Salvament marítim, l’ull que vigila i actua

La mar ens nodreix, ens refresca, ens permet solcar-la fins a l’horitzó i és, per a la humanitat, font d’inspiració. També és, però, un medi hostil i incontrolable que ha estat testimoni de moltes pèrdues i d’accidents de tot tipus. Protegir la vida a la mar, aquesta és la missió de la Societat de Salvament i Seguretat Marítima, que des de la seva entrada en funcionament, l’any 1993, es dedica al rescat “i a la cerca de persones que s’han trobat en perill a les costes o mar enllà”. Salvament Marítim, però, també és l’organisme públic que neix amb la vocació de prevenir i lluitar contra la contaminació del nostre litoral.

L’any passat es van batre rècords d’emergències a Balears, amb 598 casos en total. La majoria d’emergències són ràpidament ateses pels mitjans de Salvament Marítim. Vaixells que queden sense combustible o que pateixen una avaria mecànica, per exemple, són els problemes més comuns. No obstant això, els membres de Salvament també atenen casos de vida o mort, en què respondre de manera immediata i coordinada és absolutament vital.

Evolució

De l’acció local al desplegament global

Tot i que es tracta d’una entitat relativament jove, la seva creació es fixa en alguns antecedents històrics. L’antiga Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags, creada al segle XIX i gestionada per voluntaris de cada població, n’és un precedent. Amb tot, no existia una entitat que coordinàs les feines de recerca i rescat a un àmbit més enllà de l’estrictament local. L’Armada Espanyola passà a assumir, més endavant, aquest paper i no va ser fins als anys 70 del segle passat que les autoritat es van adherir a un conveni internacional de cerca i salvament, el SAR (Search And Rescue), per desenvolupar una tasca de coordinació entre diversos recursos humans i materials per als rescats. La Societat de Salvament i Seguretat Marítima, vinculada al Ministeri de Foment i que va néixer el 1993, és la passa següent i definitiva: és l’entitat capaç de coordinar qualsevol mitjà per rescatar vides humanes en perill, així com per a la lluita contra la contaminació del litoral i els vessaments d’hidrocarburs a l’aigua. El desenvolupament tecnològic, òbviament, hi té molt a veure, en aquesta evolució que s’accelera.

Avui en dia, hom entra al Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Palma i hi troba els mitjans tècnics més innovadors del moment. En un monitor es poden observar tots els vaixells que estan dotats d’un sistema d’identificació automàtic, del qual cada vegada disposen més embarcacions. D’aquesta manera, Salvament té un coneixement exhaustiu del trànsit marítim, així com de les naus que poden intervenir en altres naus que puguin presentar qualsevol inconvenient.

En un context on tot avança a una velocitat de vertigen, Salvament Marítim vol enfortir la rapidesa. “Cal estar preparats per respondre en qualsevol moment”, assegura Miguel Félix Chicón, cap del Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Palma.

La immediatesa, però, no és l’únic valor que fonamenta la tasca de l’entitat. “Tots els coast guards del món treballam en equip”, remarca Chicón, si bé la intenció és, cada vegada, enfortir més els vincles entre els diferents actors que poden intervenir en un rescat. En aquest sentit, Chicón subratlla que cal aprofundir en la cooperació entre els diferents estats i organismes. Avançar en la innovació i la investigació aplicada i reforçar el sistema preventiu per a una mar més neta i més segura són les altres dues línies mestres que es recullen en el pla de l’estat del 2017 dels guardacostes.

Desplegament

Els mitjans materials d’una tasca que manca de fronteres

La sala de control és un dels vint centres que es disposen al llarg del litoral de l’Estat. En pocs metres quadrats, es desplega la tasca gegantina de coordinar tots els mitjans marítims i aeris de l’Arxipèlag. Mitja dotzena de naus, algunes amb noms mitològics ( Calíope, Aldebaran, Urano, Galatea ), solquen la mar dia i nit, durant tot l’any, vetlant per si hi ha algun incident. A banda dels vaixells, els professionals es recolzen en la inestimable tasca dels helicòpters. “Però la mar no té fronteres i de vegades és necessari mobilitzar altres mitjans”, explica Chicón.

De fet, des de Palma es té el control per mobilitzar mitjans d’altres institucions i organismes -del servei marítim de la Guàrdia Civil o del servei d’emergències del Govern balear, per exemple- que col·laboren amb l’entitat a l’hora d’atendre una emergència. Avui en dia, assegura Chicón, “podem mobilitzar qualsevol mitjà susceptible de ser mobilitzat”.

Quan algú, des d’una embarcació, demana ajuda, el personal de Salvament Marítim llança un mayday relay -el senyal d’auxili internacional-. Aquest és el punt de partida perquè tots els vaixells que voregen la posició de la nau en perill responguin. Tots han d’estar preparats per seguir les instruccions que s’envien des del centre de coordinació abans que arribin a la zona els mitjans oficials. El famós incendi del Sorrento, una embarcació que transportava més de 150 persones a bord, va mobilitzar diversos helicòpters, tant del SAR com de la Guàrdia Civil, però es requerí l’ajuda d’altres vaixells de la Península per extingir el foc, que va cremar durant deu dies. La nau, a pocs quilòmetres de la serra de Tramuntana, contenia 750 m3 de combustible. “El risc era extremadament elevat i va ser una operació de salvament titànica”, recorda Chicón. Fou un vaixell de Baleària que es trobava a prop del Sorrento el que va atendre, en primera instància, les persones que quedaren a la nau incendiada, gràcies a la crida que va fer Salvament Marítim, abans que els seus mitjans oficials poguessin acudir a la zona.

Una llum d’esperança

en la foscor

Una nit d’estiu del 2015. Un vaixell, el Beethoven II, col·lidí amb unes roques de l’illa de Cabrera. Un tripulant havia desaparegut i, per aquest motiu, un company va demanar auxili a Salvament Marítim, des d’on van afanyar-se a desplegar tots els mitjans tècnics per al rescat. Van calcular la posició on hauria caigut a l’aigua aquella persona, que semblava haver-se esvaït en el no-res. L’home a l’aigua, pres de la hipotèrmia i que els grumers havien picat per tot el cos, havia nedat sense descans cap a Portocolom, on albirava algunes llums. Va estar a punt de deixar-se endur pel corrent i abandonar la lluita, però de nou una llum, la de l’helicòpter que el venia a rescatar, li va retornar l’esperança i el va dur fins a terra ferma.

La sala de control de Palma és un dels vint centres de la Societat de Salvament i Seguretat Marítima que es disposen al llarg del litoral de l’Estat. Des d’aquest espai de pocs metres quadrats, es desplega la tasca gegantina de coordinar tots els mitjans marítims i aeris de l’arxipèlag balear.