Preus, pluges i bestretes

Pagada la bestreta de la PAC

La Unió Europea va autoritzar el pagament de fins al 70%

La Conselleria d’Agricultura, a través del Fogaiba, ha abonat als agricultors la bestreta de la Política Agrària Comuna (PAC). La Unió Europea va autoritzar el pagament de fins al 70% dels pagaments directes de l’any 2017, ajuts finançats al 100% amb fons comunitaris, per causa de la sequera i d’altres fenòmens meteorològics adversos. Aquestes quantitats es podien començar a abonar a partir del 16 d’octubre i a partir del 17 s’ha pagat l’avançament a 4.530 beneficiaris de les Balears, fet que ha comportat el pagament, aquesta setmana passada, d’11.515.093 € en total. Dins aquest import hi ha 6.175.822 € que corresponen al pagament bàsic i 3.186.478 € del que es coneix com a pagament verd. 796.359 € són per al pagament a petits agricultors, 304.962 € per al pagament de les vaques dides i 889.434 € per a l’ajuda del vacum de llet. La bestreta ha estat important i ha representat un èxit notable en la gestió del Fogaiba.

Pla contenció de la ‘Xylella’

Brussel·les atén les demandes del Govern balear

A la fi les autoritats comunitàries, és a dir, el Comitè Permanent de Sanitat Vegetal, han autoritzat l’aplicació a les Balears del Pla de contenció davant la ‘Xylella’. A l’acord també es dona als estats la potestat de decidir quines espècies vegetals es poden sembrar, a partir dels plantejaments que facin les comunitats autònomes. D’aquesta manera, Brussel·les atén les demandes del Govern Balear no aplicant les mesures d’erradicació recollides a la normativa europea. El protocol de contenció consisteix a arrabassar els arbres infectats i prendre mostres de les plantes dels voltants amb la finalitat de detectar-hi altres possibles infeccions, però evitant l’eliminació massiva de la vegetació de l’entorn. El Pla de contenció es pot dir que és una mesura adequada per situacions com la nostra, en la qual el bacteri ja es troba escampat i les mesures dràstiques són inútils i molt costoses des de tots els punts de vista.

Preus de mens i porcells

És positiu que els mercats estiguin estabilitzats

L’evolució del preu dels xots a Mallorca és positiva des de fa mesos. El me petit es paga a 8,10 € el quilo, i a les mateixes dates de l’any passat es pagava a 7,70 €, i els mens d’entre 8 i 12 quilos tenen a hores d’ara un preu de 6,2 €, i el 2016 el tenien de 5,50 €. Això representa més de 8 € per xot. El mateix passa amb el preu de les porcelles, amb problemes per atendre la demanda. Ara mateix el porcell de 5 quilos està a 40 € i la porcella d’entre 7 i 9 quilos es paga a 44 €. A la mateixa setmana de l’any 2016 els preus eren de 30 i 34 euros, respectivament. Per tant, hi ha 10 € de diferència. A la pujada del preu de la porcella hi ha ajudat l’existència de la llonja, que es reuneix cada setmana a Sineu i fixa els preus de referència. És positiu, enmig d’una situació crítica del sector ramader, que els mercats d’aquests dos productes característics (el xot i la porcella) estiguin estabilitzats i amb preus raonables pels productors.

Les figues seques

El 35% dels enquestats en mengen almenys un pic a l’any

Segons un estudi de consum alimentari de la població mallorquina fet per l’Institut de Qualitat Agroalimentària de les Illes Balears (IQUA), el 35% de les persones enquestades consumeixen figues seques almenys una vegada a l’any. El perfil del consumidor d’aquest producte tradicional serien els homes, majors de 45 anys, nascuts a les Illes Balears i que les compren al supermercat. En definitiva, podem deduir que la presència d’aquest aliment és significativa a Mallorca, sobretot en una franja de població amb una certa edat, encara que es pot pensar que en una part considerable el consum més important és de figues seques importades del Marroc o de Turquia, ja que de moment no consta l’existència de comercialització de figues seques de producció local més enllà de produccions artesanes, que es poden trobar sobretot en els canals de venda directa i que no són presents en els grans circuïts de distribució.

Aigües beneïdes

Les pluges han afavorit els sembrats de farratgeres d’hivern

Les darreres pluges, que no han estat gaire abundants, així i tot han estat molt beneficioses per als conreus. La pagesia està contenta, perquè per un cantó les pluges han afavorit els sembrats de farratgeres d’hivern, que necessitaven veure aigua després d’unes setmanes de sequedat i molta calor, i per l’altra, van bé per preparar la terra per a la sembra dels cereals en els mesos de novembre i desembre. Els ramaders han respirat alleujats ja que tindran menjar per als animals i el camp posa bona cara després d’uns moments que, com hi estam acostumats en els darrers anys, presagiaven una tardor extremadament seca i calorosa. Ara la cosa s’ha compost i anirà bé i més que bé si no s’espenya.