Taurons balena a les Maldives, difícil equilibri entre turisme i conservació

L’arxipèlag de les Maldives està compost per prop de 1.190 illes coral·lines -només 200 de les quals estan habitades- que configuren un dels països més dispersos del món, ubicat al sud-oest d’Sri Lanka. Una de les seves particularitats és la inusual formació d’una doble cadena de 26 atols, compostos per esculls i barreres de corals situades al cim d’una cadena submarina de 960 km que sorgeix abruptament de les profunditats de l’oceà Índic. I justament de les profunditats d’aquesta zona fins a les aigües més superficials sorgeix una de les criatures més grans i fascinants del medi marí: els taurons balena (Rhincodon typus ), una espècie que la darrera dècada ha esdevingut un motiu d’atracció en els resorts turístics de les Maldives, amb més de 70.000 visitants anuals, però que alhora ha suscitat l’atenció i la preocupació de la comunitat científica internacional desplaçada en aquestes illes.

Com per exemple l’ONG Maldives Whale Shark Research Programme (MWSRP), que va ser fundada el 2006 amb l’objectiu de comprendre la dinàmica de població dels taurons balena a les Maldives i veure l’encaix de l’espècie a la resta del món. Tot i que els principals aspectes de la vida del tauró balena continuen sent un misteri, aquesta organització, d’origen britànic, ha desenvolupat ja diversos projectes d’investigació centrats en els seus moviments, mida, sexe i amenaces per culpa del turisme. El 2009, la feina pionera de la MWSRP realitzada sobre els hàbitats principals d’aquesta espècie va ajudar a proporcionar les dades bàsiques necessàries per a la creació de l’àrea marina protegida més gran de les Maldives, la South Ari Marine Protected Area (SAMPA), que abraça 42 km2 d’hàbitat d’escull de coral.

Més de 5.000 encontres

Al capdavant del procés de formació i coordinació dels voluntaris de Maldives Whale Shark Research Programme -que acudeixen a les Maldives procedents de tot el món per fer tasques d’observació científica dels taurons balena- hi ha una mallorquina, Clara Canovas, una ambientòloga de 29 anys que des del mes de març treballa a Dhigurah, una petita illa d’uns 550 habitants que no fa més de 3,5 km, de punta a punta, envoltada de l’esmentada àrea marina protegida. Aquí, i en conjunt a tot l’arxipèlag, aquesta ONG ja ha documentat des de 2009 més de 5.000 encontres d’exemplars d’aquesta espècie tan apassionant i fins ara poc coneguda. La funció de na Clara és organitzar totes les campanyes i treballs de camp de l’organització, rebre i acomodar els voluntaris, coordinar-hi un programa de formació, promoure activitats a les escoles locals i estructurar visites d’escolars, d’universitats i d’equips científics procedents de tot el món.

Ella és l’única espanyola del grup. Ara ha vingut a descansar uns dies a Mallorca, però d’aquí a dues setmanes se’n tornarà a Dhigurah. La seva adaptació a les Maldives ha estat ràpida, però intensa. El mes de novembre passat va decidir fer un voluntariat a les Maldives, “després d’haver estat tres anys estalviant”, explica na Clara. Des de llavors, ha quedat allà, en part gràcies al fet que la coordinadora anterior va deixar la plaça i llavors la MWSRP li va oferir la feina a ella. I no s’ho va pensar dues vegades, atreta per la “màgia” de les illes i per una tasca de conservació tan necessària com inesgotable. “No puc imaginar una feina millor que aquesta, al costat de la mar i en contacte directe amb la natura i moltes espècies que d’aquí a uns anys, si és que no hi posam remei, hauran desaparegut per culpa de la pressió turística. És, doncs, el moment d’actuar, abans que sigui tard”, explica amb determinació. En aquest sentit, recorda que el boom del turisme és molt recent en aquestes illes “i ells mateixos ja s’han adonant que han de fer-hi alguna cosa; per exemple, en el futur hauran de posar vigilants a les zones protegides”, adverteix na Clara, que va fer les pràctiques de final de la seva carrera al COB-IEO i després va cursar un màster d’Ecologia Marina a la UIB. Les pràctiques d’aquest darrer màster les va fer al centre de visitants de Cabrera amb un projecte de pesca sostenible.

Els voluntaris de les Maldives comencen la feina de bon matí i, tot d’una en sortir del moll amb l’embarcació d’albirament, comencen a trobar, molt a prop de la costa, un bon nombre de dofins, mantes gegants i ben aviat apareixen els taurons balena. Els observadors es col·loquen a la part davantera del vaixell i així que troben un tauró balena se submergeixen a l’aigua. Un d’ells fa les fotografies de cada exemplar: dels dos laterals, des de dalt, dels òrgans reproductors i de les possibles ferides i cicatrius a la pell. Quan no hi ha turistes dins l’aigua, llavors els voluntaris amiden els exemplars amb una cinta mètrica, sempre sense tocar-los. També omplen una fitxa. Després, tota aquesta informació, que és molt exhaustiva, la pengen a internet, gairebé en temps real i en obert.

En perill d’extinció

Les illes Maldives són una república presidencialista islàmica independitzada del Regne Unit el 1965. És el país menys poblat d’Àsia i també el més baix del món, amb una altura màxima de 2,5 metres, que el converteix en particularment vulnerable a la pujada del nivell de la mar. Des de 1995 hi està prohibida la pesca de taurons balena. Fins a aquella data, se n’utilitzava l’oli per impermeabilitzar les embarcacions tradicionals. A pesar de la prohibició, els taurons balena han passat de la categoria de ‘vulnerables’ a estar ‘en perill d’extinció’, segons consideració de la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura (UICN). Globalment, els darrers 75 anys hi ha hagut una disminució del 63% en la població de taurons balena a l’Indo-Pacífic. Potser és per això que cada any arriben a les Maldives desenes d’estudiants procedents de moltes universitats europees per fer les seves tesis doctorals vinculades, d’una manera o una altra, a l’estat de conservació de l’espècie.

Els voluntaris que arriben a les Maldives per col·laborar amb la MWSRP poden quedar-hi dues setmanes o un mes com a màxim. Cal pagar sempre per l’estada; és la manera que té l’organització d’autofinançar-se i desenvolupar així els seus programes de formació, com per exemple un que s’ha començat a fer el 2017 a les escoles, anomenat Moodhu Khudin (Infants de la mar), a través del qual es du els alumnes de les escoles locals a nedar als esculls de coral i se’ls mostren les tècniques d’observació que fan servir els científics, per tal que puguin ser testimonis dels encontres amb els taurons balena. El programa educatiu va acompanyat d’explicacions a les aules sobre l’espècie i també sobre la problemàtica dels plàstics a la mar. L’objectiu final és conscienciar i formar futures generacions en temes de biologia marina, si és que un dia acaben treballant en els resorts o les empreses de busseig turístic de les Maldives.

Un altre projecte per al qual la MWSRP necessita finançament té a veure amb una eina molt innovadora, l’aplicació mòbil Whale Shark Network Maldives, gràcies a la qual qualsevol persona, sigui científic, naturalista o un simple visitant, pot penjar a internet la fotografia del seu encontre amb un tauró balena. En les seves observacions, els voluntaris fan servir un programa informàtic, anomenat I3S, que permet que amb només 14 punts o pigues dels laterals de cada exemplar se n’obtingui una identificació absolutament fiable. L’aplicació inclou informació addicional i un mapa interactiu damunt el qual es pot clicar per veure quants cops s’ha vist un tauró balena en un punt determinat. També hi ha una base de dades, la Big Fish Network, en la qual l’ONG comparteix la informació no només amb els seus voluntaris, sinó també amb hotels, resorts, guesthouses i clubs de busseig amb l’objectiu d’aconseguir millors resultats de formació i educació ambiental.

EN FERNANDO, L’EXEMPLAR MÉS ASSIDU DE LES MALDIVES

“Apropar-se a un tauró balena no és fàcil, perquè a vegades hi ha cent turistes nedant al seu voltant i això dificulta molt la nostra feina. A més de fer la tasca científica, intentam que la gent no s’acosti tant a cada animal; de vegades fins i tot els toquen per fer-s’hi un selfie ”, es lamenta Clara Canovas. Els taurons balena queden uns sis minuts rodejats de banyistes, nedant en calma, i després desapareixen. Venen d’aigües més profundes i necessiten encalentir el seu metabolisme, per això pugen a les aigües més superficials, on la temperatura està al voltant dels 30 graus centígrads i, a més, troben plàncton per alimentar-se. Normalment els que són més immadurs s’aproximen més a les embarcacions, però des de l’ONG s’entesten a demanar a tothom que un cop a dins de l’aigua hi mantinguin, com a mínim, quatre metres de distància, en un codi de conducta que malauradament pocs respecten.

Es desconeixen els motius pels quals la majoria dels exemplars trobats són mascles, fins al 86,6%. Fins ara s’han identificat 302 individus diferents a l’àrea marina protegida de South Ari Marine Protected Area. El 70% presenta algun tipus de ferida per causes antropogèniques, principalment col·lisions amb embarcacions. Al llarg de 2016 va haver-hi un total de 365 encontres, 49 dels quals eren exemplars diferents i la resta, repetits. El 44% de les dades les proporcionen contribuïdors externs a l’organització MWSRP, és a dir, turistes que fan servir l’aplicació mòbil com a eina de ciència ciutadana. El tauró balena més vist a les Maldives, batejat com a Fernando, s’ha pogut documentar fins a 205 vegades des de 2008. A l’àrea marina protegida propera a Dhigurah la talla mitjana dels exemplars és de 5,58 m. El més gran documentat fins ara feia 9,5 m i el més petit, 2,5 m. L’ONG estudia altres espècies, a banda dels taurons balena. Així, al llarg de 2016 va documentar 670 exemplars de tortuga carei; 143 de tortuga verda; 1.929 de dofí mular; 909 de dofí llistat; 56 d’orca falsa; 53 de manta gegant i 3 de balena blava, segons dades de Maldives Whale Shark Research Programm.