Relocalitzar el consum d’aliments

Menorca premiada a Colmar

Una vaca rebé la medalla de bronze en la competició de grups

La raça frisona o holstein és la vaca de producció lletera per excel·lència, la típica vaca amb clapes negres i blanques que a causa de la seva capacitat productiva i adaptabilitat és present a tots els continents per produir llet. A la ciutat alsaciana de Colmar, els 17 i 18 de juny, hi va haver el certamen de la raça bovina holstein europea. De l’estat espanyol, hi participaren ramaderies de Galícia, Astúries, Cantàbria, Catalunya i Menorca. A la secció de vaques adultes, hi va participar la vaca Algendar Goldwyn Jara del lloc d’Algendar d’en Gomila, de Maó. En la competició de grups, en la qual va prendre part la vaca menorquina, es va obtenir la medalla de bronze. Aquest èxit menorquí posa en evidència l’elevat nivell de qualitat de la ramaderia bovina de llet a Menorca.

Esperança al mercat de llet

El preu que se’n paga als ramaders podria pujar

Però el vacum de llet viu un moment de crisi de preus. Des de fa mesos el preu de la llet pagat als ramaders ha caigut per avall i la rendibilitat de les vaqueries ha baixat fins a límits en els quals es fa difícil mantenir l’activitat. Ara sembla que la complicada situació de mercat en el sector lleter està mostrant algun símptoma de canvi de rumb, en sentit favorable, a escala europea i mundial. L’augment del preu de la mantega un 11% estaria activant la demanda d’aquest producte. D’altra banda, la caiguda generalitzada de la producció de llet pot incidir en un millor preu. L’existència d’un emmagatzemament molt important de llet desnatada està returant la pujada dels preus d’aquest altre producte però, així i tot, és possible que prest pugi el preu de la llet en alguns països europeus.

Balears, zona desfavorida

La insularitat intensifica les crisis del sector primari

Les situacions de mercat desfavorables, tan freqüents a Europa des que la UE s’ha convertit en el principal bastió de la desregulació, sempre es presenten d’una manera amplificada a les Balears. De fet, a les nostres illes les situacions desfavorables són permanents a causa de la insularitat, i les crisis no fan res més que intensificar-les. És per això que les activitats agràries i ramaderes a les Balears es troben prop de l’extinció. Sempre ens quedarà l’activitat testimonial, de valor etnològic i cultural, lligada a algunes produccions de qualitat, però l’agricultura com a activitat professional, productora d’aliments, vertebradora del territori i constructora del paisatge, és a punt de passar la fatídica retxa blanca més enllà de la qual ja no hi ha res. És ben necessari que les Balears siguin reconegudes per la UE com a zona desfavorida en la totalitat del seu territori i que es prenguin mesures per compensar la insularitat.

El mercat local

Cada pic depenem més de l’alimentació transportada

Si no s’aconsegueix replantejar la viabilitat i el sentit de les activitats agràries sobre el territori, des de la base d’un acord tàcit entre la societat civil, el conjunt de l’economia balear, els agricultors i les institucions, serà molt difícil obtenir bons resultats. L’anàlisi de les polítiques agràries dels darrers trenta anys, sense negar alguns resultats parcials positius, no permet ser gaire optimistes: de cada cop estam més malament en tots els sentits. De cada vegada hi ha menys pagesos, menys producció i menys superfície conrada. De cada vegada som més dependents de fora alimentàriament parlant i al territori l’hem posat en valor a partir del seu ús residencial. Es fa imprescindible aconseguir que els agricultors puguin viure de la seva feina, i una manera de fer-ho és que les produccions locals recuperin els mercats locals i es limiti el predomini absolut de l’alimentació transportada des de llargues distàncies.

La decisió romanesa

Una llei obliga a tenir el 51% de producte local

En aquest sentit, el Parlament romanès ha aprovat una llei per regular l’origen dels productes venuts als supermercats. La llei, que ha rebut 293 vots a favor i cap en contra, estableix que els supermercats que tinguin un volum de negoci de més de 2 milions d’euros tindran l’obligació de complir que el 51% de les fruites, hortalisses, carns i productes de fleca (forns de pa) que venguin als seus establiments han de ser d’origen romanès. La llei estableix un pagament màxim pels productes frescs de set dies i introdueix requisits per a l’etiquetatge de carns fresques i processades. Tants els agricultors com la indústria alimentària han donat suport a aquesta llei. A parer meu, és improbable que la UE autoritzi la mesura romanesa, però això no lleva que aquesta línia, relocalitzar el consum d’aliments, no sigui una de les poques que poden donar viabilitat de futur als sistemes agroalimentaris locals, tant d’Europa com de la resta del món.