VINYÒVOL
Balears 07/10/2017

Recuperant la història

Andreu Majoral
4 min
Recuperant la història Vi recomanat Les tallades de Cal Nicolau 2013  Orto Vins (Montsant)

EnòlegDe tant en tant hi ha relats històrics que un donava com a veritats incontestables que es desfan com granets de sucre dins el calent cafè que prenc de bon matí, cròniques dels avantpassats que s’han transmès oralment i també escrits damunt paper que al cap del temps, i amb la feina ingent de bons historiadors, es poden acabar convertint en llegendes. Una d’aquestes és l’afirmació contundent, categòrica i certament simplista que la fil·loxera fou l’única responsable de la gran crisi que va sofrir el camp de Mallorca a finals del segle XIX i responsable de l’emigració que provocà. Escoltant l’historiador Bartomeu Pastor i llegint-ne el llibre La vinya i el vi a la Mallorca de finals del segle XIX, un s’adona que els fets que passaren fa més de cent anys no són tan senzills, sinó que tenen la mateixa complexitat que els que vivim actualment. Per això serà interessant parlar amb en Tomeu i poder desmitificar fets en un proper diumenge.

Especulació, addició d’alcohol, enriquiments ràpids amb altes produccions i baixa qualitat són conceptes que tenc la sensació que ja no es donen dins el món vitivinícola actual de Mallorca, però sí que tornam a plantar, cultivar, elaborar i parlar de varietats que abans de la fil·loxera eren conreades i que el pas del temps les va anar sepultant fins a quedar enterrades. I des de fa uns anys han tornat a les taules gràcies a l’esforç titànic de molts viticultors i vinaters. Alguns diuen que aquesta fal·lera per recuperar castes antigues és per diferenciar-se; d’altres, per pur màrqueting; d’altres, perquè estan convençuts que algunes d’aquestes varietats es deixaren d’usar per la baixa productivitat i poden donar bons vins, i segurament n’hi ha que pel simple fet d’experimentar i divertir-se. Sigui pel motiu que sigui, des de fa uns anys vivim una fantàstica explosió de recuperació de varietats que estaven en l’oblit i algunes d’elles ja han aconseguit una bona reputació. L’exemple més clar a Mallorca és el giró ros, fa 15 anys quasi desaparegut i actualment molt apreciat pels consumidors i els professionals; i any rere any se’n planta més a Mallorca, a les altres illes i ja en trobam més d’una plantació a la Península.

Aquesta dèria de recuperar no és solament una ‘mallorquinada’ (he parlat més d’un parell de vegades d’aquesta tasca de recuperació a casa nostra), sinó que altres indrets també s’han posat les piles i estan fent una gran feina. El lloc on hi ha més efervescència i on començaren abans que nosaltres és Catalunya, on molts vinyòvols, cellers i també l’administració pública treballen intensament per identificar, catalogar i experimentar amb aquestes varietats: picapoll negre, escanyavella, vinyater, sumoll negre, sumoll blanc, mandó, garnatxa del Po, mansens, malvasia de Navàs, xarel·lo vermell i un llarg etcètera -visitau la pàgina www.vitiscatalana.cat i les trobareu totes. Moltes d’aquestes castes de raïms que ja s’han recuperat les podeu trobar al mercat perquè en aquest aspecte, el tema de donar permís a la comercialització, les autoritats catalanes semblen diferents de les illenques, ja que aquí per aconseguir l’autorització es tarda, o es tardava, molt de temps, i si treus el vi abans d’hora, te’l precinten -tal com els passà a Can Ribes amb la gorgollassa. Una altra feina ben interessant és la que fa l’Incavi (Institut Català de la vinya i el vi), ja que es dedica a analitzar la genètica de ceps centenaris trobats a diversos indrets, mostres que els propis vinyòvols fan arribar quan no són capaços de saber de quina casta es tracta, per identificar-los amb la seqüenciació de l’ADN i saber si estam davant una varietat coneguda o si es tracta d’una ancestral casta que restà en l’oblit.

El més destacable és que, gràcies a les noves tècniques, s’han pogut identificar ceps fins i tot el nom dels quals ja havien oblidat, varietats velles però noves per a les generacions que les han trobades i que no sabem com es deien antigament; per tant, s’han hagut de batejar. Hi ha dos cellers catalans que han fet una bona tasca en aquest sentit: la gent de Torres, que s’ha centrat en cinc varietats que duen el nom d’un topònim de la zona on s’han localitzat (Forcada, Pirene, Gonfaus, Moneu i Querol), i l’incombustible celler Albet i Noya, amb les varietats Mariana Riona, Vidal i Belat.

Vi recomanat Les tallades de Cal Nicolau 2013 Orto Vins (Montsant)

Francesc d’Eiximenis ja ens recomanava al segle XIV beure durant l’estiu picapoll de Mallorca. Aquí ja no en queda, però a Catalunya el picapoll negre és una varietat que es torna a treballar amb molta energia. Anam a Masroig, on Jordi Beltran i el meticulós i pacient enòleg Joan Asens lideren un projecte molt interessant. D’una vinya del segle XIX de picapoll negre en surten poques botelles, però d’una singular qualitat, un vermell lleugerament enfosquit amb una subtilesa d’aromes de fruites i flors que entren tímidament dins la boca amb fresca acidesa per acabar omplint-nos de plaer.

stats