Reinventar-se a través de l’FP

PalmaTrobar el lloc de treball ideal a través de la Formació Professional (FP) també és possible. Reinventar-se després del sacseig de la crisi econòmica a l’Estat, trobar sortides a la falta d’espais de treball o reciclar-se per mantenir la ment adaptada als nous temps són alguns dels factors que han portat els següents protagonistes a estudiar un o més cursos d’FP. Tenen entre 39 i 51 anys i ens expliquen què els va motivar per començar els estudis i tot el que els ha aportat a l’àmbit personal i professional.

Na Joana Maria va acabar d’estudiar Formació Professional fa tres anys. Ara en té 51. Va començar el grau de manteniment ferroviari, perquè era el que sempre l’ha interessat. Quan s’havia de fer la ampliació -finalment interrompuda- de la línia Manacor-Artà, s’esperava que Serveis Ferroviaris de Mallorca contractaria molt personal. Però com que no va sortir endavant, es va eliminar. Així que va decidir seguir estudiant el grau de manteniment electromecànic. Pensava que és important tenir un paper que acrediti la titualció.

“Si no hagués estat per la FP, no m’hagués permès fer aquest gir a la meva vida”, relata. Duia 25 anys d’administrativa, però no l’omplia. Va començar perquè no volia dir, als 18, al seu pare que ella volia ser mecànica. I ell la va enviar a l’administratiu. Però a través de fer un voluntariat restaurant material antic, va acabar de veure què era el que li agradava. “L’FP em va donar els coneixements perquè en el meu ambient no hi havia cap mecànic. El títol va se clau per entrar”, explica. Parla d’entrar a treballars als ferrocarrils de Sóller. De fet, és la primera i única dona que fa feina al taller. “

El primer dia, estaven tan alluïnats ells com jo. Em van dir que per ser dona no em farien cap diferència”, relata, i reflexiona: “El problema, a vegades, no és que no et vulguin acollir. És que no hi ha dones que hi vagin”. A la seva feina manté i repara el ferrocarril privat. A l’hiver, al taller és “temporada alta”, perquè tot es desmonta. A l’estiu, està a la pat de revisions.

Estudiant amb els més joves, nota diferències a l’aula. “Ni uns millors ni altres pitjors”, assegura, però diu que el compromís i l’actitud, sovint, és una mica semblant. Una de les coses que més valora de l’FP és la part pràctica. A ella, quan li van oferir fer-les al Ferrocarril de Sóller, no es pensava que hi acabés treballant. Finalment, però, la van escollir i ara es dedica a allò que li apassiona.

Tomeu

Fa poc menys de 10 anys que en Tomeu va decidir començar a estudiar FP. Ara en té 39. Va començar amb el de sistemes elèctrics, sector del qual va acabar fent feina. Tots els graus que ha estudiat els ha compaginat amb el treball. Va començar d’ajudant de mantinemint a un hotel, però va veure que li faltaven coneixements. Així que va començar a estudiar. Després, el va noferir un ascens, quan ja s’havia apuntat a l’FP de manteniment de sistemes de fred i calor. Al cap d’uns anys, va soritr una covocatòria per a Llars de Calvià SA, la residència municipal. És on va feina ara. Va començar a estudira el primer any de manteniment d’edificis i equipaments. Llavors, estava casat i va tenir el primer fill. Els seus objectius han estat reciclar-se per poder adquirir coneixements i pujar de lloc.

El que més l’ha aportat estudiar l’FP és conviure amb gent més jove. Hi ha amb qui ha congeniat millor i amb qui ha congeniat pitjo, però sap que és una experiència que, d’altra manera, no hauria pogut fer. També valora els coneixements que ha adquirit i que l’han ajudat a treballar millor.

Diu que falta, això sí, més inversió i infraestructures, perquè a vegades queden “obsoletes”. I, tot i que és pràctic, troba a faltar-ne una mica més a les empreses. Ara bé, “Si ens hem format i ho hem fet, és perquè hi creim”, reitera. I no s’empanedeix d’haver triat aquest camí. “Si n’he fet tres és perquè estic convençut que em val per alguna cosa. Per passar el temps no hi vas”, conclou.

Carlos

En Carlos té 48 anys i va acabar d’estudiar l’any passat. Va cursar el cicle superior de projectes d’obra civil per reciclar coneixements. Havia fet feina durant 25 anys en una empresa pública, i el dia que celebrava el quart de segle, es va fer un Expedient de Regulació d’Ocupació. Mentre esperava judici, va trobar a l’FP un camí per reinvertar-se i posar-se al dia. “Jo havia estudait tot en analògic, i tot el que havia après de l’era digital havia estat a la vida laboral. No tenia un títol que ho acredités”, explica. Afinals de 2015 va descobrir el món dels drons. Era una innovació. Quan acabava l’FP va treure’s el títol de pilot de drons i des de 2016 treballa com operador de drons a una empresa de serveis i enginyeria. “No puc estar aturat”, assumeix, i explica que ara es troba preparant-se el B2 de català. “La clau és no aturar”, remarca.

A ell, l’FP li ha aportat una visió molt més pràctica de la formació. “Vaig veure que la formació per a carreres tècniques està molt millor planificada en el camí de l’FP que no el Batxillerat i la seva teoria”. Opina que cal millorar, a nivell de Seguretat Social, el reconeixement de les categories amb aquestes titulacions. “S’ha de reconéixer el nivell que s’aconsegueix. Que no és poc, que no te’l regalen”.

Biel

Se sent un privilegiat per haver estudiat FP i diu que ara està “en la seva salsa”. Té 40 anys, i el 2012 començà a estudiar la formació porfessional d’electromecànica. “Havia de canviar alguna cosa a la meva vida, no m’agradava la meva feina, i l’única manera de canviar era seguir estudiant i tenir un títol per accedir a un altre lloc”, resumeix. Va començar com auxiliar s’explotació de l’incineradora de Son Reus, i volia passar a manteniment. A base d’estudair, ara té una plaça d’encarregat a Tirme. L’empresa, a més, li ha pagat un màster en gestió de manteniment, que va acabar a finals de 2016.

Diu que el mantenimen és continu i que cada any surten coses noves. El que més l’apassiona és que sempre troba gent que en sap més que ell, i que n’apren. I ell, esnenya als que hi van darrera. No es creia e lque havia aconseguit. La FP li ha obert portes a un nou món que l’atreu. A més, assegura que hi ha molta gent que en surt preparada, i que les empreses se’ls rifen. Aconsella estudiar tothom, sobretot de joves. “El temps passa. Si no ho aprofites, ho aprofita`ra un altre”.