Oriol Artigas és un jove viticultor que vaig conèixer fa uns anys i em captivà la seva hiperactivitat, les ganes d’experimentar sense seguir les clàssiques regles de vinificació jugant amb la intuïció i amb raïms provinents de la zona d’Alella. Aquest vi és un gran exemple de no seguir les normes, un exemple de rebel·lia, no és ni negre ni tampoc un rosat, és un autèntic vi vermell de garnatxa, syrah i una mica de sumoll que macera amb la rapa durant tres dies i després premsat i fermentat dins un dipòsit d’inoxidable. En destapar-lo flaires de reducció que desapareixen al cap de poc temps emergint molta fruita fresca i notes terroses, agradable, refrescant i molt gustós a la boca.
VINYÒVOL
Balears
21/10/2017
Possible pujada de preus
La quantitat i les perspectives de venda són alguns dels factors que duen als vinaters a plantejar-se aquesta opció
3 min
EnòlegAra que ha acabat la campanya, els vinaters comencen a fer números i a comptar quantes botelles tindran disponibles per al 2018. És l’hora de fer contactes amb distribuïdors, importadors i clients de confiança per exposar, explicar o negociar de quina porció d’aquest botí podran disposar. Entre rialles i bromes es posa damunt la taula que enguany hi ha una important baixada de producció i, per tant, no podran tenir la quantitat que tant desitjaven. Un “idò què hi farem, ho entenem, segurament ens podrem adaptar” i després verbalitzen un “que apujareu els preus?” i fan un petit silenci seguit d’una mitja rialla, ja que esperen que no se’ls hagi passat pel cap o, si més no, que, si tenen ganes de fer-ho, ho ajornin sine die. Estic ben convençut que pel cap dels vinaters ronda la idea d’apujar els preus; de motius o factors, n’hi ha diversos, però n’apunt tres de ben senzills:
El primer factor és el de la quantitat. Enguany hi haurà manco botelles de vi per vendre. Ja fa tres setmanes que vaig escriure que podíeu reservar el vostre vi al celler de confiança perquè semblava que la producció havia baixat. Idò ja es comencen a saber les produccions de la verema del 2017 i, encara que al final no ha estat una caiguda tan accidentada com es preveia, la producció de raïm ha minvat en un percentatge important. Pel que fa a Mallorca, la Denominació d’Origen Binissalem anuncià dia 5 d’octubre el final de la verema amb 1.560.914,40 kg de raïm, una quantitat al voltant d’un 24% inferior a la de l’anyada anterior; la Denominació d’Origen Pla i Llevant ha tingut un 18% menys de producció de raïm blanc i un 7% menys de raïm negre, que en total representen un 11% menys que l’any anterior; en aquest cas segurament no hi ha hagut una gran pèrdua a causa de les noves plantacions que han entrat en producció. Quant als cellers que estan emparats a la indicació geogràfica Vi de la Terra de Mallorca, que són molts i cada vegada més, s’han collit 3.415.401 kg, que representen una quantitat un 19% inferior a la de la verema del 2016; m’han indicat que encara no tenen el 100% d’entrades, però no hi haurà gaires variacions significatives. Encara no tenim dades oficials de Menorca i Eivissa, però després de diverses telefonades puc concloure que a les Pitiüses la producció també ha minvat entre un 10 i un 15% respecte de l’any anterior, mentre que a Menorca han tingut una producció similar a la de l’any anterior i fins i tot algun celler ha tingut un petit augment.
El segon motiu són les perspectives de vendes. La veritat és que quasi tot, per no dir tot, el vi que s’elabora a casa nostra es ven molt bé, a bon preu i sense haver de fer rebaixes a darrera hora. Cada vegada s’exporta més vi i la demanda interna no deixa de créixer fins al punt que una gran quantitat de cellers queda sense vi blanc i rosat a l’inici de l’estiu, però el més destacat és la sensació d’eufòria que hi ha dins el sector com si no hi hagués límits, volant damunt niguls de cotó i sense cap tempesta a l’horitzó. Les dades ajuden, però les sensacions sentencien.
El tercer factor no té res a veure amb oferta i demanda, sinó més aviat amb la psicologia local, la nostra estimada enveja mediterrània que sempre mira de reüll el que fa el veí i no suporta ser menys que els altres, la nostrada tendència de comparar-nos amb els altres, allò tan meravellosament mallorquí d’envejar i desitjar els preus més alts dels altres i si a més decideixen apujar preus nosaltres no podem quedar endarrerits -per cert, tradició local que també estan adquirint els propietaris europeus dels novells projectes vitivinícoles.
Una dada interessant, l’oferia fa unes setmanes la revista digital líder del sector del vi a Espanya, anomenada vinetur.com, que anunciava que el vi de l’Estat pujarà de preu a causa de la situació del mercat. És cert que parlava sobretot dels preus del vi a granel, però explicava de manera clara i concreta que la zona europea ha tingut una verema molt curta amb una notable baixada de producció i, segons les estimacions de la comissió europea, els tres països amb més vinya han tingut un notable descens de producció: Espanya amb un -15%, França amb un -18% i finalment Itàlia amb un -21%.
