Publicitat
Publicitat

Shaddad Attili: "Els altres ministres gestionen recursos: jo, una crisi"

Els palestins tenen un dels nivells de consum d'aigua més baixos.

Jo m'anomeno a mi mateix el ministre sense aigua: hi ha molta aigua sota els nostres peus, però no hi podem accedir a causa de l'ocupació israeliana. Com tots els problemes claus en el conflicte, el de l'aigua no està resolt. De fet, quan es van signar els Acords d'Oslo es va aparcar el tema de l'aigua i després no se n'ha tornat a parlar.

El riu Jordà és la frontera.

No hi tenim accés des de 1967. I tampoc als altres recursos a Cisjordània. Només ens en donen una quantitat insuficient. I per a cada projecte que vull fer he de demanar permís a les autoritats israelianes: el 1997 vam demanar permís per perforar un pou i encara no hem rebut cap resposta. No ens han donat permisos per construir plantes de tractament d'aigües residuals fins que ara s'adonen que també s'estan contaminant els seus recursos. El cas és que el ministre del ram israelià gestiona recursos i el que jo faig és gestionar una crisi.

I Gaza?

És una de les zones més densament poblades del món i depèn de la pluja i de l'aigua que arriba amb camions cisterna. Això respon a l'ocupació israeliana, però també a les divisions palestines. L'any passat vam arribar a un acord amb Hamàs: l'aigua no té color, ha de continuar sent transparent. Això ens permet continuar fent projectes amb la comunitat internacional. La Unió per a la Mediterrània està treballant en la construcció d'una planta dessalinitzadora. L'ONU ha reconegut que el 2020 l'esgotament de l'aqüífer de Gaza serà irreversible: hi està entrant aigua de mar, i ja no es pot beure.

¿L'estratègia de l'aigua de la Unió per a la Mediterrània està aturada per problemes polítics?

Sí, i no trobarem solucions sense acords a escala regional i global. Fins ara Israel havia rebutjat la denominació de Territoris Ocupats Palestins. Ara que som un estat, aquest problema està resolt, perquè podem signar un text com a "estat de la UpM".