Proposta perquè no desaparegui el búlgar

Palma.A la recerca d'un somni, de vegades més fictici que real, moltes persones han abandonat el lloc on varen néixer. Bulgària és un d'aquests països on una part important de la població va emprendre aquest viatge que molts ara estan disposats a fer de tornada, però ¿què han significat tots aquests moviments migratoris per al seu país?

Arrels búlgares en risc

A Bulgària, actualment hi viuen 7.200.000 persones i un milió ha emigrat a altres països. La població resident s'ha reduït un 5% cada any i es calcula que, si continua així, el 2020 només en quedaran 6 milions a Bulgària. A Balears, durant el 2009, amb els romanesos, varen ser el col·lectiu que més va créixer. Ara hi viuen uns 10.000 búlgars. "És molt greu el que passa i l'única manera de preservar la nació búlgara és treballar amb les comunitats de fora del país amb l'ensenyament de l'idioma i la cultura. Els infants parlen català i castellà, i el búlgar desapareix", assegura preocupat Nikolai Blangev, president del Centre Búlgar Balear, Vasil Levsk. A Mallorca, hi ha dos centres escolars finançats en part pel Ministeri d'Educació del seu país, on els dissabtes al matí aprenen l'idioma i la cultura, però té molt pocs alumnes. "Només el 10% dels nins i les nines búlgars van a aquest tipus d'escola", diu Nikolai. Per arribar a més infants, la seva associació vol posar en marxa un projecte pilot a Mallorca que, en cas de funcionar, es faria extensiu a la resta de la Península. La idea és oferir l'ensenyament de búlgar com a assignatura extraescolar als col·legis on hi hagi un grup d'infants que ho demanin per poder arribar a l'altre 90% i que així "els menors no perdin les seves arrels", assenyala Nikolai. El projecte ha agradat molt i, segons explica, la vicepresidenta del seu país, Margarita Popova, hi ha donat el vistiplau. Això sí, com que el govern de Bulgària està en un moment molt delicat, haurà d'esperar.

Paral·lelismes

La ciutadania búlgara actualment està sacsejant el sistema. Amb el crit de màfia, que és com anomenen la classe política, han dit prou als seus governants i demanen amb decisió un canvi. "És com el 15-M d'aquí d'Espanya, però pertot arreu, a tots els carrers. Volen canviar el model polític", assegura Nikolai, qui comenta que són reivindicacions similars a les d'Egipte i altres parts del món. Per Teodora Hristova, vicepresidenta de l'Associació de Búlgars a Mallorca Sveti Sveti Kiril i Metodii, les mobilitzacions que estan tenint lloc al seu país tenen molt de paral·lelisme amb la realitat espanyola: "Crec que és el mateix que tenim aquí. Hi ha escàndols de corrupció, però no tants, no són tan concrets com aquí", comenta.

Raons per partir

De les Illes Balears, segons l'Institut Nacional d'Estadística, els búlgars han estat el tercer col·lectiu a sortir de l'Arxipèlag després dels alemanys i dels britànics. Crida l'atenció, perquè aquests dos països tenen unes economies no tan castigades per la crisi com l'espanyola, però Bulgària és el país més pobre de la Unió Europea. Tot i així, durant el 2012 més de 1.000 ciutadans han deixat de viure a les Illes Balears.

"El més probable és que hagin tornar a Bulgària. La situació és crítica per a tothom, però millor que aquí. Allà hi ha un 12% d'atur; a Espanya, un 27%", assegura Teodora. Ella, que és enginyera electrònica i fa feina a Mallorca com a tècnica de prevenció de riscos, recorda les sensacions agredolces de deixar la teva terra. "El més difícil és no tenir la família, és dur, molt dur. Has de tirar endavant i tot és nou i això t'obre la ment", diu. Tornar al teu país perquè t'enyores no sol ser una raó de pes, la principal és l'econòmica, com explica el president del Centre Búlgar a Balears, Vasil Levsk: "Hi ha casos de búlgars desesperats per trobar feina i que partiran perquè no tenen mitjans per sobreviure".