Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Primera nit a Cabrera, el paradís s’obre al poble

22 persones han estrenat, aquest cap de setmana, el refugi del Parc Nacional

“Quan ens hem aixecat avui al matí només sentíem el vent. Aquí no et molesta ningú”. És l’experiència dels qui, per primera vegada, anit passada han dormit al paradís. Ho deia Anelia, una de les primeres persones que ha passat la nit a Cabrera aquest cap de setmana i que no forma part ni del personal del parc, ni dels militars, ni de la Guàrdia Civil.

De barracons per als militars que durant dècades feren maniobres a Cabrera a refugi per a aquells que no tenen un veler o un iot. Cabrera s’ha obert al poble. El refugi, obert l’1 d’abril passat, no ha rebut els primers hostes fins aquest cap de setmana. Els primers de gaudir del privilegi foren una família mallorquina que hi passaren la nit, sols, divendres. Anit passada, vint-i-dues persones s’hi han allotjat. El refugi té dotze habitacions dobles i la capacitat màxima és de vint-i-quatre adults i sis o set infants, que poden dormir en un llit plegable. Una sala d’ús comú, amb un microones i una gelera, permet fer-hi les menjades i la vida social.

“Aquí s’ha aturat el temps”, diu Patxi Gordiola, biòleg del Parc Nacional. I aquest és, precisament, un dels valors que s’han d’anar a cercar a Cabrera, un indret que roman verge, enmig d’una Mediterrània malmesa pel ciment a balquena.

De fet, les condicions extraordinàries del paratge fan que, en el preu, de seixanta euros per una habitació doble amb bany en temporada alta i cinquanta durant la baixa, no s’hi inclogui carta blanca. Per quedar a romandre al refugi, els hostes s’han de doblegar a una sèrie de condicions, obligades per les normes del Parc Nacional. “En general, la gent que ha vingut anit a l’alberg és molt respectuosa. La normativa de Cabrera per a ells també s’aplica, no poden voltar per aquí com si res”, explica Imma Jimeno, encarregada i guia del refugi. De fet, se’ls aplica la mateixa normativa que a la gent que ve amb el vaixell: la mobilitat a peu està restringida a àrees determinades, no es pot fumar en tota l’illa excepte al port i a la platja, i no es poden deixar residus.

Les excursions al museu, al castell, al monument als francesos, als jaciments arqueològics o la caminada llarga al far de n’Ensiola són les rutes que es poden fer lliurement. Els cinc treballadors d’interpretació del parc ofereixen activitats als visitants. “Oferim tres excursions llargues: a ses Figueres, a ses Sitges i la pujada al cim de na Picamosques”, explica el biòleg, Patxi Gordiola. Amb l’arribada de l’estiu, les activitats estrella es traslladen a la mar: busseig sense botelles per contemplar els fons marins privilegiats.

Les reserves es poden fer a http://cvcabrera.es/albergue-de-cabrera/, per una estada de com a màxim una nit, de juny a setembre, i de dues nits, de febrer a maig.

Quatre nous llocs de feina

Esther és una de les dues noves treballadores del parc que s’encarreguen que els hostes del refugi ho trobin tot en condicions òptimes. Ella i una companya es turnen, setmana sí setmana no, en les tasques de neteja del refugi. Fa tan sols unes setmanes que s’ha incorporat a la nova feina, però afirma que el ritme pausat de l’illa ja l’ha seduïda. “Abans no me n’anava mai a dormir abans de les 23h, però ara pas gust de matinar, perquè la sortida de sol aquí és un privilegi!”, explica. Juntament amb ella i la seva companya, dues guies també han entrat a formar part de la vintena de persones que, entre tots els departaments, serveis externs i torns, fan feina a Cabrera. Tragsa, l’empresa que gestiona el servei, en té la subcontractació.

Una de les guies del refugi, Imma Jimeno, explica que dormen a les casetes de devora el refugi, igual que els treballadors de l’Ibanat. “Si els hostes tenen cap problema o urgència, som aquí devora. Estan aïllats, però no deixats de la mà de déu”, precisa.