Balears 26/01/2016

Primera passa per enterrar l'herència lingüística de Bauzá

El Parlament modifica la Llei de normalització lingüística i avança en la recuperació del català com a requisit en l'administració

Jaume Vinyas
3 min
La presidenta, Francina Armengo, i el vicepresident, Biel Barceló, conversen durant el ple extraordinari d'avui. / ISAAC BUJ

PalmaFer una passa enrere per continuar progressant. Amb aquest esperit, el Parlament ha aprovat una modificació de la Llei de normalització lingüística que recupera l'esperit amb què la norma fou aprovada, l'any 1986.

La proposició de llei l'ha presentada El Pi i ha rebut el suport de PSIB, MÉS, Podem i Gent x Formentera. PP i C's hi han presentat esmenes, que no han estat aprovades, i hi han votat en contra.

El text destaca el dret de la ciutadania a expressar-se en català en tots els àmbits, especialment en la seva relació amb l'administració pública. En aquest sentit, encoratja el Govern a regular i fomentar l'ús normal de la llengua pròpia. També insta a una capacitació progressiva dels funcionaris.

L'altre canvi respecte de la modificació anterior és que es recupera l'oficialitat exclusiva del català en els topònims de la comunitat.

A favor i en contra

El portaveu d'El Pi, Jaume Font, ha celebrat que el Parlament s'hagi "desembauçat" d'una norma aprovada el 2012 pel PP i que, segons el text que han presentat, es va dur a terme sense equilibri, serenitat ni consens. Font ha defensat, en alguns moments de manera apassionada, que l'administració garanteixi la defensa del català, més vulnerable que el castellà per ser més minoritari. "Si fa 30 anys era necessari, ara ho és més, perquè a les Balears hi viu un 70% més de gent", ha argumentat als passadissos del Parlament.

El portaveu parlamentari del Pi, Jaume Font, ha comparegut amb l'exdiputat del PP, Antoni Pastor, qui, precisament, va deixar la formació conservadora per la política lingüística de Bauzá. / ISAAC BUJ

La portaveu parlamentària del PP, Marga Prohens, ha criticat l'"obsessió" a derogar tot allò que va aprovar el PP la legislatura passada. "La llengua no és la principal preocupació del carrer", ha afegit. Prohens ha estat molt crítica amb la convocatòria d'un ple extraordinari per tractar aquesta qüestió i ha titllat de "fals i hipòcrita" l'interès del Govern en la preservació del català.

El portaveu de Ciutadans, Xavier Pericay, també s'ha mostrat molt crític amb la proposició de llei i ha lamentat que no s'hagi acceptat cap de les seves esmenes. "Les llengües no tenen drets, només les tenen els parlants", ha sentenciat.

El secretari general de Podem a les Illes, Alberto Jarabo, ha acusat Ciutadans de "recuperar el discurs de Bauzá a la cambra" i s'ha mostrat "molt content i satisfet perquè s'hagi recuperat la dignitat de la nostra llengua". En la mateixa línia, s'ha expressat la diputada de MÉS per Mallorca, Bel Busquets, qui ha afirmat que el d'avui era "un dia de festa molt important per al retorn de la dignitat a les Balears". Més combatiu s'ha mostrat el portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, qui ha recordat el president anterior afirmant que "Bauzá és la reencarnació de Felip V en el segle XXI". Finalment, la diputada del PSIB Elena Vaquero ha defensat que "la llengua no és bandera, sinó patrimoni cultural".

El català i els funcionaris

El ple ha aprovat posteriorment la presa en consideració de la modificació de la Llei de funció pública que preveu recuperar el català com a requisit (i no només com a mèrit) per aspirar a una plaça dins l'administració balear. Un cop complert el tràmit, s'obrirà el període d'esmenes i es durà a ple ordinari perquè s'aprovi.

La portaveu parlamentària del PSIB, Pilar Costa, ha indicat als periodistes que la modificació podria ser aprovada "d'aquí a un mes o mes i mig".

stats