EnòlegEls viticultors i cellerers, tant professionals com casolans, no tenim dret a decidir quins tipus de ceps podem plantar o empeltar a la nostra terra, ja que l’article 81 del reglament (UE) núm. 1308/2013 diu que “els estats membres han de classificar les varietats de vinificació que es poden plantar, replantar o empeltar en els territoris per a la producció de vi”, i això significa que només podem utilitzar les varietats que ens marca l’administració competent. A les Illes Balears hi ha tota una sèrie de varietats autoritzades i només aquestes es poden cultivar; ja us podeu treure del cap plantar coses com garnatxa, carinyena, marselan, albarinyo i un llarg etcètera, llevat que informeu la Conselleria que ho voleu plantar en fase experimental; això vol dir poca quantitat de vinya, més controls, no poder vinificar-ho al celler i el vi elaborat no es pot comercialitzar fins que no sigui autoritzat. També hi ha una altra possibilitat: a mitjan anys 80, un reconegut i pioner cellerer mallorquí va notificar que volia plantar garnatxa i el funcionari li va dir: “Deixa’t de problemes, tu planta-la i jo apuntaré que és mantonegro”.
Sempre he cregut molt injusta aquesta norma, el més senzill seria deixar total llibertat com es fa amb la resta de plantacions; és el viticultor qui s’hi juga la feina, els doblers, el futur i qui fa una aposta que pot ser arriscada. L’administració sol explicar que aquestes normes són una manera de protegir la vinya local, però es dóna la paradoxa que moltes varietats autòctones també queden arraconades de manera injusta ja que, com vaig explicar als articles ‘Autòcton’ i ‘Vins prohibits (1) i (2)’ del mes de març, n’hi ha una gran quantitat, al voltant de 30, que no es catalogaren en el seu moment i, per tant, tampoc no estan autoritzades. Resulta increïble i kafkià, per no utilitzar uns altres termes, que ceps i vins que fa centenars d’anys que estan entre nosaltres no es puguin ni plantar perquè en els anys 70 no es tingueren en compte i ara ens trobam atrapats dins una teranyina burocràtica.
Afortunadament avui toca explicar bones notícies, ja que després de més de deu anys d’experimentació, d’informes i de molta feina, la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia ha inclòs en la categoria de varietats de raïm de vinificació a les Illes Balears el raïm negre escurçac. Segurament la gran majoria de vosaltres no n’havíeu sentit a parlar; a d’altres us sonarà, perquè apareixia a la trama de la sèrie d’IB3 Llàgrima de sang : l’enòleg del celler, l’actor Toni Gomila, anava darrere d’aquest cep, que li havien contat que donava uns vins ben peculiars. Ben cert; si remenam documentació antiga, podem trobar moltes referències de l’escurçac. La més coneguda és la del llibre de l’arxiduc Lluís Salvador Die Balearen, però més interessants són les dades de la memòria sobre el cultiu i la producció de vinya a les Balears de l’any 1889, que ens detalla que era una de les dues varietats més abundants al partit judicial de Manacor i que proporcionava vins amb força i de bona coloració.
El celler que va apostar més per aquest tipus de raïm i que hi ha fet més feina és Galmés i Ribot, de Santa Margalida. Catalina Ribot, tota la seva família i Julio Torres, amb la col·laboració de Joan Josep Rubió, han fet un treball titànic, i una despesa important, per aconseguir recuperar aquests vins perduts dins la memòria de la gent més vella de la nostra terra. L’escurçac és una planta de cicle llarg, molt ben adaptada al nostre clima, resistent a la sequera i a les malalties; el fruit és una baia petita amb un raïm mitjà i molt bona coloració que dóna vins amb una gran aptitud qualitativa. El vi té un caràcter propi amb una personalitat molt marcada, atès que hi trobam un bon balanç de sucres i acidesa; dóna vins fins i elegants d’una gran concentració, que transmeten frescor i equilibri. No són vins potents, però tenen caràcter propi i molta personalitat.
A Mallorca tenim un patrimoni varietal únic i propi, és bo conèixer-lo amb profunditat per tal de poder valorar-ne el potencial, tant agronòmic com enològic, i aquests vins han de tenir una veu pròpia al món. Actualment el comerç del vi és global, el mercat dels vins mallorquins és el món, per la qual cosa el fet diferencial que pot aportar la nostra regió vitivinícola pot tenir un gran valor.
Vi recomanat
Petjades 2015 Celler Galmés i Ribot (Santa Margalida)
M’hauria agradat recomanar l’escurçac de Galmés i Ribot, ja que és un vi ben peculiar, però, com he explicat, encara no es pot trobar al mercat i tindreu dificultats per aconseguir-ne una botella. Mentre esperau que n’aparegui la primera botella autoritzada per vendre, podeu gaudir d’un altre vi del mateix celler, els protagonistes del qual són el callet i la gorgollassa. Aquest vi combina amb plats lleugers i fins i tot amb les torrades que ben aviat arribaran. És amable en nas, d’aromes fines de fruites madures i sensacions d’herbes aromàtiques; en boca, càlid, amb un pas agradable, de cos mitjà i que em recorda que l’hivern arribarà ben aviat.
