la salinitat, la terbolesa de l’aigua i l’oxigen”, informa March. Un aparell d’aquests pot baixar fins als 200 m, mentre que les tortugues babaues, la major part del temps, són a una profunditat d’entre 20 i 40 m, tot i que poden fer immersions de més de 100 m per alimentar-se. Tant el planador com les tortugues es desplacen a velocitats similars, entre 0,8 i 1 km/h. “Tot i això, un dia na Sophie va començar a anar cap al sud a velocitats de 1,8 km/h, sempre cap a Algèria, i vàrem haver d’ordenar al 'glider' que deixàs de seguir-la perquè se’ns escapava”, recorda March. El viatge cap al sud no va ser inútil, perquè mentre el planador tornava l’equip d’Alnitak va marcar una altra tortuga, na Micha, “i llavors vàrem reconfigurar el 'glider' perquè es concentràs a seguir aquesta altra tortuga”, explica March.
Tortugues oceanògrafes, les ajudants del SOCIB
Els científics integren sensors de satèl·lit a les ‘Caretta caretta’ com a instruments de mesura oceanogràfica per delimitar perfils d’immersió, temperatura de l’aigua i profunditat
Amb quina freqüència fan immersions les tortugues marines? A quina profunditat arriben? Quin és el seu patró de busseig i cap a on es dirigeixen realment? Els científics estan convençuts que trobar respostes per a aquestes preguntes servirà per mitigar el seu risc de captures accidentals i de col·lisions amb les embarcacions. Tot i això, el comportament d’una tortuga babaua ('Caretta caretta') varia segons l’edat, la temperatura de l’aigua, la salinitat, els corrents, la disponibilitat de preses i si es troba enmig de l’oceà o prop de la costa. Tenint en compte aquestes premisses, el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) desenvolupa i coordina, des de fa mesos, el projecte 'Tortugues Oceanògrafes' per tal d’implantar innovadores plataformes basades en l’ecologia operacional i la gestió dinàmica. Traduït en accions concretes, això vol dir que enguany a cinc tortugues marines, en total, se’ls implantaran sensors integrats damunt les closques, que no només contribuiran a ajudar els científics en les seves feines d’observació i anàlisi oceanogràfica, sinó que també serviran per configurar mapes dels moviments reals de les tortugues dins la mar balear.
De moment, Sophie, Micha i Llonguet ja s’han convertit, de ple dret i des de fa unes setmanes, en autèntiques ‘tortugues oceanògrafes’ al servei de la ciència, gràcies a les seves immersions al voltant de les Illes, primer recollint dades i després enviant-les per satèl·lit, cosa que permet al SOCIB analitzar les seves trajectòries i processar tota la informació oceanogràfica que els va arribant. Les feines de marcatge i implantació de sensors s’ha fet en coordinació amb l’ONG Alnitak, que en el projecte 'Tortugues Oceanògrafes' s’ha encarregat de capturar-les en el seu medi natural i col·locar-los els sensors al damunt amb l’ajut del seu espectacular vaixell a vela, el 'Toftevaag'. Encara queden dues tortugues més per marcar, però en aquest cas es tractarà d’exemplars procedents del Centre de Recuperació de Fauna Marina, un servei gestionat pel COFIB amb la participació de la Fundació Palma Aquarium i el Govern. Aquests dos exemplars encara no han estat seleccionats i quan estiguin plenament recuperats, d’aquí al proper mes de març, el SOCIB els col·locarà els sensors al damunt i llavors es procedirà a l’alliberament, amb la qual cosa s’engrandirà l’equip que ara integren Sophie, Micha i Llonguet.
David March és el coordinador i investigador principal del projecte 'Tortugues Oceanògrafes', un programa científic que té el suport de l’entitat bancària BBVA i que enguany es desenvolupa per segon any consecutiu, des del passat mes de juny, amb la intenció de poder donar-li continuïtat en el futur una vegada que conclogui, el març del 2018, si és que s’aconsegueix més finançament. “Ara ens trobam en la fase de col·locació de marques, però després necessitarem un poc de temps per recopilar i processar tota la informació que les tortugues ens envien per satèl·lit, que és moltíssima, a més analitzar les trajectòries”, explica aquest jove investigador postdoctoral del programa Juan de la Cierva amb plaça al SOCIB. Els aparells, segons el model i les prestacions, poden costar de 1.000 a 5.000 euros i porten incorporats sensors de profunditat, de temperatura i una antena per comunicar-se amb el satèl·lit. Alguns dispositius també duen GPS amb geoposicionament que serveix per reduir dràsticament un potencial marge d’error d’ubicació de les tortugues.
Quatre piles de liti
Cada marca és alimentada per quatre piles de liti que poden durar un any, “segons com sigui la seva configuració, ja que no és el mateix si l’aparell ha enviat un missatge al dia o 300”, apunta March. En tot cas, després d’un any, les bateries deixen de funcionar i en conseqüència les tortugues ja no poden transmetre més missatges. I què passa amb l’aparell transmissor? Com que la tortuga va creixent, arriba un moment que la marca acaba per desprendre’s. La massilla és desenganxa de la closca i la marca cau i es perd. Per tractar d’allargar-ne el funcionament, des de la Universitat Politècnica de València han dissenyat uns condensadors solars que substitueixen les piles. La majoria de transmissors solen tenir forma hidrodinàmica per facilitar el desplaçament de la tortuga. “És com si portassin una petita motxilla al damunt, la regla bàsica és que la marca no pesi més d’un 2% del total del seu pes corporal. Les marques que nosaltres posam, en col·laboració amb Alnitak, tenen un pes de gaire bé 200 g, que dins l’aigua suposen uns 60 g. Les col·locam a closques d’uns 45 cm com a mínim, que corresponen a exemplars subadults. Aquests són els més comuns a les aigües de Balears”, informa el coordinador del projecte.
La transmissió del senyal via satèl·lit no és una cosa senzilla. Pot passar que la tortuga estigui enviant missatges a l’espai, però si no hi ha un satèl·lit apropiat els missatges es perdran. Perquè tot vagi correctament, ha de coincidir que la tortuga sigui a la superfície, que enviï missatges i que en aquell moment passi el satèl·lit. El SOCIB disposa dels equipaments i el personal necessari per fer-ho possible. “Les tortugues ens envien 4 o 5 missatges per dia. Pensam que és un volum suficient, però, si ho volguéssim, cada 5 minuts podríem tenir informació del seu recorregut, la temperatura de l’aigua i la profunditat a la qual es troba cada exemplar”, explica March. Totes les dades es reben a les oficines del SOCIB quasi en temps real i permeten als tècnics ‘reconstruir’ les immersions que fan les tortugues 'Caretta caretta' a la mar balear per saber si són més actives de dia o al vespre, si treuen profit dels corrents per desplaçar-se o si utilitzen els 'eddies' o remolins per alimentar-se. Sobre aquest darrer aspecte, la investigadora de l’Imedea Ananda Pascual ha col·laborat activament facilitant informació en relació amb l’aportació de nutrients d’aquests remolins. A l’equip del SOCIB també treballa la biòloga Ohiana Revuelta, que s’ha encarregat de la col·locació de les marques amb la col·laboració d’Alnitak. També cal destacar la feina dels equips del SOCIB responsables del manteniment i la gestió dels 'gliders', de les embarcacions i de la comunicació.
“Jugam amb el concepte ‘tortugues oceanògrafes’ com si fos un valor afegit al CTD (sonda multiparamètrica) o al 'glider' (planador submarí), amb els quals feim feina habitualment –diu March– i la veritat és que això a altres indrets del món s’està explotant relativament poc”. A més a més, els usuaris que ho desitgin poden consultar la web del SOCIB i seguir dia a dia el recorregut exacte de Sophie, Micha i Llonguet. La informació es va actualitzant i refrescant a la plataforma cada 30 minuts. “Els patrons de profunditat ens donen molta informació i ara ja sabem que en sortir i en pondre’s el sol és quan es produeixen més comportaments verticals per part d’aquestes tortugues”, hi afegeix March.
Recopilació de 60 trajectòries
Al SOCIB no només fan feina amb les tortugues censades al projecte Tortugues Oceanògrafes, sinó que també s’ha pogut recopilar una base de dades de 60 trajectòries de tortugues alliberades en aquesta zona de la Mediterrània des del 2004 gràcies a altres projectes, com el Programa Oasis, i que en el futur permetran l’elaboració de mapes amb dades de temperatura, salinitat i distribució, amb l’objectiu de determinar més coses sobre l’hàbitat potencial d’aquesta espècie a la mar balear. Els mapes seran de molta utilitat perquè les pesqueries tinguin en compte els advertiments a l’hora de tirar el palangres i minimitzar així les captures accidentals. Aquest tipus d’eina ja s’ha desenvolupat a la zona de Hawaii, amb una aplicació en què diàriament pengen un mapa de la distribució potencial de les tortugues.
“Nosaltres aquí tenim un triple objectiu: desenvolupar eines tecnològiques cada vegada més sofisticades, conèixer més coses sobre l’hàbitat i el comportament de les tortugues i per descomptat protegir-les de les captures accidentals i de les col·lisions amb embarcacions”, argumenta March. La major part de les Caretta caretta presents a les Balears són d’origen atlàntic, procedents de Florida, i arriben a la Mediterrània occidental per alimentar-se. Són relativament petites comparades amb les que es troben a la zona de Líbia, Grècia i Turquia, que són llocs de nidificació. El marcatge de les tortugues també ha servit per amollar boies de deriva, que serveixen per aportar dades del corrent superficial de l’aigua i ajuden a validar els models numèrics que obren en poder del SOCIB. També aporten informació sobre la direcció que emprenen les tortugues, que no sempre segueixen els corrents. “Amb en Llonguet vàrem veure que els primers dies seguia la boia de deriva, sempre en paral·lel, però després va emprendre la direcció contrària”, conclou March.
