Publicitat
Publicitat

CONFLICTIVITAT LABORAL

Pugen un 20% els conflictes col·lectius que van al TAMIB

Un de cada tres enfrontaments gestionats pel tribunal d’arbitratge el 2016 es va produir a l’hostaleria

Els conflictes col·lectius que arriben al TAMIB (Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Balears) van créixer l’any passat un 21,4% respecte del 2015. En total, es van obrir 68 expedients per conflictes laborals de caràcter col·lectiu, mentre que fa dos anys foren 56, segons les dades de la memòria del TAMIB de l’any passat.

La sanitat va ser el sector que més enfrontaments d’aquest tipus va fer arribar al tribunal d’arbitratge, ja que, amb 13 expedients, suposen el 19% dels conflictes col·lectius totals -de fet, enguany ja va anunciar-se també una vaga a la sanitat privada per a aquest mes que, després de passar pel TAMIB, va acabar desconvocant-se.

Les empreses públiques són, després de la sanitat, aquelles que més acaben al tribunal per conflictes col·lectius. L’any passat va ser en fins a 11 ocasions i probablement l’exemple més sonat és el de Serveis Ferroviaris de Mallorca, que s’ha allargat durant el 2017 i que ha suposat nombroses vagues de tren durant els darrers mesos.

La vaga és, precisament, recurrent als conflictes col·lectius que es gestionen al TAMIB. Del total d’expedients oberts, en un 28% dels casos s’havia anunciat que se’n convocaria una. No obstant això, des del tribunal recorden que més de la meitat (un 53%) dels conflictes en què s’havia anunciat una vaga acaben en un acord després d’haver passat per la mediació o l’arbitratge i per això veuen positiva la dada total d’acords dins els conflictes col·lectius: un 23%.

En el cas de les disputes individuals, el grau d’acord és molt superior, del 60%, i, si bé s’han mantingut més o menys estables entre el 2015 i el 2016, el nombre d’expedients oberts per conflictes individuals és extremadament superior al dels col·lectius: l’any passat se’n van gestionar 10.952 (un 4% més que durant el 2015).

El sector amb més conflictes oberts l’any passat va ser, amb diferència, l’hostaleria, ja que més d’un de cada tres expedients oberts, un 33,8%, sortia d’empreses relacionades amb el món hostaler. El comerç i la construcció -així com les activitats administratives i els serveis auxiliars- són els altres sectors més problemàtics, però des del tribunal expliquen que aquesta major presència de desacords és deguda al fet que són “els autèntics motors de l’economia”.

La majoria dels conflictes gestionats van respondre, sobretot, a extincions de contracte, en un 62% dels casos, i la gran majoria eren, concretament, expedients d’acomiadament. Les extincions de contracte més freqüents van ser, per a les dones, a llocs de feina com a administratives i, per als homes, als treballs no qualificats i a llocs de feina com a especialistes.

“La crisi va disparar les actuacions de caràcter individual perquè les reformes laborals han alterat l’ statu quo ”, explica Josep Benedicto, coordinador d’assessories jurídiques de CCOO i membre del patronat del TAMIB. “Ara, en un escenari que podríem dir de postcrisi, en teoria els conflictes haurien de baixar, però pugen. Per això s’hauria de reformar la reforma o retrotreure’s a abans d’aprovar-la”.

Per Benedicto, “el conflicte és necessari per convulsar la societat” i, fins ara, “els tribunals arbitrals han estat positius” per trobar una solució més enllà del conflicte. En qualsevol cas, el líder sindical afirma que, a l’hora de reivindicar millors condicions laborals, la negociació col·lectiva és una eina fonamental dels treballadors, que va acompanyada d’altres, com la mobilització o la vaga.

En aquest sentit, Benedicto considera que la principal batalla per als sindicats és la pujada de salaris: “És necessari i comença a haver-hi conscienciació sobre el tema”. Els beneficis empresarials s’han recuperat, però “el Salari Mínim Interprofessional és a la meitat de la mitjana de la Unió Europea i les condicions de feina no estan al dia del que es necessita per viure”.