MODEL DE CIUTAT
Balears 21/07/2017

Remeiant Palma

Un grup d’entitats presenta un document amb 50 propostes per “posar remei” a la ciutat i establir una estratègia de canvi de model

Carmen Buades
4 min
Remeiant Palma

PalmaPosar fre a la gentrificació, gestionar l’activitat turística per evitar la massificació, millorar la protecció patrimonial dels barris de la ciutat, cohesionar socialment les barriades i equilibrar els serveis que reben pel que fa a, per exemple, la neteja i reconvertir l’aparcament de la plaça Major en un espai només per a residents. Aquestes són algunes de les 50 propostes que han de servir, segons un grup d’entitats, per trobar “remei” als “problemes molt importants” que té Palma quant al model de ciutat.

ARCA, la fundació Gadeso, Palma XXI, el Cercle d’Economia, el Col·lectiu Alternatives i l’Obra Cultural Balear van presentar ahir Palma té remei?, un document que ha de servir per fer una diagnosi de l’estat de la ciutat en tots els seus aspectes i elaborar una “estratègia de ciutat” que ara mateix no existeix perquè, segons consideren, no hi ha en marxa “un projecte clar”.

Pels impulsors de la proposta, és necessari involucrar no només l’Ajuntament, sinó també la resta de nivells de l’Administració, els col·lectius empresarials, els sindicats, les entitats de la societat civil, el moviment ecologista, AENA i l’Autoritat Portuària. De fet, algunes de les mesures que presenten necessiten el consens amb aquesta darrera, ja que consisteixen, per exemple, a gestionar millor l’arribada de creueristes o convertir el front marítim en un espai “eminentment públic”.

L’objectiu és crear un “projecte col·lectiu”, va explicar Antoni Tarabini, president de la Fundació Gadeso, i fer de Palma “una ciutat per als ciutadans” perquè “n’hi ha que volen que sigui una ciutat turística i és una barbaritat”. Si bé la ciutat no ha de ser només dels residents, sinó de “totes les persones que l’estimen”, els impulsors de Palma té remei? consideren que és prioritari fer front a la saturació turística i aconseguir cohesió entre les diferents barriades en lloc de potenciar-la com a destinació turística d’hivern -una idea que ha estat fomentada des de l’Ajuntament, on s’ha apostat per fer de Palma una destinació city break.

Rullán, Ollers, Cantallops, Garau, Rosselló i Tarabini

A més, la proposta vol adquirir una “visió holística”, segons Carles Rullán, del Cercle d’Economia, per tal d’entendre Palma més enllà de la planificació urbanística i integrar-la amb les variables socials, econòmiques i culturals que intervenen a la ciutat.

El document presentat ahir inclou una diagnosi de la situació actual de Palma, en què es plantegen els seus reptes de tipus econòmic, social, mediambiental o de governança.

A un segon apartat, dirigit a l’estratègia de futur, es divideixen les propostes en sis grans eixos d’actuació: la planificació del camí a seguir, la diversificació econòmica i l’augment de la competitivitat, el foment de l’equilibri entre els barris -pel que fa, per exemple, a la neteja-, la sostenibilitat mediambiental, la cohesió social i la diversitat cultural i el centre històric, al qual destinen un espai de propostes específic que inclou mesures com impulsar una política d’habitatge que fomenti que siguin els residents els que hi quedin a viure.

Algunes d’aquestes propostes, com l’aprovació d’una moratòria de places turístiques a la ciutat, ja han estat posades en marxa per l’Ajuntament i d’altres, com l’impuls dels eixos cívics i les falques verdes, són objectius de l’àrea de Model de Ciutat i Urbanisme.

En un tercer apartat, el document proposa un full de ruta per al 2017. L’objectiu és que, després de l’estiu, es faci una presentació als diferents agents socials, econòmics, sindicals i col·legis professionals per guanyar suports. Es demanarà, per exemple, una entrevista amb el batle, Antoni Noguera, i se cercarà el suport de la resta d’administracions, dels sindicats, de les associacions veïnals, la patronal, la UIB, el GOB...

Durant la tardor s’elaborarà un nou document que recollirà les valoracions fetes per aquests col·lectius i al novembre es vol publicar aquesta nova versió, que ha de marcar una estratègia de model de ciutat fins al 2022.

“O actuam ara o serà massa tard”, va assegurar ahir Jaume Garau, de Palma XXI, qui també va explicar que s’ha de combatre aquesta idea “tan mallorquina” que les coses “tanmateix no tenen remei”, expressió que ha motivat, precisament, el nom del document que presentaren.

Els impulsors de la proposta consideren que Palma ha de ser el punt de partida per modificar el model de totes les Illes, ja que és, segons va afirmar Rullán, on es genera “el 50% de la riquesa i on tenen la seu el 38% de les empreses. No obstant això, també va recordar que, segons l’índex de Gini -que mesura el grau de desigualtat de les societats-, les Balears es troben en la desena posició de tot l’Estat, una situació que s’ha de canviar, sobretot si es té en compte que les Illes són la comunitat amb el creixement econòmic més dinàmic.

“Tenim clar que ens hem de moure i en quina direcció, però no hem de dir nosaltres si primer es mou el peu esquerre o el dret”, va dir Tarabini, fent referència a la necessitat d’implicar les institucions per prendre decisions polítiques en la creació del model de ciutat.

“No volem dir com governar -explicava Rullán- però sí que volem dir com volem ser governats” i això implica, per exemple, poder participar en les decisions polítiques des de les iniciatives socials com la presentada ahir per les entitats.

A més de Tarabini, Rullán i Garau, a la presentació d’ahir van participar també Miquel Rosselló, del Col·lectiu Alternatives; Pere Ollers, d’ARCA, i Josep Cantallops, del Cercle d’Economia.

stats