ELECCIONS 2015
Balears 25/05/2015

Què ha passat a Balears? El canvi en 10 claus

Per primera vegada es produeix un tomb electoral de 180 graus que deixa l'esquerra en disposició de governar sense necessitat de pactes amb una frontissa

Q. Torres / A. Cortès
5 min
Evolució dels vots.

PalmaLa majoria passa de la dreta a l'esquerra

La majoria a Balears es desplaça clarament des de la dreta cap a l'esquerra, una situació que només s'havia produït abans en eleccions que no eren autonòmiques. Es manté el moviment que ja es va visualitzar a les europees, de majoria clara d'esquerres, però ara es trasllada a les autonòmiques per primera vegada en la història de les Illes. Fa quatre anys, la dreta amb representació (PP, La Lliga i Convergència) tenia el 52,4% dels vots i l'esquerra amb representació (PSIB, PSM i Gent per Formentera) el 34,4%. Ara el tomb que s'ha produït fa que l'esquerra amb representació parlamentària (PSIB, Podem i MÉS) tingui el 49,4% dels suports i la dreta (PP, El Pi i Ciutadans), el 41,4%.

Enfonsament sense precedents del PP

L'enfonsament del PP no té precedents a Balears. No només perd les majories absolutes a totes les institucions importants (Parlament, consells i ajuntaments clau) on l'esquerra podrà governar, sinó que també deixa de ser primera força en ciutats determinants. Els populars perden gairebé 75.000 vots, un 40% dels suports que havien obtingut fa quatre anys. La majoria de vots els perden a Mallorca, on se'ls escapen 61.000 sufragis i pateixen una caiguda superior a la del conjunt. El càstig al PP és també un càstig a José Ramón Bauzá, que es matisa a les altres illes perquè la incidència de les seves polítiques és menor.

Un pacte de progrés 'pur' per primer pic

Per primera vegada en la història recent de Balears la centredreta no és necessària per constituir un pacte de progrés. A Eivissa i Menorca s'havien constituït pactes purs d'esquerra, però això no havia passat mai ni a Mallorca ni al conjunt de Balears, on tots els pactes d'esquerra que s'han fet han necessitat del suport d'UM. Amb UM desapareguda, en aquestes eleccions irromp El Pi amb tres diputats, però si s'estenen les tres forces d'esquerres, la formació de Jaume Font no serà necessària per governar.

Podem a la nit electoral, després de conèixer els resultats. /ISAAC BUJ

Mateixa participació, canvi dels votants

Amb la mateixa participació que fa quatre anys, canvia tot. En realitat, l'abstenció es mou des de l'esquerra cap a la dreta. Els vots que perd el PP no es compensen amb la irrupció d'El Pi i Ciutadans. Els populars perden 74.000 vots i El Pi i Ciutadans en sumen 59.000 (35.000 tenint en compte els que va sumar fa quatre anys Convergència i La Lliga). Això evidencia que una part important dels votants que fa quatre anys optaren pel PP han quedat a ca seva, una altra part ha votat partits del bloc de dretes i, fins i tot, n'hi ha que han passat a votar l'esquerra. I és que en el bloc de l'esquerra el creixement és de 64.000 vots, bàsicament per la irrupció de Podem, que arreplega vot de l'abstenció, i per l'important creixement de MÉS, que suma més suports dels que perd el PSIB.

Les forces ajusten les diferències al Parlament

Augmenta la imperfecció del bipartidisme a les Illes. Les dues primeres forces aguanten en les seves posicions però canvia molt el seu pes. El PP, arribant a la majoria o no, sempre voltava la meitat dels escons del Parlament, situats en els 29 o 30. El PSIB ja li quedava a més distància, voltejant els 20 diputats, però li permetia quedar com la força hegemònica a l'esquerra i amb molta diferència respecte de les restes de formacions, que, com en el cas de MÉS, per poc arribaven als 5 diputats. La situació canvia absolutament. El PP baixa la seva posició a la que abans hauria estat la dels socialistes. La pèrdua de diputats del PSIB, la important pujada de MÉS i la irrupció de Podem directament amb 10 escons deixen després l'esquerra en un trident. Allò important és que s'ajusten les diferències: del PP al PSIB hi van sols 6 diputats, i del PSIB a Podem i MÉS, 4 i 5 respectivament. El bipartidisme queda desfigurat.

El PSOE viu perillosament

Els socialistes viuen perillosament. Perden 21.000 vots, un de cada cinc sufragis obtinguts fa quatre anys. La caiguda, però, és molt inferior a la del PP i, fins i tot, pot ser interpretada com un cert manteniment. No és el cas, perquè el punt de partida dels socialistes a Balears ja era dels pitjors de la seva història. Ara encara és pitjor, fins al punt que MÉS gairebé els atrapa a Mallorca i a Menorca com a primera força de l'esquerra i Podem fa el mateix a Eivissa. Malgrat la caiguda en un context de creixement dels progressistes, el PSIB es manté com a primera força de l'esquerra i té opcions de governar en un pacte a tres. Un pacte que no podrà ser com els d'abans perquè el PSIB ha perdut el lideratge clar sobre l'esquerra i és gairebé un més. La suma de representants de Podem i MÉS (19 escons) supera amb claredat la representació dels socialistes (14 escons).

Un dels guanyadors, MÉS

La nit electoral té dos guanyadors clars i un és MÉS. La formació que lidera Biel Barceló obté uns resultats històrics a Mallorca i Menorca i trenca tots els sostres que tenia el PSM històricament. Amb un discurs d'esquerres i una imatge renovada, la coalició se situa gairebé a l'altura dels socialistes a Menorca i Mallorca i està en disposició de governar institucions importants i batlies de ciutats grans. El creixement de MÉS, que compensa la caiguda dels socialistes, es produeix en contra de la majoria de les enquestes, que presagiaven una irrupció de Podem que li tallava les ales.

Podem i Ciutadans, cara i creu

Les enquestes apuntaven una forta entrada de Podem i Ciutadans, que només s'ha confirmat en el primer cas. S'ha posat de manifest que no basta amb el bombardeig mediàtic, també cal tenir una certa implantació que Podem ja havia començat a treballar sobretot des de les europees. La formació que lidera Alberto Jarabo és l'altra guanyadora d'aquestes eleccions perquè, mobilitzant electorat sobretot de l'abstenció, suma 10 escons a les tres illes i obté una presència clau a Eivissa. Ciutadans és, en canvi, el 'bluf'. Només obté dos escons i no és determinant per a res. No compleix la missió que semblava tenir assignada de ser el paracaigudes del PP perquè només es queda 25.000 dels 75.000 sufragis que perden els populars, la gran majoria a Palma. El fet que només es presentàs a Palma i Calvià l'ha limitat i el fet que la mobilització de l'electorat respongui a un desig de canvi, també, perquè els votants han vist que el canvi no passava per Ciutadans, una formació que només podia pactar amb el PP.

El Pi irromp però no és clau

Les enquestes el deixaven fora o a les portes del Parlament i, en canvi, El Pi ha acabat entrant amb tres diputats. La formació de Jaume Font s'imposa als sondejos i fa valer el seu important desplegament a escala municipal, on fins i tot guanya pes i està en disposició de controlar batlies importants. Les enquestes, en el cas d'El Pi, només han estat capaces de predir un fracàs anunciat a Palma. Amb tot, un dels elements més sorprenents que es produeix amb El Pi és que, malgrat obtenir representació, el tomb electoral cap a l'esquerra és tan clar que no serà clau per determinar ni el Govern autonòmic ni el del Consell de Mallorca, una novetat perquè fins ara l'esquerra sempre havia necessitat una formació de centredreta per governar.

Les enquestes no encerten

Si una cosa ha quedat clara en aquestes eleccions és que els sondejos electorals no entenen la idiosincràsia de les Illes. De fet, llevat de les tendències dels grans partits estatals –PP, PSOE i Podem–, als quals, si més no, s'han aproximat moltíssim els resultats finals, no van predir algunes de les claus més importants. Erraren amb El Pi. Les enquestes ignoraven la formació regionalista o en el millor dels casos els donava un percentatge de vot que amb dificultats els permetia entrar a les institucions. Els resultats han estat diferents i El Pi ha aconseguit entrar de manera contundent amb 3 diputats. Tot el contrari passa amb Ciutadans. Les enquestes arribaven a donar-li fins a 9 diputats i cap menys de 4. Lluny d'aquesta realitat, C's ha quedat amb només 2 diputats. Cap enquesta va saber veure tampoc la que ha estat la sorpresa d'aquests comicis: la pujada de MÉS a Mallorca i Menorca, que s'ha traduït en fins a 9 escons.

stats