El Suprem blinda Trebalúger 26 anys després

MaóVint-i-sis anys després que l’Ajuntament del Mercadal autoritzàs la construcció de denou habitatges unifamiliars a Cala Trebalúger ha arribat la sentència del Tribunal Suprem que posa punt final a un dels episodis més controvertits de l’ordenació territorial a Menorca.

Amb l’executòria feta pública aquesta setmana, el màxim òrgan judicial es limita a ratificar la resolució emesa pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, segons la qual el Govern balear queda eximit de pagar als promotors 27,3 milions d’euros, més interessos, en concepte d’indemnitzacions, inclòs el lucre cessant.

Espai protegit

El litigi que mantenia la mercantil amb el Govern té l’origen en l’aprovació l’any 1991 de la Llei d’Espais Naturals (LEN), a través de la qual es va delimitar la zona de Trebalúger com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), figura que després recolliria també el Pla Territorial Insular.

Actualment, a més d’ANEI, aquest espai de la costa sud de Menorca està declarat Lloc d’Interès Comunitari i Zona d’Especial Protecció d’Aus. Forma, amb les cales de Mitjana i Mitjaneta, Fustam, Escorxada i Binigaus, una de les franges litorals verges més extenses de l’illa.

Per a la preservació de Trebalúger va ser determinant la forta mobilització ciutadana, promoguda pel GOB i que va tenir el punt culminant en la gran manifestació de l’abril de 1989.

Gràcies a l’activisme dels menorquins, també se salvaren llocs emblemàtics com l’Albufera del Grau, declarada nucli de la Reserva de la Biosfera; les platges de Macarella, Macarelleta i Turqueta, avui dia les més apreciades pels turistes, i el barranc d’Algendar, una de les joies naturals de l’illa.

El desenllaç judicial sobre Trebalúger posa en dubte la sentència del TSJIB que obliga el Consell de Menorca a pagar una indemnització de 28,8 milions d’euros a Cesgarden SL per haver desclassificat dues parcel·les a la urbanització de Son Bou, on la mercantil tenia previst construir un hotel de cinc estrelles i un centre hípic.

Almenys així ho entén el GOB. “Crida molt l’atenció la sentència del Suprem que diu que les expectatives de guany no són indemnitzables”, un plantejament que, asseguren els ecologistes, “s’havia mantingut normalment per descartar el dret de rebre diners pel que s’anomena lucre cessant”. En efecte, l’alt tribunal sosté que el Govern ha de pagar les despeses que els promotors van realitzar a partir del dret atorgat, cosa que sumaria 69.175 euros per la redacció dels projectes i les taxes, però no indemnitzar el teòric benefici que en resultaria de la seva explotació.

El recent pronunciament judicial reafirma el gran interrogant que plana sobre el cas Cesgarden.