Balears 14/11/2013

El fiscal insisteix en defensar la infanta: "Si no hi ha res, res no es pot explicar"

Segons Horrach no hi ha proves, ni indicis ni aparença delictiva contra Cristina de Borbó

Enric Borràs
2 min
PARE I FILLA  El rei s'ha mostrat enutjat i ha censurat el comportament del marit de la seva filla, Iñaki Urdangarin, que ha compromès la Corona.

Palma"La impossibilitat de concretar respecte a Cristina de Borbó uns fets amb una mínima aparença delictiva [...] continua vigent a dia d'avui", assegura el fiscal Pedro Horrach, per justificar la seva segona negativa a qualsevol mena d'imputació de la filla del rei d'Espanya en el cas Nóos. En l'escrit de trenta pàgines que ha lliurat aquest dijous al jutge José Castro, el fiscal insisteix una vegada i una altra en la "inexistència d'indicis incriminatoris" contra la dona d'Iñaki Urdangarin, la "impossibilitat de concretar fets a imputar" i tota mena d'expressions semblants.

"Si no hi ha res, res no es pot explicar", insisteix el fiscal anticorrupció que duu el cas Nóos, en un text ple d'eufemismes per dir el mateix: que no té base per imputar la infanta. El fiscal afirma que no es pot considerar Cristina de Borbó cooperadora dels possibles delictes fiscals del seu marit "pel sol fet de ser soci no administrador d'una societat" -Aizoon-, que és a mitges de tots dos i és una de les principals peces de la trama Nóos.

Horrach assegura que Aizoon servia, com les altres societats de la trama, per creuar factures augmentant les despeses per "rebaixar artificialment el cost del corresponent impost de societats" i per "amagar el desviament de fons públics". Aquestes societats eren "mers instruments per distribuir els recursos obtinguts per la marca Nóos" entre Urdangarin i Torres, i "apropiar-se'n".

Pel fiscal la dona d'Urdangarin i la de Torres -Ana María Tejeiro, que sí que és imputada en el cas- "no participaven en la presa de decisions estratègiques ni en l'elaboració de projectes, ni en la seva presentació, ni en la venta a clients potencials, ni en la determinació d'imports a facturar o la identitat de qui facturava a cada moment" de la trama Nóos. A més, insisteix que allò que facturava Aizoon era allò que guanyava Urdangarin, no la infanta, i que era ell qui feia servir la societat per facturar-hi aquests doblers.

Sobre la possibilitat que la filla del rei d'Espanya participàs en un delicte de blanqueig de doblers públics el fiscal afirma que caldria "un mínim principi de prova" i que és "una especulació orfe de suport indiciari" que com a molt podria formar part de "l'àmbit de la rumorologia". Perquè se la pugui acusar de blanqueig ella hauria hagut de saber que els doblers en qüestió s'havien aconseguit cometent un delicte. Segons el fiscal no hi ha cap indici que la infanta pogués saber-ho.

stats