Punt final a una requalificació de cine
Una sentència del TSJIB diu que l’eliminació d’una de les polèmiques àrees de reconversió no s’ha d’indemnitzar
PalmaLa Justícia ha acabat de frustrar les expectatives dels propietaris que compraren un antic cinema de Llucmajor i un edifici de l’Arenal que havien de ser cedits a l’Ajuntament com a equipaments municipals, a canvi de la reclassificació d’uns terrenys rústics de 148.425 metres quadrats a Son Verí Nou. L’operació l’avalava una de les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial incloses en el Pla Territorial aprovat l’any 2004 per PP i UM.
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears tomba la petició d’indemnització de dos milions d’euros que havien fet els afectats per l’eliminació d’aquesta figura urbanística, després que el juliol de 2010 la Llei de mesures per a la revaloració integral de la Platja de Palma acordava suprimir aquesta Àrea de Reconversió Territorial (ART), i posteriorment el ple del Consell de Mallorca de dia 13 de gener de l’any 2011 eliminà totes les àrees de reconversió directes, entre les quals hi ha aquesta, la número 10.9.
Els recorrents presentaren, infructuosament, reclamacions de responsabilitat patrimonial davant l’Ajuntament de Llucmajor, el Consell i el Govern per la “inutilitat de les despeses assumides” per haver comprat l’antic cinema i l’edifici de l’Arenal per cedir-los al Consistori, com marcava la polèmica operació urbanística. Els demandants ja eren propietaris de la finca rústica de Son Verí nou que havia de multiplicar, de la nit al dia, la capacitat edificatòria dels terrenys, on es podien passar a fer fins a 296 xalets de 150 metres quadrats.
Despeses “prematures”
La Justícia finalment ha resolt que, en aquest cas, “no hi havia més que una mera expectativa que el compliment de les previsions de l’ART 10.9 conduís a un futur estadi en el qual es podria desenvolupar. Però no cap indemnització per les despeses assumides en previsió en la futura execució de l’ART”, argumenta la sentència. El TSJIB considera que els dos milions d’euros reclamats pels propietaris són “despeses prematures i per tant no indemnitzables”. Segons els jutges, per poder haver reclamat s’hauria d’haver inclòs l’operació en la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana de Llucmajor, però no fou així.
“No es posa en dubte que els recorrents confiaren que l’ART 10.9 aprovada pel PTM uns mesos abans de la compra dels immobles seria desenvolupada segons indicava el pla i que per aquest motiu els varen adquirir. Però l’avantatge de la seva adquisició primerenca -sens dubte per contrarestar un increment especulatiu del seu valor o per evitar la seva complexa integració en un sistema d’equidistribució amb els terrenys a urbanitzar- venia acompanyada del risc que succeís el que succeí, és a dir, que finalment no es desenvolupàs el que no era més que una simple previsió pendent d’instruments de desenvolupament”, diu la sentència dictada per la Sala Contenciosa Administrativa, presidida pel magistrat Gabriel Fiol.
Tanmateix, en la sentència, contra la qual hi cap recurs de cassació davant el mateix TSJIB i el Tribunal Suprem, els jutges eximeixen els propietaris dels terrenys de Son Verí de pagar els costos processals, ja que admeten “els continus canvis de rumb de les administracions demandants” en matèria d’ordenació territorial.
Pilotades urbanístiques
Un milió de metres quadrats de sòl rústic passaren, en qüestió d’hores, a ser urbanitzables. Aquesta fou, sens dubte, l’operació més polèmica i urbanísticament més important del Pla Territorial. La norma fou aprovada pel PP i UM el 2004, i la seva principal funció era la de recopilar tota la normativa urbanística i fixar els paràmetres de creixement poblacional a tota l’illa. Tanmateix, la requalificació de determinades zones acabà sota investigació judicial tres anys després.
Cinc municipis de Mallorca centraren la mirada de la justícia. El sumari del cas Pla Territorial feia referència a les requalificacions que es varen produir l’any 2004 als municipis de Sóller, Campos, Marratxí, Pollença i Alcúdia. L’ART de Llucmajor, però, no s’arribà a incloure mai en el sumari del cas, que va ser arxivat ‘provisionalment’ el novembre de 2010.
