CRIMS CONTRA LA HUMANITAT
Balears 19/10/2016

Denuncien davant el Consolat argentí l'afusellament d'un home a Maó durant el franquisme

Va ocórrer l'any 1942 i el seu cas podria afegir-se a la causa que investiga la jutgessa María Servini

Efe
2 min
DE PALMA A BUENOS AIRES  El Mur de la Memòria, al cementeri de Palma, ret homenatge als represaliats pels franquisme a Mallorca.

MadridUna familiar d'una víctima del franquisme afusellada a Maó ha presentat aquest dimecres una denúncia davant del Consolat argentí a Madrid perquè aquest cas es pugui afegir a la causa que s'investiga al país americà per crims contra la humanitat.

La neboda néta d'un home afusellat a Maó l'any 1942, i una altra víctima del franquisme, han presentat aquest dimecres davant el Consolat argentí a Madrid sengles denúncies amb la finalitat que siguin valorades pel fiscal, per afegir-les a la causa que instrueix al país americà la jutgessa María Servini i en la qual s'investiguen els crims que van tenir lloc durant la dictadura.

Possible prescripció dels delictes

Les denúncies es presenten dies després que la Fiscalia General de l'Estat dictàs una ordre perquè els seus representants intentassin suspendre les declaracions en jutjats espanyols de víctimes i investigats en la querella argentina, sol·licitades per la magistrada Servini.

El Ministeri Públic va argumentar la seva decisió en la prescripció dels delictes i en la Llei d'amnistia de 1977.

Però això no serveix a Isabel i Àngel, els dos denunciants, que, a la sortida del Consolat argentí, han explicat a Efe que els delictes contra la humanitat no prescriuen i han recordat que l'ONU ja va instar el Govern a derogar aquesta llei perquè "entra en col·lisió amb el dret internacional".

L'exhumació de les restes

Amb la seva denúncia, Isabel ha sol·licitat l'exhumació del seu besoncle, que va ser afusellat el 1942 a Maó, la comprovació de la seva identitat mitjançant una prova d'ADN i que s'aixequi una placa en el seu nom i en el dels 148 militars republicans que van morir allà.

Per la seva banda, Àngel, víctima que va rebre tortures a l'octubre de 1975, pocs dies abans de la mort de Franco, demana a la jutgessa que s'identifiqui els agents de la Brigada Política i Social de la Guàrdia Civil que el van torturar, amb la finalitat que se'ls pugui prendre declaració.

Diferents peticions que, segons creu, únicament s'aconsegueixen d'una manera: amb la definitiva obertura d'un procediment judicial perquè "tiri endavant la justícia" que ni l'oncle d'Isabel ni Àngel van tenir.

Són conscients que serà un procés llarg i lent, però es mostren esperançats que vegi definitivament la llum, i per a això pretenen fer tot el possible.

En aquest sentit, en la mateixa conversa a la sortida del Consolat, tots dos decideixen espontàniament sol·licitar, en un exhort a l'autoritat judicial competent, la possibilitat que declarin davant el jutge.

I encara que cada vegada "queda menys temps" per a algunes de les víctimes, com recorda la seva advocada Ana Messuti, aquesta causa no té límit de parentiu perquè els familiars sempre podran prendre el testimoni, ja que "la Justícia i el temps no poden estar en guerra".

"Si no és avui, serà demà, però la Justícia ha de prosperar. Si no ho visc jo, ho viurà el meu fill, però ha d'arribar", sentencia Àngel.

stats