CAS CURSACH
Balears 26/08/2017

‘El Principito’ reapareix al relat d'una nova testimoni

Aquest era el malnom amb el qual es referien a Álvaro Gijón, segons la testimoni clau del cas

Anna Schnabel
4 min
‘El Principito’ reapareix en una nova declaració

PalmaEls relats dels testimonis protegits que van veient la llum semblen indicar, de moment, que les peces del trencaclosques en què s’ha convertit el cas Cursach -que investiga un entramat corrupte entre empresaris de l’oci i funcionaris, policies i polítics- encaixen. Una nova testimoni protegida de la causa -la número 34- va manifestar dilluns que recordava un client de la casa de cites on feia feina: El Principito, el malnom amb el qual, segons la testimoni clau del cas -la número 31-, anomenaven Álvaro Gijón quan visitava el local.

La nova declarant, una extreballadora de la mateixa casa de cites que hauria regentat la testimoni més famosa de la causa, explicà que la governanta del local anotava diàriament en una agenda el nom dels serveis que s’hi havien ofert, el nom de l’empleada, el del client i allò que havien consumit, entre d’altres detalls. Precisament, la testimoni 31 aportà als investigadors un dietari on figurava el registre de les visites, pagades per Tolo Cursach, de l’expresident del PP de Palma, José María Rodríguez, i de Gijón.

El diputat, ara del grup mixt, va admetre que apareixia en aquell document com El Principito, si bé va qüestionar la veracitat d’aquella prova i, de nou, va negar totes les acusacions. La testimoni 34 indicà, no obstant les coincidències, que no arribà a veure mai la cara d’aquell home -continua la declaració- perquè la governanta del pis no volia que les treballadores mantinguessin contacte amb els “clients importants i famosos” que freqüentaven l’establiment “si no consumien drogues” i no es mostraven “molt alegres”.

La testimoni 34 també manifestà que havia assistit a la sala VIP de la discoteca Tito’s, propietat de Cursach, on acudia “gent selecta” com “Cristiano Ronaldo” i d’altres persones “famoses”. Així mateix, digué que recordava el cap de sala de l’emblemàtic local. Era la mateixa persona que declarà als investigadors que a la sala VIP de Tito’s acudien policies per gaudir de tota mena de favors -alcohol, drogues i sexe gratuït- tan sols exhibint la placa policial. La nova testimoni afegí que “les prostitutes havien d’entrar al despatx de Jaume Lladó” -el director de la discoteca, investigat en aquesta causa. Allà, “tenien relacions sexuals amb Jaume o amb qui fos”, conclogué.

Treballadors i clients, víctimes de "pallisses brutals"

L’espectacle davant el qual ens traslladen les declaracions que es van fent públiques s’ha vist alimentat pel relat d’un altre testimoni -el número 35-. Un treballador de la discoteca Megapark de l’Arenal, igualment propietat de Cursach, va declarar el setembre de l’any passat que havia presenciat una "pallissa brutal" que alguns directius del cercle empresarial de Tolo Cursach propinaren a un treballador “per no haver fet bé la feina”. La darrera de la qual va tenir coneixement explica que va produir-se contra un empleat que no havia escurat bé els plats i els tassons.

El testimoni deixà clar que aquestes pràctiques, qualificades pel jutge com a pròpies d’una “organització criminal” en una de les seves interlocutòries, eren possibles gràcies a la falta d’inspeccions policials, que haurien permès al grup “maltractar els treballadors”.

El testimoni assegurà, a més, que no era inusual que porters i treballadors de la discoteca apallissassin clients. Aquestes agressions, algunes de les quals eren “molt greus”, requerien els serveis sanitaris. No obstant això, segons la mateixa versió, els empleats del Grup Cursach havien de cridar, per norma, a un número de telèfon en concret. Apareixia, aleshores, “una ambulància de la clínica Juaneda” que es desplaçava fins a la discoteca i “atenia el pacient al carrer de la part de darrere”. El testimoni va afirmar que aquests fets “no queden registrats per enlloc”. Així mateix, apunta que en algunes ocasions els mateixos directius “han pagat els clients perquè no denunciïn, per exemple, setmanes senceres amb tot pagat a l’hotel BH”.

El declarant també assenyalà que freqüentment els treballadors fan “més hores de les que figuren en el contracte, els mouen de local en local al seu caprici, els resten doblers de la nòmina si ho consideren convenient, no es compleixen les mesures de seguretat, molts no tenen contracte i treballen sota l’amenaça de ser acomiadats”. Totes aquestes maniobres haurien estat orquestrades per la mà dreta empresarial de Cursach, Tolo Sbert, també empresonat des del març, juntament amb dos directius més.

Més presumptes suborns al descobert

El mateix testimoni protegit va explicar que era ell mateix “qui preparava els sobres per als GAP”, el Grup d’Atenció Preventiva de la Policia Local de Palma. El Megapark, on treballa actualment i on ha fet feina durant anys, “no havia rebut cap inspecció policial ni de Treball, Sanitat o de l’Ajuntament fins aquest estiu”, va dir. “Els policies mai no pagaven”, continua el relat, i això “permetia [als empresaris] infringir els horaris de tancament, el volum de la música o l’aforament”.

“Totes aquestes activitats il·lícites permeten al negoci facturar cada nit d’estiu uns 5.000 euros”, indicà al jutge. “Es fan, normalment, dos torns de treball i unes 40 caixes, cosa que resulta en una xifra de 400.000 euros en total”, continua la declaració. A més a més, indica que els tiqueters del Grup Cursach -diu que són prop d’uns 200 a la Platja de Palma- “treballen en negre”, ja que no són perseguits per la policia.

Totes aquestes accions “han estat factibles per la participació de la policia”, subratlla, i puntualitza que molts d’aquests agents haurien treballat com a porters o personal de seguretat i per aquest motiu haurien evitat les inspeccions.

Els agents que haurien cobrat, presumptament, aquests suborns eren Carlos Vallecillo i Tomás Mas -dos noms ja habituals a la causa-, entre d’altres. El testimoni afegeix que companys seus entregaven multes a l’exinspector de policia Toni Bergas i un altre policia, perquè aquests “realitzassin les gestions oportunes amb la finalitat d’eliminar les sancions”.

stats